Oltra torna amb l'espill de Lula i converteix València en la gran batalla política d'Espanya… a l'espera de Camps

No per esperat ha generat menys sorpresa. L'anunci realitzat aquest dissabte per l'exvicepresidenta de la Generalitat, Mònica Oltra, de liderar la candidatura de Compromís a l'alcaldia de València ha posat potes en l'aire el tauler polític a la tercera ciutat d'Espanya. Aquest 28 de març de 2026 marca l'inici de la carrera per conquerir el que fora el segon gran bastió dels governs del canvi de 2015 —nomé superat en població per la Barcelona d'Ada Colau—.

S'acosten uns comicis que poden ser dels més interessants de l'Estat: la distància entre els blocs d'esquerra i dreta és d'un regidor i tots els partits presenten els seus millors candidats. I encara pot haver-hi més sorpreses.

Mònica Oltra va demostrar aquest dissabte que, malgrat el judici pendent —encara sense data— pel presumpte encobriment dels abusos del seu exmarit, una causa sostinguda únicament per acusacions impulsades per l'extrema dreta, ha dedicat els quatre anys fora de la política a reflexionar, observar el seu entorn i identificar les receptes necessàries per vèncer “des de l'amor” a uns ultres que considera “envalentonats”.

Oltra és conscient que s'enfrontarà a un procés judicial complex, probablement agreujat per l'anomenada pena de banqueta, però també sap que de l'infern es pot tornar. I té com a espill el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva: el polític brasiler va ressorgir aprés de passar per la presó per greus acusacions que van acabar desacreditades i va acabar guanyant l'extrema dreta al seu país. “Van intentar enterrar-me viu i ací estic”, va dir l'actual president brasiler en vèncer Bolsonaro el 2022.

L'exvicepresidenta serà la candidata de Compromís, però ningú dubta que aspira també a convertir-se en la referència de totes les esquerres situades a l'esquerra del PSOE. També del denominat “espai de ruptura”: sectors que se senten cada vegada més perdedors del sistema i que actualment migren en massa cap a opcions com Vox o Se Acabó la Fiesta (SALF).

Serà clau veure com la coalició valencianista articula una llista unitaria en la qual Podem i Esquerra Unida —ambdós sense representació a València— se senten còmodes i remen en la mateixa direcció. Tampoc tenen moltes més opcions posat que les enquestes els continuen situant fora de l'ajuntament i amb intencions de vot que no superen els 10.000 sufragis, que semblen pocs però que poden donar un tomb electoral si entren en l'urna adequada.

Oltra es mesurarà a dues de les polítiques valencianes en millor moment. Per una banda, l'actual alcaldessa de València, María José Catalá, la candidata més votada el 2023 i persona de màxima confiança d'Alberto Núñez Feijóo a la Comunitat Valenciana. Tal és la confiança del líder popular en la dirigent de Torrent que va arribar a considerar-la com a possible successora de Carlos Mazón a la Generalitat per mirar de contenir la crisi de la dana, que va enfonsar el PP valencià a les enquestes.

Per altra banda, els socialistes estaran encapçalats per l'actual delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, una de les dirigents amb més projecció del PSPV-PSOE. El seu paper durant la dana la va catapultar a l'escena mediàtica nacional i, juntament amb Oltra, és una de les poques figures capaces de fer-se un lloc als grans mitjans.

A l'esquerra hi haurà gairebé amb tota seguretat dos llistes, però el principal problema per a Catalá pot sorgir per la dreta. Vox estudia presentar un altre perfil molt conegut: l'extorero i exvicepresident de la Generalitat amb Carlos Mazón, Vicente Barrera. Barrera ha pres el control del partit a València i compta amb una notable notorietat pública.

Queda per veure si Se Acabó la Fiesta presenta candidat i si Ciudadanos conserva encara suficient estructura per concórrer a la capital, on podria llepar alguns —tot i que pocs— vots moderats. Però 2.000 vots ben bé poden valdre una alcaldía.

Qui podria dinamitar el bloc de la dreta és Francisco Camps. L'expresident de la Generalitat porta mesos reclamant un congrés al PP de la Comunitat Valenciana per tornar a les “majories absolutes”, però ha estat completament ningú per l'actual direcció.

Si no li permeten competir internament ni reconeixen el seu llegat, Camps podria optar per impulsar una candidatura independent. No ho ha verbalitzat públicament, però és conscient que on més opcions tindria seria a la ciutat de València, on podria aglutinar tant descontents del partit com part de l'electorat més afí a la desapareguda Rita Barberá.

I Camps sap que hi ha partit i estaria encantat de mesurar-se amb dos de les polítiques de les quals més recela: Mónica Oltra i María José Catalá. Alguns sondejos, en preguntar per la possibilitat que l'expresident concorra amb una candidatura pròpia, li atorguen fins a 30.000 vots. Aquesta xifra podria traduir-se en un parell de regidors i, sobretot, en una fragmentació del vot de la dreta que ni l'actual alcaldessa ni Vox poden permetre's.

Aquests mateixos sondejos —distints de l'intern de Compromís que preguntava per Mònica Oltra— apunten a un empat tècnic entre els blocs d'esquerra i dreta. El que significa que la candidata que obtinga més vots entre Compromís i el PSPV-PSOE tindrà serioses opcions de convertir-se en alcaldessa de València. València serà la gran batalla política d'Espanya.