LLEGIR EN CASTELLÀ
El polèmic dinar en plena dana en el reservat d’El Ventorro entre Carlos Mazón i Maribel Vilaplana era tan secret que ni tan sols Juan Francisco Pérez Llorca, llavors secretari general del PP valencià i portaveu dels populars en les Corts, en sabia l’existència. A pesar que es tractava, segons Mazón, d’un dinar per a oferir a Vilaplana la direcció d’À Punt, una maniobra que, en tot cas, s’hauria d’haver fet amb el coneixement del grup popular en la cambra autonòmica (on es vota el candidat o la candidata al lloc). No obstant això, Pérez Llorca, actual president de la Generalitat arran de la renúncia de Carlos Mazón, va afirmar en la seua testifical del 21 de novembre passat: “Desconeixia el dinar”, segons diu l’acta de la seua declaració, a què ha tingut accés elDiario.es.
La factura de l’àpat, per un preu total de 165 euros, es va abonar posteriorment pel PP valencià. Juan Francisco Pérez Llorca es va escudar en el fet que “a ell no li correspon el tema de les factures del partit” ni “fiscalitza les activitats econòmiques”. “La gerència és qui dona el vistiplau”, va postil·lar.
Només ho va saber després: “Durant aquella vesprada mai va saber exactament on va estar el Sr. Mazón, durant la seua conversa [telefònica] no li vaig especificar en quin lloc estava i ell no li ho va preguntar, a més és el seu superior i ell no li ha de dir on ha d’estar. Han sabut a posteriori que estava en un dinar, en el moment de la conversa no ho sabia. No li vaig preguntar on estava, perquè és el superior, és el president”.
El testimoni va manifestar que “és innegable que tenia una relació estreta amb el president de la Generalitat”. Pérez Llorca va dir davant la jutgessa que “desconeixia el motiu” pel qual la consellera llavors Salomé Pradas, actualment investigada en la causa, no podia parlar amb Mazón en diversos dels intents que va fer des del Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana. “No ha parlat d’aquest tema amb membres del seu partit o en les Corts”, va afirmar. A més, també es va escudar en el fet que “no sol intervindre ni li solen preguntar per qüestions de govern”. “Més aïna per qüestions orgàniques”, va postil·lar.
El dinar i la sobretaula, que es va prolongar més de tres hores i mitja, va ser propiciada per José Manuel Cuenca, cap de gabinet de Mazón, segons va dir ell mateix en la seua declaració davant la jutgessa. Malgrat que es tractava d’un dinar com a president del PP valencià, va ser la directora general Pilar Montes, alt càrrec del Palau de la Generalitat, qui va fer la reserva en El Ventorro. Tanmateix, només Cuenca sabia qui compartia taula i estovalles amb el president. Ni Montes ni Pérez Llorca sabien qui era la dona que completava la parella de comensals del restaurant.
Una telefonada “de professional a professional”
En la telefonada que va mantindre aquella jornada amb el cap del Consell llavors, el testimoni va notar Mazón “seriós”, sense que apreciara “cap anomalia”. Va ser una telefonada “de professional a professional, per dir-ho d’alguna manera”.
Per part seua, en la telefonada que va mantindre amb Salomé Pradas, va notar que “estava en plena faena”. Aquella tràgica vesprada, Juan Francisco Pérez Llorca també desconeixia qui era exactament el responsable de l’emergència. “A posteriori ha sabut que, sobre la base de la legislació valenciana corresponia a la Sra. Pradas, com a consellera d’Emergències, però no se sabia la llei, perquè no es dedica a la gestió de govern”, segons diu l’acta de la seua declaració.
Pérez Llorca va assegurar a la jutgessa que les telefonades que va fer a Pradas i a Mazón prop de les 19.00 buscaven obtindre informació sobre la situació sobre el terreny. Alertat per les imatges d’inundacions que havia vist en la televisió d’una cafeteria, després d’eixir d’una cita mèdica a la Vila Joiosa, el secretari general del PP llavors va preguntar a Mazón per la situació i el seu interlocutor, que en aquell moment acompanyava a un aparcament pròxim Maribel Vilaplana, li va dir que hi havia hagut problemes aquell matí a la comarca de la Ribera Alta i que a Utiel “plovia”.
No va informar Mazón de la ronda de telefonades
Juan Francisco Pérez Llorca va iniciar una ronda de telefonades a alcaldes del PP de les localitats afectades. “Alguns companys a qui va telefonar li deien que tenien algunes zones del municipi molt negades d’aigua a què no podien accedir, i ell tractava de donar ànim”, segons va declarar. “Estigueu serens, tranquils, sigueu resolutius”, els aconsellava.
D’aquella ronda telefònica amb una desena d’alcaldes afectats no va informar posteriorment Mazón. “No ho fa, perquè no li correspon gestionar res d’aquestes qüestions”, segons indica l’acta de la seua declaració testifical.
Pérez Llorca tan sols Intentava “col·laborar si li demanen un telèfon” o “donar una opinió”. També va parlar amb la diputada popular Laura Chuliá, companya seua d’escó en el parlament autonòmic i regidora de Benetússer, una de les localitats afectades per la dana.
El testimoni va entendre que “Emergències i els alcaldes, amb els seus comités d’emergències, estan ja en marxa i tenen a tots els seus equips tècnics i professionals en aquesta situació, perquè ell ho ha viscut en el seu municipi”, Finestrat. Els alcaldes, va dir, “són els més pròxims a atendre aquesta mena de situacions”.
Va transmetre “assossec i calma” als alcaldes
Pérez Llorca va recordar diverses vegades que el municipi de la comarca de la Marina Baixa de què ha sigut alcalde fins al seu nomenament com a president de la Generalitat també ha patit inundacions. De fet, dos exalcaldes de la localitat (del PP i del PSPV-PSOE) van ser condemnats el 2011 per homicidi imprudent a conseqüència de la defunció d’un matrimoni britànic en una zona inundable en què el consistori havia autoritzat un mercat municipal
El testimoni tampoc “va posar la tele o la ràdio” –seguia la informació que “anaven donant-li els alcaldes”– perquè “no estava a casa”. “Va anar completant la seua agenda i va anar mentrestant telefonant als alcaldes” per a transmetre “assossec i calma”, va explicar.
Pérez Llorca va afirmar que “cap de les persones amb qui va parlar” li va dir que Mazón estava “il·localitzable”. També va negar que José Manuel Cuenca fera d’“intermediari per a poder parlar” amb el cap del Consell llavors. El testimoni va aclarir que Cuenca no estava en aquells moments amb el seu cap, “perquè, quan vaig parlar amb ell, estava en la carretera”.
D’altra banda, a preguntes del lletrat de l’acusació popular que exerceix Acció Cultural del País Valencià, va dir que “no li constaven plans ni té idea” que Mazón “se n’anara de pont aquell cap de setmana”.