La platja de l’Auir, un dels últims enclavaments verges del litoral valencià, està en plena transformació. L’Ajuntament de Gandia ha posat en marxa l’ambiciós Projecte de Restauració Dunar, una intervenció que no sols busca protegir l’ecosistema costaner, sinó també reconciliar la ciutat amb el seu paisatge i la seua història.
“Protegim, regenerem, conservem i donem a conéixer una platja verge de gran valor ecològic”, va afirmar l’alcalde, José Manuel Prieto, en presentar el projecte juntament amb la regidora de Medi Ambient, Alícia Izquierdo, en una roda de premsa que ha marcat l’inici d’una etapa decisiva en la política ambiental local.
Amb una inversió global de quasi 6,7 milions d’euros finançada pel Ministeri per a la Transició Ecològica, la intervenció persegueix diversos objectius: restaurar el sistema dunar, eliminar espècies invasores, crear zones inundables, establir un corredor verd que connecte amb Xeraco i incorporar camins i senderes accessibles que conviden a un turisme més conscient.
Un canvi de rumb en el litoral gandià
L’actuació està previst que comence a l’octubre amb una fase de neteja ambiental que inclou l’eliminació de més de 5.000 exemplars de vegetació al·lòctona, com ara canyes, ailants i palmeres, i la retirada d’infraestructures obsoletes, restes d’antics hivernacles i camins interiors. Aquesta primera etapa, amb una duració estimada entre 4 i 5 mesos, marca l’inici d’un procés que busca revertir dècades de degradació.
Per a la regidora Izquierdo, el projecte representa una “actuació clau dins de l’estratègia de l’Anell Verd” de Gandia, l’objectiu del qual és connectar els ecosistemes litorals amb la Marjal de la Safor. Es tracta d’una aposta per la biodiversitat i per la “justícia territorial”, com ha definit Izquierdo, que també ha assenyalat que l’Auir es va “privatitzar en els anys 60” i va perdre així la seua identitat com a espai natural.
El projecte és també un acte de memòria ecològica. El director general de Medi Natural, Daniel Muñoz, ha recordat que les transformacions agrícoles dels anys 60 i 70 van alterar radicalment el sistema natural de la zona, dessecant terrenys i tallant els fluxos naturals d’aigua. Ara, mitjançant la restauració de zones inundables, dunes mòbils i emmallades –llacunes temporals– es pretén tornar a l’entorn el seu equilibri original.
Entre les mesures destacades figura la creació de dues noves dunes naturals amb una configuració més dinàmica, en sintonia amb els patrons naturals del litoral. A més, es preveu una xarxa de camins arbrats per a bicis i vianants, similars als del sistema forestal de la Devesa del Saler, que inclouran accessos controlats a la platja cada 500 metres, minimitzant així l’empremta humana.
L’Auir: el pulmó verd de Gandia
Amb 2 quilòmetres de longitud i 120 metres d’amplària, l’Auir és una raresa en el mapa costaner valencià: una platja verge que conserva el seu sistema dunar quasi intacte. Al llarg dels anys, la seua preservació ha sigut una batalla constant per als governs progressistes de Gandia. “Ens hem deixat la pell per a conservar aquesta platja i alliberar-la de les amenaces del formigó”, va recalcar Prieto, en al·lusió a antigues propostes urbanístiques promogudes per governs anteriors.
La raó és que, durant el període de govern del PP d’Arturo Torró, es va impulsar una iniciativa per a urbanitzar l’Auir, i es va arribar a promoure una proposta que suposava una inversió de 200 milions d’euros per a construir, entre altres, dos resorts fosos en una pineda i un hotel de luxe de 25 pisos. Però amb la mobilització ciutadana i amb el canvi del signe polític en el govern local, es va donar carpetada a un projecte que posava en perill aquesta gran reserva verda litoral.
En canvi, l’alcalde va destacar que, amb els governs progressistes, hi ha hagut col·laboració institucional en el mateix objectiu comú de la preservació, cosa que considera una de les claus del projecte. Recordava així la visita de la ministra Teresa Ribera el 2019, així com la cessió de 200.000 metres quadrats com a domini públic maritimoterrestre per part del Ministeri l’any passat, un pas decisiu per a desbloquejar l’actuació.
Turisme sostenible i espai públic
Més enllà de la seua dimensió ecològica, el projecte apunta a diversificar el model turístic de la ciutat. L’Auir es perfila com un nou referent del turisme natural i sostenible, amb rutes accessibles per a visitants i veïns que permetran gaudir del paisatge sense danyar-lo. “Si som una destinació turística que aposta per la qualitat i la sostenibilitat, hem de potenciar espais públics per a l’ús dels nostres ciutadans”, va dir Prieto.
Aquesta línia encaixa amb la visió de l’Ajuntament d’una Gandia “sostenible, resilient i connectada amb el seu territori”, com ha definit Izquierdo. La renaturalització urbana, la lluita contra l’especulació i la protecció del litoral formen part d’una estratègia àmplia amb el suport d’eines com el Pativel (Pla d’Acció Territorial d’Infraestructura Verda del Litoral).
“El progrés no implica destruir, sinó restaurar. La prosperitat no és l’asfalt, és la vida”, va concloure la tinenta d’Alcaldia, resumint l’esperit del projecte.
El que es gesta a l’Auir no és només una intervenció ambiental, sinó una declaració d’intencions: la recuperació d’un espai natural, no com a recurs a explotar, sinó com a herència a protegir. Gandia torna a mirar a la mar, no per a construir davant seu, sinó per a reconstruir amb aquesta.