Els problemes amb l'empadronament social a València acréixen la vulnerabilitat de migrants i persones sense llar

Els fraus sorgeixen en les escletxes de l'administració pública, quan l'Estat no arriba a complir totes les seves funcions. En els casos relacionats amb empadronaments falsos o sospitosos de persones migrades, com el detectat per elDiario.es en una residència d'estudiants, o les últimes operacions destapades per la Policia Nacional, se sumen diverses qüestions: un problema d'accés a l'habitatge, les escletxes en la llei d'estrangeria i els errors en l'empadronament especial.

Aquest peròdic va informar sobre un centenar d'altes de persones migrades empadronades en una residència estudiantil. L'empresa que el gestiona va assegurar no tenir coneixement que s'haguessin registrat en aquesta adreça com a domicili. L'alarma va saltar en els sanitaris i treballadors socials de l'Hospital Clínic, que van atendre 16 persones registrades en la mateixa adreça però presentaven signes de viure al carrer o en infravivendes. Els treballadors van preguntar a aquestes persones i algunes van apuntar que vivien en l'assentament de l'antic circuit de Fórmula 1, mentre que altres van indicar que se'ls va permetre empadronar-se després de pagar tres mesos d'estada.

Les entitats socials adverteixen que les persones migrades són víctimes d'una cadena d'errors del sistema, que queden fora de l'escut de protecció social. Succeeix amb les cites d'estrangeria, on hi ha plataformes de venda, i amb el padró municipal, que és un requisit clau per optar a tràmits, assistència sanitaris i poder demostrar arrelament, de cara a processos de regularització. Els problemes amb l'empadronament social a València estàn acreixent la vulnerabilitat de migrants i persones sense llar, apunten des de València Acull, que juntament amb desenes d'ONG com CEAR, CIE No, Moviment per la Pau, Regularització Ja o Rumiñahui porta anys reclamant mesures efectives.

Les organitzacions han demanat a la cínica jurídica de l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València que realitzi un informe sobre l'estat del padró a València, amb especial interès en la figura de l'empadronament social. Aquest mècanisme permet a persones sense llar o en altres condicions de vulnerabilitat empadronar-se a la ciutat, si els serveis socials tenen coneixement de la seva situació. Segons les últimes dades, facilitades en una resposta a l'oposició, hi ha més de 4.000 sol·licituds en cua i a penes s'han concedit 125 sol·licituds l'any 2025.

Les entitats que s'agrupen en la xarxa de no discriminació assenyalen que els treballadors del padró desincentiven la població per optar a aquesta figura. Sovint, exposen, se'ls plantegen requisits que no són necessaris, mesures arbitràries o no se'ls dóna resposta. En altres casos, es demana un informe d'habitualitat als serveis socials -una forma de demostrar que el sol·licitant acudeix al sistema- però, en estar saturats, “a penes comproven si estàs donat d'alta”, indiquen des de València Acull. En una denúncia, la xarxa exposa que a una dona migrant que va anar a empadronar la seva parella, pare d'una nena que acabaven de tenir, els funcionaris li van negar el padró perquè ja hi havia moltes persones a l'habitatge -part de la seva família- i que havien de donar de baixa algú.

La xarxa també ha detectat casos en què persones que viuen en habitacions i no tenen permís del seu arrendador per inscriure's en el padró tracten d'optar a aquesta figura. Segons una de les seves denúncies, es va enviar la Policia Local a verificar la residència, es va empadronar l'inquilí i el propietari va optar per expulsar-lo. Aquestes situacions ocorren tant si la persona és migrant en situació regular o irregular, i no sempre en condicions de sensellarisme.

L'expulsió del padró bloqueja multitud de drets, recorden des de València Acull. A més de l'accés a la cobertura sanitaris i a l'escolarització, impedeix drets polítics i de participació, accés a ajudes públiques -des de rendes fins a ajudes al transport públic- i deixa les persones en situació d'inseguretat jurídica.