LLEGIR EN CASTELLÀ
La crisi d’accés a l’habitatge, la precarietat de l’ocupació i la falta de recursos en els serveis socials trauen a flotació un problema que fins a la data romania pràcticament invisibilitzat a la ciutat de València: el sensellarisme. Els últims anys ha crescut el nombre de persones que pernocten al carrer, però també el de famílies senceres que no tenen més alternativa que la dels infrahabitatges. L’exemple paradigmàtic n’és el de l’antic circuit urbà de Fórmula 1, que és ja un poblat de barraques, però no és l’únic en la capital: l’Ajuntament té registrats 37 assentaments en els seus districtes en què malviuen més de 800 persones.
La decisió del consistori d’expulsar les persones sense llar de l’antic llit del Túria ha fet encara més visible la seua situació precària. El maig passat, l’Ajuntament va enviar diverses patrulles i els serveis de neteja a retirar tots els estris de les desenes de persones que pernoctaven davall dels ponts i manté una vigilància constant per a evitar que tornen a situar-se en el llit, que el consistori promociona com un atractiu turístic i esportiu. Des de llavors, una vintena de persones pernocten ara al parc posterior de l’IVAM, en el cèntric districte de Ciutat Vella. L’assentament entre el parc Jesús Maroto i González i el jardí posterior de la Beneficència ha crescut des dels desallotjaments del riu i s’incrementa en alguns moments del dia. Els que pernocten en aquesta parcel·la són persones migrants, algunes d’elles amb problemes de salut mental, que estan des del juny passat sense resposta assistencial contínua, apunten els residents del barri.
Els veïns dels voltants, que se situa pròxim a recursos com el Centre d’Atenció a la Immigració (CAI), reclamen a l’Ajuntament que done atenció i alternativa residencial a aquestes persones, un reforç dels serveis socials i una estratègia clara per al sensellarisme a la ciutat. Tenen por que en els centres educatius limítrofs es done algun conflicte entre els adolescents i aquests joves i que es produïsca alguna topada amb altres veïns per problemes de convivència. “No volem que es produïsca un Torre Pacheco”, comenta un veí, que creu que pot instrumentalitzar-se la situació per part de grups xenòfobs. La Policia Local no té registrades incidències rellevants en aquesta zona i manté diàriament un grup d’agents a primera hora del matí, que coincideix amb les faenes de neteja municipal i l’entrada als centres educatius. No s’ha donat cap conflicte, apunten. Aquest diari ha tractat de contactar amb el CAI i amb el consistori, però no ha obtingut resposta sobre els recursos destinats. L’Ajuntament de PP i Vox defensa reiteradament que es dona alternatives en els serveis socials a les persones sense llar, però moltes les rebutgen per les condicions exigides en els albergs.
L’assentament de Ciutat Vella és només la punta de l’iceberg. Evidencia una crisi greu de recursos a la ciutat que no té l’aire de finalitzar. Entitats socials, organismes públics i centres d’estudis ja fa temps que subratllen que els problemes d’accés a l’habitatge són d’una transcendència especial. Fins i tot el responsable de la Càtedra d’Habitatge de la Universitat Politècnica de València, finançada per empreses privades, fa anys que adverteix en els seus informes del risc de proliferació d’infrahabitatges si no es corregeix ràpidament la falta d’immobles per a rendes baixes i a preus assequibles.
Segons les dades de l’Ajuntament, obtingudes en una resposta al grup Compromís, hi ha a la ciutat 37 assentaments. Hi habiten 815 persones, de les quals més de 200 són menors d’edat, un increment d’un 20% en dos anys. Els més grans se situen a Quatre Carreres i el Cabanyal, seguits de l’assentament del circuit urbà de Fórmula 1, que ja té més de 80 famílies. També a Quatre Carreres, Orriols, Benimaclet o Algirós o la Creu Coberta. Entre persones sense llar censades i els que viuen en assentaments hi ha un miler de persones.
Els veïns insisteixen en un discurs que rebutja la criminalització de les persones sense llar i subratllen que es necessita una resposta pública integral: “La gent es busca alternatives davant la falta d’habitatge”, explica Julio Moltó, de l’Associació de Veïns de Natzaret. Moltó comenta que ha acudit diverses vegades a l’assentament i s’hi ha trobat persones que treballen, però que no tenen prou ingressos per a costejar-se un lloguer, ni tan sols compartit o per habitacions. El preu mitjà del lloguer a València ja és superior a mil euros mensuals i la competència és extremadament feroç. S’hi suma a més el racisme immobiliari: propietaris que rebutgen com a inquilins els migrants.
L’oposició denuncia la falta de serveis per a atendre aquestes persones en una situació extremadament precària. Les places de tècnics de serveis socials encarregats de l’estratègia de sensellarisme no s’han cobert, i el projecte està ja dos anys parat. També l’estratègia d’assentaments, que no ha arribat a desenvolupar-se. Compromís i el PSPV han presentat nombroses iniciatives en el consistori per a augmentar els recursos i desenvolupar aquesta estratègia, sense aparença d’èxit.