Una “sobretaula interminable” en ple “infern” de la dana: les claus de la jutgessa per a demanar la imputació de Mazón

“Des del punt de vista de la Presidència de la Generalitat, de facto l’emergència es va parar en el mateix moment en què es va entrar al reservat en el restaurant”. Així de contundent s’expressa l’exposició de motius de la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra dictada dimarts que sol·licita a la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) la imputació de l’expresident Carlos Mazón, que continua detenint l’aforament per la seua condició de diputat autonòmic del PP. La instructora li atribueix indiciàriament un presumpte delicte d’homicidi imprudent a conseqüència d’“actuacions omissives” i d’una “cadena de negligències”, amb una “responsabilitat compartida entre l’escaló superior i l’inferior” del Consell.

La resolució, amb un cert to inclement, posa contra les cordes Mazón en retratar la seua actuació com a cap del Consell —amb funcions de coordinació de l’executiu autonòmic— el 29 d’octubre de 2024, tràgica jornada que va acabar amb 230 morts i uns quants lesionats (les circumstàncies individuals dels quals detalla extensament l’exposició de motius).

“La negligència es va prolongar durant llargues hores, les defuncions anaven succeint-se de manera imparable, sense que es prengueren decisions bàsiques, amb una falta de coordinació en l’Administració autonòmica presidida pel Sr. Mazón, cosa que exigeix que la investigació s’estenga a aquest aforat, que en aquest moment deté la condició de diputat de les Corts”, afirma la resolució.

La instructora veu “indicis d’una absoluta negligència en la coordinació i la gestió de l’emergència en el nivell suprem de capacitat de decisió: el president de la Generalitat Valenciana”, segons rebla amb contundència.

Mazón va convertir El Ventorro “en una oficina”

Malgrat els nombrosos avisos previs (de l’Aemet, dels mitjans de comunicació o dels milers de telefonades al 112), Carlos Mazón “va optar per recloure’ en el reservat d’un restaurant, convertit en una oficina”, afirma la resolució en referència a l’àpat en El Ventorro amb Maribel Vilaplana i a les “actuacions o l’absència d’aquestes que es van produir durant el temps que hi va romandre, prop de cinc hores”.

La jutgessa sosté que Mazón no tenia “cap inquietud” mentre allargava la sobretaula: “Es mantenia a l’interior del restaurant, durant el pitjor moment de l’emergència i les telefonades que es van poder haver fet no revisten cap resultat positiu, ni cap actuació”, afirma en referència a les comunicacions que va mantindre amb la consellera llavors Salomé Pradas.

“Aquesta passivitat ha de qualificar-se de negligent i constitueix un element decisiu en la producció del resultat mortal i lesiu que justifica aquesta exposició raonada”, afig la instructora.

La magistrada incideix en els indicis d’una “eventual participació” de l’aforat en la presa de decisions davant l’emergència de la *dana al·ludint als missatges de WhatsApp del cap de gabinet de Mazón que va aportar la investigada Salomé Pradas, a manera d’última bala.

Les “instruccions” del “superior” de Cuenca

Els WhatsApp de José Manuel Cuenca eren “ordres” provinents d’un alt càrrec que mantenia i manté una “estreta relació personal” amb Mazón (la resolució recorda que continua d’assessor de l’oficina de l’expresident a Alacant). A més, el missatge clau a Pradas (“Salo, de confinar, no res”), segons l’exposició de motius, “posseeix un caràcter clarament imperatiu”.

A la magistrada instructora li resulta “desficaciat” que les “ordres” transmeses per José Manuel Cuenca no provingueren del “seu cap i màxima autoritat”.

La “insistència” de Cuenca “en el control de l’emergència”, segons la resolució, “només pot respondre de manera lògica al fet que obeïra instruccions del seu superior”. A més, el cap de gabinet de Mazón expressava la “voluntat de reduir l’extensió de l’alerta a uns llocs determinats”.

La resolució també destaca que la primera comunicació telefònica entre Mazón i Pradas es produeix a les 17.37, “més de tres hores” després que el primer començara el dinar en El Ventorro. En definitiva, “no consta que [Mazón] preguntara, ni s’interessara ni el dia precedent ni el mateix dia”.

Sobre un missatge de WhatsApp previ al dinar en què Pradas el posava al corrent de la situació i que Mazón va contestar amb un “collonut”, la jutgessa anota que es tracta d’una “expressió malsonant que s’aplica quan una cosa és estupenda, magnífica, excel·lent, d’acord amb la RAE”. “És difícil entendre aquesta resposta quan en aquest missatge es recalca la gravetat de la situació”, afirma la magistrada instructora.

L’“exclusió voluntària” de Mazón

Encara que la resolució al·ludeix extensament al dinar en El Ventorro de la parella de comensals formada per Carlos Mazón i Maribel Vilaplana, també adverteix: “Aquesta exposició raonada no té el fonament en l’anàlisi des d’un punt de vista moral o polític de la conducta de l’aforat”.

La resolució analitza el paper que va poder tindre l’absència de Mazón, que tenia les “funcions directives i de coordinació del Consell”, en la gestió de l’emergència.

La instructora veu prou “elements probatoris” del fet que l’“exclusió voluntària” de les pròpies funcions de Mazón “va tindre una repercussió decisiva en el resultat mortal i lesiu”. “Una omissió equiparable a l’acció, en les defuncions i en les lesions”, postil·la la jutgessa.

Mazón i la “minimització pública i il·lògica de la gravetat”

La “negligència” imputada *indiciàriament a Mazón “es va desplegar” en tres “plans”, segons conclou Nuria Ruiz Tobarra. D’una banda, amb una “minimització pública i il·lògica de la gravetat” de la situació en la seua compareixença de les 11.47, en què el president, amb informació completament desactualitzada, va al·ludir a la “defunció d’unes cabres”, a pesar que “ja hi havia constància d’un desaparegut”.

A més, l’aforat també va protagonitzar una “situació d’alienitat” una vegada va començar el dinar en El Ventorro amb Maribel Vilaplana, amb telefonades “sorprenentment minses quant a la duració”. Unes comunicacions que “es van produir en un espai, el reservat d’un restaurant, que difícilment pot estimar-se el lloc on es poden donar ordres, instruccions, manejar informació, rebre assessorament o suport tècnic”.

“El reservat d’un restaurant no és ni la seu d’un despatx oficial ni un lloc de gestió d’una emergència”, rebla l’exposició de motius.

La situació de gravetat “in crescendo”

Mazón i Vilaplana (la versió de la qual que no va escoltar les telefonades del president resulta “certament difícil” de creure) van mantindre una “sobretaula interminable, mentre la població patia els desbordaments, i ja havien patit un autèntic infern”.

Mentrestant, sobre el terreny, “tot anava produint-se amb una demora evident, amb una desconnexió gairebé completa” per part de Mazón.

L’exposició de motius destaca la “passivitat de la màxima autoritat del Consell en la gestió de l’emergència”. “No consten decisions rellevants per part del president”, postil·la.

La situació de gravetat “in crescendo” en gran part de la província de València, ja al llarg del matí del 29 d’octubre de 2024, “aferma” la “concurrència d’un element negligent en l’omissió”.

“Si la seua presència era innecessària, si era una qüestió exclusivament dels tècnics, si no havia de prendre cap decisió, no hauria calgut la seua presència en el Cecopi [Centre de Coordinació Operativa Integrat] en cap moment, ni abans ni després de l’enviament de l’alerta, ni enfundar-se en un jupetí d’emergències, com a part d’un operatiu destinat a protegir la població, ni intervindre en unes declaracions públiques que es van efectuar durant l’enviament del segon missatge”, afirma en referència a la compareixença de Mazón a les 21.20, ja en el Centre d’Emergències de l’Eliana, en què va demanar a la població que es refugiara en altura.

Mazón va assumir la “direcció de facto de l’emergència”

De fet, l’arribada de Mazón al Cecopi va suposar l’assumpció de la “direcció de facto de l’emergència”, amb la qual cosa “podia, i així ho feia, donar instruccions als membres del Consell”, segons el parer de la instructora.

Encara que, quan el president va aterrar en el Centre d’Emergències de l’Eliana, ja s’havia produït el “resultat mortal i lesiu” en “gairebé del tot”, la jutgessa també recorda que algunes defuncions, especialment les esdevingudes a Sot de Xera, es van produir “després de la seua incorporació al Cecopi”.

La instructora també reitera que li resulta “incomprensible” la “disquisició jurídica” i “lingüística” que es va mantindre en el si de la reunió del Cecopi, fet que va provocar que “no es van adoptar aquestes mesures amb la promptitud necessària”.

La raó és perquè, segons recorda l’exposició de motius, “la falta d’adopció de mesures destinades a alertar i protegir la població va ser l’element determinant de la mortalitat durant la dana del 29 d’octubre de 2024”.

En el marc de l’“absència de la presa de decisions” de l’Administració autonòmica per a protegir la població valenciana, l’exposició de motius al·ludeix al retard “de manera inexplicable” de la convocatòria del Cecopi, que s’hauria d’haver reunit la vespra o el matí del 29 d’octubre.

Apunta a tres consellers de Pérez Llorca

L’exposició de motius deixa caure un avís rellevant a tres consellers més de l’executiu de Mazón, que continuen en els seus llocs en l’actual Govern de Juan Francisco Pérez Llorca.

Sobre la vicepresidenta primera Susana Camarero, l’exposició de motius destaca que es va desconnectar de la reunió del Cecopi per a assistir a un lliurament de premis, malgrat l’“especial importància” de la Conselleria de Serveis Socials “amb vista a protegir i atendre els més vulnerables”, en referència als usuaris de la teleassistència i de les residències de persones majors.

“És obvi”, abunda la resolució, que “va fallar” l’avís de la teleassistència als usuaris del servei. “La comunicació és bidireccional. No sols està prevista per a rebre telefonades d’auxili i ajuda. Una gestió i una coordinació oportunes permet posar-se en contacte amb els usuaris per a alertar-los. Que no es duguera a terme és una qüestió diferent”.

La jutgessa també detecta una “falta de coordinació” de la Conselleria de Medi Ambient, que dirigeix el vicepresident tercer Vicente Martínez Mus, en matèria de “remissió de mitjans humans destinats al control dels barrancs i el seu control permanent”.

La coordinació inexistent entre les conselleries de l’executiu autonòmic acredita, segons la jutgessa, la “gravíssima i negligent passivitat, per qui podia i havia d’haver assumit les funcions en la gestió de l’emergència”, el president Carlos Mazón.

L’“especial rellevància” de la Conselleria d’Educació

La resolució també apunta al conseller d’Educació llavors, José Antonio Rovira (actual titular d’Economia i Hisenda), el departament del qual en l’època dels fets tenia “especial rellevància” pels desplaçaments dels alumnes i dels seus pares en plena alerta roja sense que s’hagueren suspés les classes, a pesar que la Universitat de València ho havia fet la vespra de la dana.

La jutgessa recorda que un alumne de Primària i els seus pares van morir quan tornaven del centre escolar i que el director de l’IES de Xest també va morir després d’assegurar-se que s’havia evacuat el conjunt del personal: “Aquesta acció li costaria la vida”, afirma l’exposició de motius.

“La flagrant falta de coordinació i cooperació entre les diferents conselleries i específicament l’absència de qualsevol ordre per part de la Conselleria de Justícia i Interior en el seu moment dirigida per la investigada, la senyora Salomé Pradas, a les altres conselleries, implica per les funcions pròpies del president de la Generalitat Valenciana, esmentades anteriorment, al senyor Carlos Mazón”, conclou l’exposició de motius.