El TSJ eximeix d’una multa per confondre’s de dia del judici l’exdiputada d’EUPV citada com a testimoni en el “cas Taula”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Els lentíssims temps de l’Administració de Justícia solen ser incompatibles amb la vida quotidiana de qualsevol fill de veí. Un testimoni citat a declarar en un judici amb un any d’antelació o té molt bona memòria, o s’apunta la data en un post-it ben visible, o s’arrisca a despistar-se de dia i s’enfronta a multes d’entre 200 i 5.000 euros. Una cosa així li va passar a Rosa Pérez Garijo, exdiputada provincial d’Esquerra Unida del País Valencià i denunciant del “cas Taula”.
Pérez Garijo havia sigut citada el passat 28 de gener al judici relatiu a la peça separada E de la macrocausa, celebrat davant de la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València. No obstant això, aquella jornada, la testimoni no apareixia per cap lloc ni responia al telèfon. Resulta que s’havia confós de data —el judici s’havia suspés prèviament i era l’enèsima vista oral d’una peça separada en la qual declarava— i, a més, tenia el telèfon silenciat quan una funcionària li va telefonar a les 10.25 per a intentar localitzar-la. L’exdiputada provincial impartia en aquell precís moment una classe a la Facultat de Dret de la Universitat de València, de la qual és professora. Tan prompte com es va assabentar del desgavell, es va posar en contacte amb el tribunal —en una telefonada a les 11.14— per a intentar acudir ràpidament a la Ciutat de la Justícia, però la sessió del judici d’aquella jornada ja havia acabat i, finalment, va haver de declarar l’endemà.
A la presidenta del tribunal, quan per fi va tindre cara a cara la testimoni, no la van convéncer massa les seues queixes per la multa de 200 euros, la més lleu de les previstes en la Llei d’Enjudiciament Criminal. La sancionada, tal com va informar aquest diari, va relatar els detalls de la investigació inicial del “cas Taula” i com va obtindre les gravacions secretes de Marcos Benavent, autodenominat “ionqui dels diners” i un dels personatges més rellevants de la presumpta trama corrupta.
Per la seua banda, Rosa Pérez Garijo va recórrer la multa, que finalment ha anul·lat —per unanimitat— la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV), segons indica l’acord del passat 17 de setembre —ferm i de caràcter reservat— al qual ha tingut accés elDiario.es.
La resolució, de la qual ha sigut ponent el magistrat Juan Luis de la Rúa Navarro, avala com a “rellevants” les circumstàncies al·legades per la recurrent davant de la multa imposada per la secció cinquena de l’Audiència de València.
Un oblit “raonablement excusable”
La Sala de Govern del TSJ-CV també veu una “absència final de perjudici” per al desenvolupament de la vista oral —que es va saldar amb una sentència absolutòria per a l’“ionqui dels diners”—, cosa que “impedeix considerar una actitud de menyspreu a la citació judicial” per part de Pérez Garijo, a qui atribueix un “mer oblit o error de bona fe, raonat i raonablement excusable”.
L’òrgan de l’alt tribunal autonòmic recorda que la testimoni va telefonar tan prompte com va poder al tribunal, “mostrant plena disposició a comparéixer immediatament”, tal com al·legava Rosa Pérez Garijo en el seu recurs d’alçada.
Per contra, la secció cinquena de l’Audiència de València considerava que era una “testimoni important en el judici” —per la qual cosa “amb més raó havia d’haver estat més atenta a la seua citació”— i, fent seua la postura del Ministeri Fiscal, va concloure que, encara que “no tinguera una voluntat inequívoca de no comparéixer, sí que almenys és d’apreciar negligència, desatenció o falta de previsió de l’acte, no sent causa suficient que justifique la seua incompareixença l’al·legació que es va confondre en haver-se suspés el judici l’any anterior”. El tribunal també sostenia que a “cap” dels testimonis o pèrits els va passar per alt la data de les respectives citacions per al judici oral.
Sense “pertorbació de l’ordre processal”
No obstant això, la Sala de Govern del TSJ-CV considera “necessari” analitzar les al·legacions de Pérez Garijo, “evitant acudir automàticament a presumpcions de culpabilitat, valorant la possibilitat d’un error assumible, excusable o de bona fe, que exclouria de manera raonada i raonable un retret sancionador, i la consegüent responsabilitat disciplinària”.
La seua conclusió exclou que l’absència sobrevinguda de la testimoni fora per si mateixa “manifestament negligent”.
“No es pot desconéixer que la citació va ser lliurada més d’un any abans de l’acte judicial al qual es convocava, cosa que determina el transcurs d’un període de temps molt dilatat, sense recordatoris intermedis, a la qual cosa s’uneix una reacció immediata de la citada tractant d’esmenar la situació, mitjançant una telefonada al Tribunal a una hora —les 11.14 hores— que hauria permés raonablement la seua compareixença i la pràctica de la seua declaració aquell mateix dia, en cas de no haver transcorregut tan ràpidament la resta de diligències previstes per a aquella jornada, prestant, en tot cas, la seua declaració l’endemà, en la segona sessió prevista per a aquell judici, sense causar, per això, una efectiva i material pertorbació de l’ordre processal o altres perjudicis afegits”, conclou la resolució.