La portada de mañana
Acceder
Denigrar a España para desgastar a Sánchez, por Esther Palomera
La sexta ola ha enredado los datos de la pandemia
OPINIÓN | La caspa del decano, por Elisa Beni

L’AMB farà servir els Fons Next Generetion per impulsar la transformació i innovació de la mobilitat.

Coches eléctricos.

Barcelona i els municipis metropolitans volen transformar la mobilitat, i fer-la més sostenible i accesible a tothom. Amb aquesta renovació també es pretén aconseguir una millora de la qualitat de l’aire de tota la zona,  que, al cap i a la fi, té un impacte directe en la salut dels seus habitants. Ara per ara, el transport i la mobilitat son dos dels agents més contaminants i és a través de noves infraestructures i serveis innovadors, que es vol revertir la tendència a fer ús de vehicles individuals, un hàbit que s’ha incrementat amb la pandèmia. 

Amb els fons Next Generation que ofereix la Unió Europea (FNGUE) es poden plantejar solucions totalment innovadores i que alhora s’alineïn amb les accions que la majoria de països europeus està començant a aplicar. L’AMB planteja 4 línies generals en les que treballa des d’abans del covid19. Es tracta de la implantació de Zones de baixes emissions (les ZBE), l’ús de vehicles de transport públic de zero emissions i elèctrics, l’impuls de la bicicleta i la digitalització general dels serveis públics de transport. En aquesta línia, l’AMB ha aprovat 19 actuacions i projectes de mobilitat sostenible i emissió 0 i que podrien ser una realitat si aconsegueixen els 40M€ d’ajudes europees. 

Tot plegat, emmarcat dins d’uns eixos i objectius de sostenibilitat que l’AMB ha estat desenvolupant i hi té experiència, tal com explica Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB: “les polítiques de mobilitat sostenible desenvolupades els darrers anys —encapçalades pel model de ZBE Rondes de Barcelona— posicionen l'AMB i els seus municipis a l'avantguarda de tot l'Estat”. De fet, amb la sol·licitud d’aquests fons, entre AMB i municipis, s’opta a aconseguir desplegar noves ZBE a 6 municipis: Viladecans, Castelldefels, Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, Badalona i Santa Coloma de Gramenet.

Altres propostes específiques i ambicioses passa per la descarbonització de tots els serveis de transport. Això passa per l’adquisició d’autobusos elèctrics per a la flota metropolitana (s’opta a aconseguir 162 busos elèctrics), o l’electrificació de cotxeres. També es preveu digitalitzar tot el sistema a 360 graus, és a dir que sigui útil per l’operador, però també per l’usuari. Això inclou Apps metropolitanes d’estacionament regulat o  un nou sistema d’informació a l’usuari a bord dels busos i recompte automàtic de viatgers per a la flota de TMB. 

La bicicleta: la veritable transformació de base de la mobilitat

Però potser, el canvi més rellevant i transformador dins del sistema de mobilitat actual és l’ús de la bicicleta en la zona metropolitana. És el mètode de transport més sostenible i eficient, avalat pels països europeus que més avantatge porten en l’escala de la reducció d’emissions. La xarxa pedalable de dins de Barcelona ciutat augmenta i es desplega progressivament per tots els barris juntament amb el servei de bicicletes públiques compartides, manuals i elèctriques, que opera Bicing, està estès i molts ciutadans en fan ús. 

L’AMB vol reforçar l’ús de la bicicleta fora de la capital. Maite Pérez, Responsable de la planificació de mobilitat sostenible de l’AMB assegura que la implantació definitiva de la bicicleta passa per interconnectar els municipis metropolitans i assegurar que es pugui travessar tota la zona sense baixar de la bicicleta: “particularment es pot aconseguir completant i reforçant la xarxa pedalable anomenada Bicivia, que ja existeix, i ha de poder estructurar el territori metropolità i unir tots els municipis”. Segons Pérez, s’ha d’ampliar el número de quilòmetres Bicivia i sobretot optimitzar tota la senyalització. A conseqüència de la millora de la xarxa pedalable, també es vol desenvolupar i fer realitat el nou sistema de bicicleta pública metropolitana compartida, que agafarà el relleu de l’actual (l’e-Bicibox). A més, també s’ampliarà el servei i les places d’estacionament segur per a bicicletes, anomenats BiciBox.

Es tracta d’un sistema que ja s’utilitza: hi ha 17.000 usuaris que l’utilitzen. Amb la subvenció europea es vol ampliar aquesta oferta. Els Biciboxs estan instal·lats en zones concorregudes, d’interès municipal o en estacions. En aquest últim cas, serveixen per facilitar la intermobilitat dels usuaris amb transports descarbonitzats. La bicicleta i tota la infraestructura ciclable, doncs, opta a més de 23 milions d’euros en inversions dels fons europeus.

Una altra de les aportacions innovadores de l’àrea metropolitana és el foment de l’ús de la bicicleta per al transport de mercaderies. Amb bicicletes i tricicles de càrrega, es poden repartir i entregar mercaderies de càrrega lleugera. Jordi Jové, tècnic de mobilitat sostenible assegura que la ciclologística dona molt bon resultats a nivell d’última milla urbana de repartiment: “Entre el camí que fa el repartidor a peu i el de la furgoneta hi ha un terme entremig que la bicicleta pot cobrir perfectament”. De fet, diferents estudis europeus asseguren que el 25% de totes les entregues mercantils dins de les ciutats i el 50% de les que a més, son lleugeres es podrien fer en bicicletes i tricicles de càrrega. Actualment, l’AMB està promovent, amb la complicitat dels ajuntaments, la implantació de 7 centres de ciclologística.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats