300 turistes diaris i 80 per vaixell: la Justícia recolza els límits a la massificació al Parc Nacional de Cabrera

El Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) ha donat suport a les restriccions d'accés que, durant la passada legislatura, va decretar el Govern balear al transport turístic de visitants al Parc Nacional de Cabrera amb l'objectiu d'evitar aglomeracions i garantir la conservació d'un dels espais naturals més fràgils del Mediterrani.

En la seva sentència, a la qual ha tingut accés elDiario.es, la Sala desestima el recurs interposat per l'empresa Excursions a Cabrera S.L., una de les poques companyies que des de fa dècades operen a la Colònia de Sant Jordi, al sud-oest de Mallorca, principal punt de sortida cap a l'arxipèlag de Cabrera. Des que aquest fos declarat el 1991 Parc Nacional Marítim-Terrestre, l'accés turístic va quedar subjecte a concessions administratives molt limitades, consolidant un petit oligopoli d'operadors locals en gran mesura vinculats a sagues familiars lligades a la pesca i al transport marítim, les embarcacions dels quals podien arribar a transportar entre 80 i 150 passatgers per viatge.

Aquest escenari, tanmateix, va canviar el 2020: amb motiu de la pandèmia, l'Executiu d'esquerres presidit aleshores per Francina Armengol va aprovar una llei que, concebuda com un paquet de mesures urgents per impulsar l'activitat econòmica, incloïa una disposició transitòria que regulava de forma provisional l'accés de visitants al Parc Nacional de Cabrera en transport col·lectiu mentre no s'aprovés un nou Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) de l'arxipèlag. L'article en qüestió substituïa el sistema de concessions per autoritzacions administratives anuals, introduïa un sistema de reserves prèvies per als visitants i establia un límit màxim de 80 persones per viatge.

A més, la llei va fixar per primera vegada un límit màxim diari de visitants a l'arxipèlag: 300 persones a l'illa de Cabrera i 150 a les aigües adjacents, amb l'objectiu d'ordenar l'accés turístic i evitar aglomeracions.

El 2021, la Conselleria de Medi Ambient va autoritzar Excursions a Cabrera S.L. a transportar visitants sempre que complís aquestes restriccions. L'empresa, tanmateix, va decidir impugnar la resolució: considerava que estava sustentada en una regulació autonòmica -la del 2020- que, sota el seu criteri, alterava el règim del parc nacional sense respectar els tràmits previstos en la legislació estatal de Parcs Nacionals. Per aquest motiu, l'empresa va plantejar portar al Tribunal Constitucional les mesures implantades pel Govern, un extrem que el TSJIB rebutja.

Els magistrats subratllen que la validesa de les limitacions imposades no depèn d'aquesta norma autonòmica i assenyalen que, fins i tot prescindint del que disposa la llei, les mesures podien adoptar-se igualment en aplicació del Pla Rector del parc, vigent des del 2006, i de les competències de gestió de la direcció de l'espai natural. El tribunal incideix que el mateix PRUG estableix que l'organització de les visites ha d'orientar-se a millorar la qualitat de l'experiència i evitar aglomeracions temporals o espacials, per la qual cosa considera raonable limitar el nombre de persones per desembarcament, escalonar horaris o exigir comunicació prèvia de les arribades per permetre al personal del parc organitzar la recepció i el control de visitants.

Una empresa històrica del negoci turístic de Cabrera

Les empreses que organitzen excursions turístiques cap a la petita illa conformen un petit ecosistema local que, amb més de 100.000 visitants anuals i bitllets que poden oscil·lar entre els 30 i els 70 euros per trajecte, mou diversos milions d'euros cada any. Entre les navilieres autoritzades per a això es troba Excursions a Cabrera S.L., l'origen de la qual es remunta als anys seixanta: com explica en la seva pròpia web, va ser el 1965 quan Miquel Serra Clar, mecànic de professió i “gran amant del mar”, va heretar juntament amb la seva esposa, Miquela Ferrer Salom, un petit llaüt anomenat Largo Tiempo, amb el qual van començar a realitzar travessies cap a Cabrera.

Amb l'auge del turisme, la família va començar a organitzar excursions amb petits grups de familiars i amics, la qual cosa els va portar a adquirir la golondrina Debarivi, una embarcació de més grandària amb la qual la companyia va professionalitzar la seva activitat, ampliant la seva flota amb el pas dels anys i l'increment de turistes.

El 1991, l'arxipèlag va ser declarat Parc Nacional pel seu extraordinari valor ecològic: l'espai protegit, la superfície del qual abasta 90.794 hectàrees -89.478 d'elles corresponents al medi marí-, alberga ecosistemes marins ben conservats, importants colònies d'aus i alguns dels fons marins millor preservats del Mediterrani occidental. Amb això, l'accés turístic va quedar subjecte a concessions administratives molt limitades, una situació que va canviar el 2020 amb la implantació d'autoritzacions anuals i la regulació provisional dels accessos per evitar aglomeracions a l'espera de l'aprovació del nou pla rector que reguli els usos i activitats de l'arxipèlag de Cabrera.

El PRUG actualment vigent es remunta al 2006 i la seva actualització porta anys pendent. Durant la passada legislatura es va iniciar la tramitació d'un nou document, però el procediment va caducar a finals del 2023. El Govern de Marga Prohens ha tornat a posar en marxa la redacció d'un nou pla que, segons l'Executiu, pretén reforçar la protecció del Parc Nacional Marítim-Terrestre de Cabrera mitjançant la declaració de gairebé 60.000 hectàrees com a àrea de màxima protecció, la qual cosa la convertiria en la zona més extensa del Mediterrani occidental emparada per aquest nivell de preservació.

Segons la proposta presentada, la zona de protecció estricta abastaria gran part de les aigües incorporades al parc després de la seva ampliació el 2019. L'objectiu passa per reforçar la preservació d'ecosistemes marins sensibles, afavorir la recuperació d'espècies vulnerables i consolidar Cabrera com un referent de conservació al Mediterrani. El nou PRUG haurà de sotmetre's encara a diferents fases administratives -inclosa informació pública i consultes amb organismes científics i sectors implicats- abans de la seva aprovació definitiva. Quan entri en vigor, serà l'instrument clau per regular l'ús del parc nacional i establir el grau de protecció de cadascuna de les seves àrees.

Es dona la circumstància que el 2024 el grup ecologista GOB va denunciar l'increment de la pressió humana sobre Cabrera amb motiu de l'aprovació del Decret llei de mesures urgents de simplificació administrativa que, segons l'entitat, “aprofita per eliminar limitacions no de tràmit administratiu sinó de contingut substancial”, com l'ampliació de la capacitat de càrrega de visitants en transport col·lectiu a l'illa. Per al GOB, es tracta d'una mesura “clarament clientelista” que “rema en direcció contrària a la contenció de l'impacte de l'ús públic al parc nacional, incrementant el consum de recursos i la producció de residus i contaminants”.