LLEGIR EN CASTELLÀ
Les Balears s'han consolidat el 2025 com el tram més perillós de la ruta migratòria argelina cap a l'Estat espanyol. En total, 1.037 persones han mort o desaparegut a la travessia cap a Eivissa i Formentera durant l'últim any, d'acord amb l'informe Monitoreo Derecho a la Vida 2025, elaborat per l'ONG Caminando Fronteras, que alerta que 47 de les 70 embarcacions desaparegudes el 2025 corresponen a la ruta argelina, la majoria d'elles amb destinació a l'arxipèlag.
Es tracta d'una dada que, segons l'organització, evidencia un patró estructural de desprotecció del dret a la vida al mar, agreujat per la demora sistemàtica o la no activació dels dispositius de cerca i rescat.
“Aquest territori és avui un laboratori: un espai on convergeixen la criminalització, la necropolítica i l'erosió progressiva del dret internacional, especialment en la protecció del dret a la vida”, asseveren des de Caminando Fronteras, que arriben a qualificar l'arxipèlag de “laboratori de la necrofrontera”.
L'entitat recrimina que la lluita per les competències entre administracions i el “discurs polaritzat” són “una oportunitat per a les administracions de generar una frontera basada en la gestió del patiment i la normalització de la mort”. En concret, les illes d'Eivissa i Formentera concentren una gran part de les arribades, mentre que Mallorca actua com a punt de redistribució principal de persones cap a la península.
“Aquest conjunt de mesures revela la falta estructural de coordinació i de mitjans, així com una preocupant normalització de la vulneració de drets humans com a part de la gestió migratòria”, abunda l'informe, que recrimina que la política regional ha prioritzat “un enfocament centrat en la seguretat en detriment de les perspectives de drets humans i de protecció integral”, el que reflecteix, incideix, la tensió existent entre política d'acollida i la de contenció.
El document també apunta a una “preocupant reducció d'espais de diàleg” amb les organitzacions socials i entitats locals, que s'ha substituït amb acords entre grups parlamentaris regionals en els quals s'insta a la persecució de la solidaritat. “Les Balears són l'exemple de l'adaptació política a les narratives de por, control, criminalització i desprotecció de drets com a eines de gestió de la frontera”.
Una ruta “negada i invisibilitzada”
Durant anys, tal com assevera l'informe, la ruta argelina ha travessat múltiples transformacions, sent una ruta “negada i invisibilitzada per les institucions que no la reconeixien com a tal”. El passat mes de setembre, el Govern central va aprovar la declaració d'emergència migratòria a les Balears en resposta a l'increment de persones migrants arribades a les costes de l'arxipèlag al llarg d'aquest any, acompanyada d'una inversió de 6,75 milions d'euros per reforçar l'atenció humanitària cap als nouvinguts.
L'informe subratlla que les Balears és, a més, una de les zones amb major opacitat en relació amb les operacions de rescat desaparegudes al mar: persisteixen les cerques passives i la limitació dels operatius a les àrees properes al territori, juntament amb una escassa cooperació entre els països que comparteixen la protecció de les zones SAR -espais marítims delimitats que estan a càrrec d'un país en el cas que hi hagi que procedir a un rescat o a ajudar a una embarcació-.
Així mateix, l'organització assevera que la demora en l'activació dels serveis de cerca i rescat segueix sent significativa, a més de l'ús de mètodes passius de cerca, quan, precisa, “es necessitarien operatius proactius”. Un exemple de la necessitat d'abordar la situació dels protocols de serveis de rescat és, subratllen des de Caminando Fronteras, l'alt nombre de cadàvers que han arribat durant el 2025 a les costes de les Balears: “Molts d'ells s'havien ofegat poc temps abans d'aparèixer a la platja”.
Panteons sense nom
La conseqüència més visible d'aquesta frontera letal és l'acumulació de tombes sense identificar als cementiris de les Balears, especialment a Formentera, on desenes de persones han estat enterrades sense nom, sense cerimònia i sense que les seves famílies tinguin confirmació oficial de la seva mort.
L'informe denuncia també les traves administratives per denunciar desaparicions, així com la falta d'investigacions independents que determinin responsabilitats polítiques o tècniques en els naufragis. Aquesta impunitat, assenyala l'organització, és part central del model de gestió migratòria actual.