LLEGIR EN CASTELLÀ
El ple celebrat aquest dimarts a Santa Eugènia, un poble petit de Mallorca, ha evidenciat la profunda crisi oberta arran de la investigació realitzada per elDiario.es, que ha destapat el desplegament d’una xarxa de càmeres de videovigilància sense autorització ni custòdia policial. La sala de plens, habitualment deserta de públic, s’omplí aquesta vegada de càrrecs del PSOE, a més de veïns inquietats, policies locals preocupats i càmeres de televisió.
Les preguntes plantejades per l’oposició assenyalaren les possibles conseqüències legals del desplegament d’un sistema de seguretat opac i sense garanties. En un clima de tensió i de rostres seriosos, la sessió plenària derivà cap a les responsabilitats econòmiques que podria afrontar l’Ajuntament i cap a la petició reiterada de dimissió del batle, Pep Lluís Urraca (PSIB-PSOE), per la desproporció i la manca de transparència en la gestió de les càmeres de videovigilància.
Arran del rebombori generat per l’escàndol aquestes darreres setmanes, el batle ordenà el desmantellament immediat, una decisió que confirmà la magnitud del sistema desplegat sense control ni transparència. Segons reconegué el mateix batle en el ple, al municipi s’hi havien instal·lat com a mínim quaranta-dues càmeres, de les quals, a dia d’avui, després de la intervenció dels operaris municipals, només nou continuen operatives al Punt Verd.
Aquest moviment improvisat deixà en evidència l’absència de documentació tècnica i administrativa sobre els dispositius, així com la manca d’un inventari detallat que permeti conèixer-ne la quantitat exacta, el model i les prestacions, la ubicació, la finalitat concreta i el control d’accessos a les imatges.
El portaveu del PP, Pep Bonnín, sostingué que, si es confirmen les irregularitats detectades, la instal·lació i la gestió de la xarxa de videovigilància “podrien derivar en responsabilitats penals, cíviques, administratives, disciplinàries i polítiques”. L’oposició subratllà que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades podria “imposar sancions elevades”, una multa que, segons Bonnín, “acabaria pagant la ciutadania de Santa Eugènia”, motiu pel qual sol·licità al batle que dimitís per no perjudicar encara més la imatge del poble després de l’alarma social generada per l’escàndol. En qualsevol cas, advertí que el Partit Popular prendrà totes les mesures necessàries per aclarir els fets.
Urraca respongué amb un escarit “no” a la petició de dimissió i es presentà com l’encarregat de “solucionar” una situació que, durant el seu mandat, s’ha ampliat fins a convertir-se en un debat d’abast estatal. El batle defensà que el desmantellament de la xarxa que ordenà divendres constitueix “la primera pedra” per encarrilar el cas i recuperar la normalitat institucional.
Reconeixé que la crisi ha generat un conflicte polític evident, encara que sostingué que la seva responsabilitat principal és “resoldre un problema que té solució”. Es limità a demanar disculpes als ciutadans “per la part” que li “toca” i atribuï la situació a “l’herència rebuda” de legislatures anteriors.
L’Agència Espanyola de Protecció de Dades, en la seva resposta a aquest diari, assenyala que no pot valorar actuacions de manera prèvia, ja que aquestes situacions s’han d’analitzar en el marc d’un expedient amb tots els elements disponibles. La normativa exigeix que, abans de presentar una reclamació, es demani l’exercici dels drets davant l’entitat responsable, en aquest cas l’Ajuntament de Santa Eugènia. Si no s’obté una resposta adequada, el ciutadà pot adreçar-se a l’AEPD, que disposa de models específics per facilitar el tràmit.
Una herència discutida
Quan se li preguntà pel finançament de la compra i instal·lació de les desenes de dispositius, Urraca explicà que es varen sufragar mitjançant una subvenció del Govern balear destinada a millorar la seguretat local. També assenyalà que la contractació es va articular mitjançant contractes menors inferiors a 15.000 euros, cosa que permeté adjudicar els subministraments sense concurs públic i fragmentar la despesa en diversos encàrrecs successius. L’empresa responsable de les instal·lacions fou Seguridad y Limpieza, S. A., que subministrà càmeres, accessoris i sistemes de gravació i que, segons ha pogut saber aquest diari, també ha instal·lat càmeres en diversos municipis de Mallorca, com Maria de la Salut o Sineu, entre d’altres. Urraca també esmentà que els sistemes de gestió de les imatges captades estan distribuïts en diferents dependències municipals.
La reconstrucció de l’origen del sistema de videovigilància continua envoltada d’una notable manca de claredat. L’oposició sosté que, quan el PSIB assumí la batlia en coalició amb Feim-Santa Eugènia (2019), el municipi comptava amb tretze càmeres, ubicades als punts d’aportació de residus, la nau de la brigada municipal, els edificis de l’antic i el nou ajuntament i el parc del carrer Bartomeu Coll Bibiloni.
El batle defensà, en canvi, que n’heretà vint-i-quatre, però reconegué que no disposa d’informació tècnica completa, fet que impedeix aclarir amb precisió el funcionament d’una part del desplegament. El mateix batle reconegué en el ple que, després d’ordenar el desmantellament del sistema, es varen comptabilitzar com a mínim quaranta-dues càmeres, de les quals només nou romanen actives al Punt Verd. Aquella retirada precipitada confirmà la magnitud del desplegament i, alhora, deixà sense resoldre l’origen exacte d’una part de les instal·lacions, ja que ni l’inventari previ ni l’actual permeten reconstruir amb claredat què s’instal·là, quan i sota quins criteris.
La distància amb la normativa vigent
Les respostes del batle evidenciaren una bretxa entre el que ha ocorregut a Santa Eugènia i el que exigeix la llei. Un dels moments més tensos es produí quan el portaveu del PP demanà si algun polític havia accedit al panell de control. Urraca respongué “no”, negant qualsevol visualització d’imatges per part de càrrecs públics. Tanmateix, diverses fonts coneixedores del sistema han confirmat a aquest diari que el batle hauria accedit al panell fins al mes de setembre.
La segona contradicció sorgí en abordar els informes obligatoris sobre necessitat i proporcionalitat. L’oposició demanà els documents que justifiquen la instal·lació de càmeres en espais públics i que la normativa considera preceptius. Urraca afirmà que “no existeix cap normativa” que obligui a elaborar-los, malgrat que el marc legal vigent estableix el contrari: la Llei Orgànica 4/1997, la Instrucció 1/2006 de l’AEPD, el RGPD i la Llei Orgànica 3/2018 exigeixen autorització prèvia del Delegat del Govern, informes tècnics i jurídics, plànols d’ubicació i una Avaluació d’Impacte en Protecció de Dades en desplegaments extensos com el de Santa Eugènia.
L’oposició també demanà pel registre obligatori d’accessos a les imatges, destinat a documentar qui entra en el sistema, quan i amb quin motiu. Urraca indicà que l’empresa responsable de protecció de dades els havia informat que no era necessari. A l’hora de justificar la senyalització insuficient del sistema —ja que diverses càmeres no disposaven dels cartells informatius que la normativa considera imprescindibles per advertir la població que es troba en una zona videovigilada— al·legà que “arranquen els cartells”.
Mentrestant, Santa Eugènia debat si ha d’haver-hi càmeres o no, però la normativa és inequívoca: si un municipi vol instal·lar dispositius de videovigilància a la via pública, ha de justificar-ne la necessitat i la proporcionalitat, sol·licitar autorització prèvia al Delegat del Govern i garantir una custòdia policial estricta de les imatges. Són requisits dissenyats per protegir drets fonamentals i assegurar que l’ús de tecnologies de vigilància es sotmet a controls democràtics i legals adequats.