El Constitucional manté vigent la llei de memòria democràtica de Balears a l'espera de la seva decisió definitiva
LLEGIR EN CASTELLÀ
El Tribunal Constitucional (TC) ha decidit mantenir suspesa la derogació de la Llei de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, una supressió a la qual el Govern de Marga Prohens (PP) va donar llum verda amb el suport de Vox el març passat. D'aquesta manera, la norma continuarà vigent cautelarment mentre es resol el recurs d'inconstitucionalitat que va interposar el Govern espanyol contra la derogació, en considerar que vulnera els drets de les víctimes del franquisme i dificulta el compliment de la legislació estatal en matèria de memòria democràtica.
Mitjançant una interlocutòria datada el 20 d'octubre, a la qual ha tingut accés elDiario.es, la Sala manté suspesa la part essencial del text que va derogar la llei de memòria: l'article que deixa expressament sense efecte la norma i la disposició transitòria que l'acompanya, que estableix el règim aplicable als procediments de memòria democràtica que estaven en curs quan es va derogar la llei.
El tribunal justifica la decisió per la necessitat d'evitar perjudicis que podrien ser difícils o impossibles de reparar si la derogació entràs en vigor abans que es resolgués el recurs d'inconstitucionalitat. En aquest sentit, sosté que “el caràcter irreversible del pas del temps” en l'exercici d'aquests drets, juntament amb la importància de disposar d'estructures administratives per garantir-los, fa que els perjudicis derivats de l'aixecament de la suspensió s'hagin de qualificar d'“irreparables o de molt difícil reparació”.
En la seva anàlisi, la majoria dels magistrats considera que la desaparició del marc autonòmic de memòria democràtica pot afectar el reconeixement i la protecció dels drets de les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista. També assenyala les conseqüències que tindria la derogació per a les actuacions públiques d'investigació, localització i exhumació de persones desaparegudes, així com per a les polítiques de reconeixement i reparació. Per això, considera que mantenir la mesura cautelar no resulta “excessiu o desproporcionat”. La decisió encara no suposa un pronunciament definitiu sobre la constitucionalitat de la derogació, però n'impedeix l'aplicació plena mentre es resol el recurs.
La interlocutòria també té en compte les obligacions de col·laboració entre les administracions públiques en matèria de memòria democràtica. En el seu recurs, el Govern central al·legava que l'aixecament de la suspensió podia perjudicar l'efectivitat de les mesures de reconeixement i reparació, així com el desenvolupament de les actuacions previstes en la legislació autonòmica.
L'Executiu balear, per la seva banda, va defensar que no hi havia motius suficients per mantenir la mesura cautelar i va sostenir que la derogació no deixava les víctimes desprotegides, ja que existien altres instruments legals i administratius per garantir-ne els drets. El Constitucional no accepta aquests arguments pel que fa a la derogació de la llei i al seu règim transitori, i considera que, en aquesta fase del procediment, la protecció cautelar dels drets en joc justifica mantenir suspesos tots dos preceptes.
El tribunal permet recuperar la llibertat d'expressió i de càtedra
A diferència del que ha decidit respecte de la part essencial del text derogatori, el tribunal aixeca la suspensió de l'article 2, que recull el dret a expressar i difondre pensaments, idees i opinions, així com la llibertat de producció i creació científica, tècnica, cultural i artística. També empara la llibertat de càtedra i la investigació històrica. En aquest sentit, l'exposició de motius de la norma acusa la llei de memòria de perseguir el dret a dissentir i de penalitzar els historiadors les conclusions dels quals no coincidissin amb la interpretació històrica de determinats partits.
El Constitucional assenyala que no s'han acreditat prou els perjudicis irreparables que justificarien mantenir suspès aquest article. Així mateix, aixeca la suspensió de la disposició final única del text derogatori, relativa a la seva entrada en vigor.
La interlocutòria incorpora vots particulars de magistrats que discrepen de la decisió majoritària i consideren que s'hauria d'haver aixecat la suspensió de tota la llei derogatòria. Els magistrats discrepants qüestionen que s'hagin acreditat prou els danys irreparables que justificarien mantenir la mesura cautelar. També sostenen que l'incident s'hauria d'haver resolt d'acord amb els criteris constitucionals sobre el caràcter excepcional d'aquestes suspensions i amb la necessitat de ponderar els interessos en conflicte.
La llei balear de memòria, aprovada el 2018, va establir un marc institucional per investigar els crims del franquisme i reconèixer públicament les persones represaliades després del cop militar de 1936. Entre altres fites, la llei de memòria democràtica va permetre ampliar la consideració de les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura: no només va fer possible reconèixer les persones represaliades directament, sinó també organitzacions socials, professionals i culturals, partits polítics i sindicats, entre d'altres, a més de les víctimes dels bombardejos, els nadons robats i les persones perseguides per motius ideològics.
A l'empara d'aquesta normativa, també es va declarar la nul·litat de ple dret de totes les sentències i resolucions dictades per motius polítics en causes penals, civils o administratives durant la dictadura a les Illes Balears. Es tractava d'una mesura simbòlica destinada a reparar jurídicament les persones condemnades pels tribunals franquistes. La llei també va introduir mesures en l'àmbit educatiu per garantir la transmissió d'aquest període històric a les noves generacions. Entre altres disposicions, establia la incorporació de la memòria democràtica als currículums escolars, l'impuls de programes pedagògics sobre el conflicte bèl·lic i el règim franquista, així com activitats d'investigació i divulgació en col·laboració amb centres educatius i universitats.
El pols del Govern espanyol contra la derogació de les lleis de memòria
La impugnació de la decisió adoptada pel PP i Vox s'emmarca en l'estratègia judicial iniciada pel Govern de Pedro Sánchez en altres comunitats autònomes, com la Comunitat Valenciana, Aragó i Cantàbria, on les normatives de memòria històrica han estat substituïdes per lleis de concòrdia que, sota el pretext de “reconciliar” els espanyols en lloc de “reobrir ferides”, equiparen el franquisme amb la democràcia.
El Govern central considera que aquests textos “blanquegen la dictadura franquista, neguen l'existència del cop d'Estat com a causant de la Guerra d'Espanya de 1936 a 1939, pretenen que no es conegui la veritat del que va ocórrer i, el que és pitjor, condemnen les víctimes de nou a l'oblit”. Així mateix, sosté que aquestes reformes mantenen alguns aspectes vinculats a les exhumacions, però eliminen elements essencials relacionats amb el dret a la veritat, la reparació i les garanties de no-repetició.