El Constitucional suspèn la derogació impulsada per PP i Vox de la llei balear de memòria democràtica
LLEGIR EN CASTELLÀ
El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel president del Govern espanyol contra la derogació de la Llei balear de memòria i reconeixement democràtics.
La decisió suposa, de manera provisional, deixar sense efecte la derogació aprovada el març passat amb els vots de PP i Vox. Serà el mateix Tribunal Constitucional qui haurà de pronunciar-se ara sobre el fons del recurs i decidir si la derogació s'ajusta o no a la Constitució.
La norma, aprovada el 2018, va articular un marc institucional per investigar els crims del franquisme i promoure el reconeixement públic de les persones represaliades després del cop militar de 1936. En el seu recurs, l'Executiu central assenyala que l'eliminació de la llei suposa una vulneració dels articles 15 i 10.1 de la Constitució, en suprimir l'estatut jurídic de les víctimes de greus vulneracions dels drets humans, a més de dificultar el compliment de la legislació estatal en matèria de memòria democràtica.
Així mateix, considera que la llei podria envair competències estatals, vulnerar el principi de col·laboració entre administracions i infringir els principis de seguretat jurídica i d'interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics.
La derogació de la Llei de memòria democràtica va ser un dels principals acords assolits entre el PP i Vox durant l'actual legislatura i va provocar un ampli rebuig d'associacions memorialistes, familiars de víctimes i organitzacions de drets humans. Tot i que el desembre de 2024 els populars varen assolir insòlit pacte amb els partits d'esquerres per no suprimir la normativa balear, només mig any després varen incomplir el seu compromís en pactar novament amb Vox la seva eliminació a canvi d'assegurar-se el suport dels de Santiago Abascal per poder tirar endavant els pressupostos autonòmics de 2025.
El març passat, lluny d'expressar cap mena de condemna a la sublevació feixista i a les violacions de drets humans comeses durant la dictadura, PP i Vox varen sumar els seus vots per derogar una norma que rebutja expressament “qualsevol totalitarisme i règim antidemocràtic”.
Entre altres fites, la Llei balear de memòria democràtica ha permès delimitar i ampliar la consideració de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura: no només ha fet possible reconèixer persones represaliades directament, sinó també organitzacions socials, professionals o culturals, partits polítics, sindicats, lògies maçòniques, moviments feministes o col·lectius LGTBI, així com víctimes de bombardejos, nadons robats o persones perseguides per motius ideològics.
A l'empara d'aquesta normativa també es va declarar la nul·litat de ple dret de totes les sentències i resolucions dictades per motius polítics en causes penals, civils o administratives durant la dictadura a les Illes, una mesura simbòlica destinada a reparar jurídicament les persones condemnades pels tribunals franquistes. La llei també va introduir mesures en l'àmbit educatiu per garantir la transmissió d'aquest període històric a les noves generacions. Entre altres disposicions, establia la incorporació de la memòria democràtica als currículums escolars, l'impuls de programes pedagògics sobre el conflicte bèl·lic i el règim franquista, així com activitats de recerca i divulgació en col·laboració amb centres educatius i universitats.
La suspensió de la derogació es produeix després que l'Executiu central invoqués l'article 161.2 de la Constitució, que permet paralitzar automàticament una disposició autonòmica quan el Govern espanyol interposa un recurs d'inconstitucionalitat. La mesura tindrà efectes des del 9 de juny per a les parts del procediment i des de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat per a tercers.
La resolució del Tribunal Constitucional encara no entra a valorar la constitucionalitat de la llei, però garanteix que la derogació romandrà suspesa mentre el tribunal estudia el recurs presentat pel Govern espanyol.