Desenes d'activistes es mobilitzen contra els delfinaris i zoològics: “No és diversió, és esclavitud”

Sota la consigna “No és diversió, és esclavitud”, l’organització global Empty the Tank, dedicada a posar fi al captiveri de balenes i dofins, promou aquest cap de setmana concentracions i protestes en diferents ciutats espanyoles i europees amb l’objectiu de posar fi al patiment dels cetacis. A Espanya, diferents organitzacions animalistes faran concentracions a Palma (Mallorca), el Port de Santa Cruz de Tenerife, Lanzarote i València per “visibilitzar la dura realitat d’aquests animals en captivitat i promoure la fi d’aquesta indústria a escala global”.

En concret, Satya Animal ha dut a terme una protesta aquest matí davant de l’aparcament del parc temàtic Marineland, mentre que l’organització Imagine Canarias ho ha fet davant del Loro Parque (Port de Santa Cruz de Tenerife) amb l’objectiu d’“unir les nostres veus contra la indústria mundial del captiveri”. “És important destacar que quatre orques han mort en un curt període de temps al Loro Parque de Tenerife”, critica l’Associació We Whale, que convoca la protesta de Lanzarote.

Aquesta protesta tindrà lloc aquest diumenge a partir de les deu del matí davant del parc temàtic Rancho Texas Lanzarote Park, en una acció “per mostrar el nostre rebuig al captiveri i l’explotació d’aquests animals increïblement intel·ligents i sensibles” en un “moment crític” per a la conservació marina. “Mentre que més parcs marins estan tancant, els dofins i les orques estan sent reubicats en altres instal·lacions, en lloc de donar-los l’oportunitat de tenir la llibertat que mereixen en santuaris marins”, lamenta el moviment.

Finalment, sota el lema “Llibertat”, diferents entitats (FAADA, AnimaNaturalis, Captain Paul Watson Foundation Spain, WeWhale, ARDA, Denia Animal Save i l’activista Olivia Mandle) es concentraran també diumenge a partir de les onze i quart del matí davant de l’Oceanogràfic de València. Durant el cap de setmana hi haurà concentracions al Regne Unit (Manchester i Londres), als Països Baixos (Utrecht), a Alemanya (Duisburg), a Bèlgica (Bruges) i a Grècia (Atenes).

En el cas de Mallorca, la mobilització promoguda pel grup animalista Satya Animal s’ha situat a l’entorn del parc temàtic Marineland, a Costa d’en Blanes (Calvià), un dels epicentres turístics de l’illa. Kike Gimeno, portaveu de l’organització, explica que l’explotació animal es resumeix “en dos nivells”. D’una banda, el conjunt d’animals que viuen en captivitat en instal·lacions d’aquest tipus i, de l’altra, aquells que, a més, són utilitzats en espectacles. “Uns són els animals que simplement viuen allà, tancats en pocs metres, en unes condicions que no són les pròpies del seu medi”. “Viuen en condicions d’espai molt limitat en què, a més, reben el soroll de les persones que hi entren”, explica. Marineland no ha respost a les preguntes d’aquest diari, en què se li demanava per les protestes davant de les seves instal·lacions.

“Se’ls priva de menjar”

Gimeno detalla que aquestes condicions afecten de manera general totes les espècies mantingudes en captivitat en aquest tipus de parcs, majoritàriament animals exòtics, allunyats del seu entorn natural. Tanmateix, afegeix un segon nivell de preocupació en el cas dels cetacis i altres animals utilitzats en exhibicions. “Els dofins, lleons marins i lloros són forçats a fer espectacles davant de la resta de persones que hi venen”, assenyala.

Aquests animals no només viuen en espais reduïts, sinó que, a més, són sotmesos a dinàmiques d’entrenament i exhibició basades en reforços alimentaris. “Se’ls priva de menjar per estimular-los i obligar-los a fer els exercicis que se’ls demanen”, afirma. “Després d’això se’ls premia amb menjar”. En aquest sentit, Gimeno recorda que es tracta d’animals “especialment intel·ligents i sensibles”. Aquesta mateixa capacitat cognitiva és la que intensifica el patiment en captivitat. “La mateixa intel·ligència que els permet fer l’espectacle és la que, a més, els situa en una situació de vulnerabilitat absoluta davant del patiment”, sosté.

En el cas concret dels dofins, Gimeno insisteix que “són animals molt intel·ligents”. “Són plenament conscients del que està passant, del que se’ls demana i de les condicions en què es troben”, critica. L’alimentació, afegeix, es converteix en la principal eina de control del comportament. “L’única manera d’estimular-los i d’obtenir la seva atenció és privant-los d’aliment”. “Sovint passen moltes hores sense menjar fins que tenen tanta gana que són molt més receptius al que se’ls està demanant”, assegura.

L’organització també denuncia les interaccions amb el públic com a part del mateix sistema d’explotació. “Es venen interaccions directes amb turistes o amb visitants del parc, en què es pot fer una foto o tocar els dofins”, explica Gimeno. “Tot això només s’aconsegueix perquè al darrere hi ha el menjar”. En el cas dels dofins, afegeix també un problema addicional derivat de l’exposició ambiental. “En estar en una piscina tan poc profunda, això els genera contínuament problemes de pell perquè estan excessivament exposats al sol”, lamenta.

Mentrestant, mig centenar de persones s’ha concentrat aquest dissabte davant de les portes de Loro Parque, a Puerto de La Cruz. Durant la protesta han cridat consignes com ara “prou presons d’aigua, demanem vida lliure per als cetacis”, “no són pallassos, tenen dret a la llibertat”, “no són màquines de fer diners” o “prou maltractament animal”. També han explicat que els dofins no poden moure els músculs de la cara, “així que no ens enganyin més amb els seus somriures, ja que se’ls subministren antidepressius perquè són conscients del seu empresonament”.

Contra una indústria global

Les protestes a Espanya es produeixen en un context més ampli que, segons Empty the Tanks, connecta la indústria del captiveri amb el turisme internacional i amb la captura d’animals en diferents punts del món. En el cas dels dofins, el moviment assenyala especialment l’existència de xarxes de captura i comerç internacional. “El mercat de venda de dofins està molt connectat amb la situació del Japó i són els principals proveïdors de la resta de zoològics del món”, assenyala Gimeno, que fa referència a mètodes de captura de cries en el medi natural.

Paral·lelament, el moviment situa el fenomen dins d’una indústria global vinculada al turisme. “Al final, els principals proveïdors són els establiments turístics. És un gran reclam per al turisme familiar perquè saben que els infants voldran anar a veure els dofins”, assegura. També apunta a la presència de campanyes promocionals a l’Aeroport de Palma com a part d’aquesta estratègia de visibilitat.

La Federació Hotelera de Mallorca (FEHM) no ha respost a les preguntes d’aquest diari. A la patronal hotelera se li demanava, concretament, la seva posició respecte a les crítiques plantejades per organitzacions i col·lectius en relació amb la tinença de cetacis en parcs temàtics; el paper que exerceixen aquest tipus d’“atractius” en l’oferta turística de la destinació i les consideracions del sector hoteler en relació amb el benestar animal i la sostenibilitat de l’oferta.

L’acció prevista a Mallorca no s’ha limitat a la concentració. Satya Animal ha dut a terme, a més, una performance simbòlica en què una persona ha ocupat una estructura que simula una petita piscina. L’objectiu, segons expliquen, és transmetre visualment la idea de confinament. “Hem fabricat una petita piscina en què hem introduït una persona perquè es vegi en perspectiva la vida que tenen els dofins allà dins”, assenyala Gimeno. “És una petita simulació de la vida que passen els dofins”.

Més enllà de la protesta puntual, l’organització insisteix en un horitzó de transformació del model. “El primer és que desapareguin aquests espais perquè fan un ús comercial dels animals”, afirma el portaveu de Satya Animal. En el seu plantejament, l’alternativa passa per reconvertir aquestes instal·lacions en centres de rescat i recuperació. “El futur seria que acollissin animals que no poden ser reintroduïts al medi natural o que s’utilitzessin com a centres de rescat, se’ls curés i se’ls retornés al mar quan fos possible”.

Brooke Spurling, coordinadora d’AnimaNaturalis a València, insisteix que el problema no és puntual ni aïllat, sinó estructural. “El nostre missatge és clar: orques, dofins i belugues no pertanyen a un tanc. Són animals que en llibertat recorren desenes de quilòmetres al dia, viuen en estructures socials complexes i desenvolupen cultures pròpies. Tancar-los en piscines perquè facin piruetes no és educació, és entreteniment a costa del seu patiment”, sosté.

Espanya, el país amb més dofinaris

En aquest sentit, lamenta que Espanya és el país de la Unió Europea “amb més dofinaris” i l’únic que “encara manté orques i belugues en captivitat”. Mentre que altres països europeus avancen cap al tancament d’aquestes instal·lacions o prohibeixen directament la cria en captivitat, Espanya continua “legitimant una indústria que se sosté sobre la reproducció forçada i el trasllat d’individus entre centres, trencant vincles familiars i socials que per a aquests animals són essencials”.

Per aquestes raons, Spurling considera que accions com la que duran a terme davant de l’Oceanogràfic de València són “fonamentals”, ja que “traslladen al carrer un debat que la indústria prefereix mantenir ocult darrere la façana de l’oci familiar”. “La ciutadania cada vegada té més informació i rebutja aquests espectacles; ara cal que les administracions estiguin a l’altura i acompanyin aquest canvi social amb un marc legal que posi fi al captiveri de cetacis a Espanya”, conclou.

L’Oceanogràfic de València ha respost a aquestes crítiques explicant que és “un centre compromès amb els més alts estàndards de benestar animal”, en què treballen cada dia més de 120 professionals veterinaris, científics i tècnics especialitzats “en la cura, seguiment i enriquiment dels animals sota la seva responsabilitat”.

Defensen que el benestar animal “és una disciplina científica avaluable mitjançant indicadors objectius i verificables”, i que, en el seu cas, està avalat per un Comitè de Cura i Benestar Animal independent liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), “integrat per experts interns i externs que supervisen tots els protocols”. A més, defensen que compten amb la certificació de Global Humane, que estableix “exigents estàndards internacionals en benestar animal, conservació i investigació”.

Així mateix, asseguren que participen en diferents “projectes de conservació desenvolupats en diversos ecosistemes marins”. En un context en què els oceans afronten amenaces creixents derivades de la contaminació, la pèrdua de biodiversitat, el canvi climàtic o l’activitat humana, destaquen que centres científics i de conservació com l’Oceanogràfic “contribueixen al coneixement, recuperació i protecció d’espècies amenaçades i dels seus hàbitats”.

Sobre els models de santuaris marins, afirmen que “qualsevol proposta relacionada amb animals marins s’ha d’analitzar des de criteris científics, veterinaris, logístics i de sostenibilitat a llarg termini, garantint sempre el màxim benestar animal”. En aquest sentit, afirmen que actualment “hi ha molt poques instal·lacions operatives a escala internacional i el seu funcionament continua sent objecte d’anàlisi i debat dins la mateixa comunitat científica i professional”. Malgrat tot, aclareixen que respecten “el dret de totes les persones i col·lectius a expressar les seves opinions”.

Els parcs canaris es defensen

Loro Parque defensa que les instal·lacions zoològiques modernes compleixen estàndards científics i veterinaris orientats al benestar animal. “Quan es decideix allotjar una espècie animal en un parc zoològic, això només es pot fer si es poden satisfer les seves necessitats biològiques, fisiològiques i comportamentals, perquè cada individu pugui gaudir d’una experiència de vida positiva”, assenyala el parc a elDiario.es.

La companyia assegura que tots els animals sota la seva cura, inclosos dofins i orques, disposen d’“hàbitats adequats”, alimentació suficient i condicions que els permeten expressar “comportaments naturals”. A més, explica que l’estat dels animals és supervisat de manera contínua per veterinaris i especialistes en comportament animal. “Tots els nostres animals són objecte d’un seguiment regular per part d’un equip especialment dedicat, format per veterinaris i especialistes en comportament, que avaluen el seu nivell de benestar sobre la base de criteris científics i objectius”, afegeix.

Respecte a les peticions de tancament d’aquest tipus d’instal·lacions o la seva reconversió en santuaris marins, Loro Parque rebutja aquesta possibilitat i qüestiona la viabilitat d’aquests models alternatius. “Estem molt preocupats per les conseqüències que aquest tipus de discurs extremadament simplificador pot tenir per als mateixos animals”, sosté.

L’empresa afirma que “els santuaris marins no existeixen” i els defineix com “el gran negoci dels activistes”. Com a exemple, esmenta el cas de dues belugues traslladades a Islàndia des de la Xina, la situació de les quals —assegura— ha evidenciat “importants dificultats de gestió i de benestar animal”. També al·ludeix a les orques Keijo i Wikie, de Marineland Antibes, que “fa més d’un any que acumulen promeses incomplertes”.

El parc tinerfeny situa, a més, el debat en el marc més ampli de la conservació marina. “Creiem que el veritable repte és la conservació de les espècies i la protecció dels ecosistemes marins”, sosté la companyia, que considera que amenaces com la contaminació, les captures accidentals, el canvi climàtic o el soroll submarí continuen agreujant-se per als cetacis salvatges.

En aquest sentit, Loro Parque reivindica la feina desenvolupada per la seva fundació i els programes científics en què participa conjuntament amb institucions públiques. “Loro Parque i la seva fundació han contribuït al rescat i la conservació de nombroses espècies amenaçades”, afirma, citant projectes impulsats conjuntament amb el Govern de Canàries en el marc del programa CANBIO i altres iniciatives vinculades a la protecció de la Macaronèsia i dels cetacis salvatges. “El nostre compromís amb els animals es tradueix en accions concretes. Som veritables activistes, en el sentit més positiu i útil del terme”, conclou.

En la mateixa línia, Rancho Texas Park ha explicat a aquest diari que “és important assenyalar que, igual que existeixen postures crítiques, hi ha altres opinions que sí que donen suport a la feina que fem”. “Des de la nostra responsabilitat envers els animals que allotgem aquí, la seva salut i el seu benestar, complim tots els estàndards de benestar establerts per la legislació europea, espanyola i, per descomptat, canària”, assenyalen.

Així mateix, afirmen que treballen constantment “per garantir que els animals es trobin en les millors condicions possibles, mitjançant programes d’enriquiment ambiental, plans de control veterinari preventiu i totes les cures necessàries per atendre adequadament les seves necessitats”. D’altra banda, fonts del parc afirmen que també desenvolupen “una important tasca de conservació, col·laborant en projectes de recerca in situ juntament amb universitats i entitats especialitzades”. Aquesta tasca contribueix, segons la seva opinió, a conservar aquestes espècies en el seu hàbitat natural, així com a protegir i preservar els cetacis i altres animals marins.

Finalment, pel que fa als santuaris marins, consideren que es tracta d’“una proposta difícilment viable des del punt de vista científic i tècnic”. “Parlem d’animals que han nascut i s’han desenvolupat sota la cura humana, de manera que la seva adaptació a altres tipus d’entorns planteja nombrosos desafiaments relacionats amb la seva salut, benestar i seguretat”, conclouen.