LLEGIR EN CASTELLÀ
L’escassetat d’aigua com a conseqüència del creixement poblacional i turístic que ha tingut Eivissa en les últimes dècades és un dels principals problemes que els governs locals han de resoldre si no volen afrontar una greu situació de desabastiment en el futur. En el període comprès entre 1996 i 2025, la població ha passat de 78.867 a 164.265 habitants, segons dades de l’Institut Balear d’Estadística (Ibestat). Més del doble en menys de tres dècades. Dels cinc municipis, Sant Josep de sa Talaia ha estat el que ha experimentat un creixement urbanístic més desordenat des de la dècada dels 80. Durant aquest temps, ha passat d’11.841 a 30.702 habitants.
El Consell Insular ha aprovat al municipi, on governa el PP, les normes provisionals del seu futur planejament urbanístic (l’anterior va ser aprovat el 1986), que preveu un creixement poblacional del 50% respecte a l’existent. “La greu i descontrolada pressió urbanística i turística, el foment actiu de l’especulació i la nul·la existència de disciplina urbanística han conduït a l’esgotament dels recursos hídrics”, denuncia Neus Prats, vicepresidenta del grup ecologista GEN-GOB i responsable de l’àrea de territori i urbanisme. Els ecologistes, que han presentat al·legacions contra el pla urbanístic, han demanat que se suspengui “totalment i indefinidament” la possibilitat de permetre “nous usos residencials i turístics”.
L’alcalde, Vicent Roig (PP), fa una lectura diferent. “S’ha aconseguit un instrument equilibrat, que millora la funcionalitat urbana i reforça la qualitat de vida sense incrementar el creixement”, ha valorat. És la mateixa línia que ha mantingut el president del Consell Insular, Vicent Marí (PP), que subratlla que les normes provisionals són imprescindibles “per protegir l’interès general i assegurar que Sant Josep disposi d’un planejament viable mentre elabora un nou instrument general”.
Els ecologistes, però, adverteixen que el document aprovat reconeix explícitament “la limitació estructural dels recursos hídrics del municipi i de l’illa, especialment la pressió sobre els aqüífers”. Als problemes descrits hi afegeixen altres: l’existència de milers d’habitatges buits, la impossibilitat que la majoria dels residents puguin gaudir del dret a un habitatge digne, la manca de diversificació econòmica i l’absència de sobirania alimentària com a conseqüència de la gran pressió urbanística que hi ha sobre el camp.
El GEN-GOB situa l’origen del problema en el boom turístic dels anys seixanta i setanta. “Resulta, per tant, urgent i necessari actuar i revertir, en la mesura del possible, aquesta situació com a única garantia de futur, i aquestes NPP (Normes Urbanístiques Provisionals) aprovades inicialment pel Consell Insular eludeixen aquesta obligació”, adverteix Prats.
L’experta assenyala que la suspensió del planejament existent, “obsolet i sense cap previsió ambiental”, és un primer pas, però en aquest cas té “un abast insuficient”. Segons Prats, la substitució temporal per les noves normes urbanístiques provisionals “aprofundeix en la problemàtica existent i, de desenvolupar-se, permetria a un municipi sense aigua i amb greus problemes de conservació de la biodiversitat duplicar el nombre d’habitants”. Això passarà, afirma l’experta, per dues raons: pel increment permès en sòl urbà respecte a l’actual i pel fet que el sòl rústic no es veu afectat per la suspensió, “malgrat presentar una greu pressió urbanística que desvirtua la seva funció agrària i el seu paper en la conservació ambiental”.
Les noves normes urbanístiques provisionals aprofundeixen en la problemàtica existent i, de desenvolupar-se, permetrien a un municipi sense aigua i amb greus problemes de conservació de la biodiversitat duplicar el nombre d’habitants
Els aqüífers més sobreexplotats
“Els municipis han de disposar d’un informe de suficiència hídrica per aprovar els seus plans urbanístics”, afirma Juan Calvo, director de l’Aliança per l’Aigua, i afegeix que és un requisit establert en el Pla Hidrològic de les Illes Balears (2022-2027). Com a exemple, explica el que va passar en legislatures passades al municipi d’Eivissa, on l’Ajuntament progressista no aconseguia aprovar el PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana). “El Govern [de Francina Armengol] els va exigir aprovar un pla de gestió sostenible de l’aigua”, recorda Calvo.
En aquest pla calia justificar que el municipi disposava de prou recursos hídrics (aigua dessalada i de pou) per abastir la població en els pics més alts de demanda. És a dir, a l’agost. L’expert assegura que Sant Josep ha de passar pel mateix procés. “El PGOU ha de justificar clarament la suficiència hídrica: per a això cal redactar i aprovar un pla de gestió sostenible on apareguin tots aquests indicadors”, afirma Calvo, i afegeix que “qualsevol creixement” ha d’estar condicionat “a les mesures del pla de gestió sostenible de l’aigua”.
En aquest sentit, el GEN-GOB assegura que el document aprovat pel Consell Insular reconeix explícitament “la limitació estructural dels recursos hídrics del municipi i de l’illa, especialment la pressió sobre els aqüífers”. En teoria, la normativa urbanística provisional s’alinea amb el principi de “no increment significatiu de la demanda d’aigua”, vinculant el desenvolupament urbanístic a “la consolidació de sòl ja urbanitzat i a la reducció o contenció del creixement residencial”. Tot i això, Prats denuncia que “es tracta d’una obvietat sobradament coneguda que es queda en simple retòrica, sense la solvència tècnica que ha de tenir un document ambiental”.
En teoria, la normativa urbanística provisional s’alinea amb el principi de 'no increment significatiu de la demanda d’aigua', vinculant el desenvolupament urbanístic a 'la consolidació de sòl ja urbanitzat i a la reducció o contenció del creixement residencial'
El GEN-GOB adverteix que el pla urbanístic provisional manca de dades concretes sobre l’aigua. “No s’aporta una quantificació detallada de la demanda hídrica futura ni escenaris comparatius amb la situació actual”, destaca Prats, i afirma que la suficiència de recursos es justifica “de manera qualitativa”, però “sense balanços hídrics reals ni referències a la capacitat de subministrament en episodis de sequera”. De la mateixa manera, no es detalla com es garantirà l’abastiment durant la temporada alta de turisme, ni en cas de fallades o limitacions en la producció d’aigua dessalada.
Les dades de l’Observatori de l’Aigua de l’Aliança assenyalen que Sant Josep és el municipi de l’illa amb els aqüífers més sobreexplotats i amb pèrdues de fins al 30% a la xarxa municipal d’aigua, enfront del 7% que estableix el Pla Hidrològic per a 2027. “És fonamental reduir les pèrdues a la xarxa”, afirma Calvo. Aquestes pèrdues, però, són majors perquè les dades no inclouen les xarxes privades d’urbanitzacions que no estan connectades a la xarxa i que no subministren aigua dessalada.
Així, l’associació recorda que, a diferència del que passa a la península, el 70% del consum d’aigua és urbà; més del 20% es destina a habitatges en sòl rústic i només un 7% és agrícola. “Hi ha xarxes privades dels quals els pous s’estan quedant sense aigua”, explica l’expert. Quan la situació és crítica, l’Ajuntament assumeix la gestió.
És fonamental reduir les pèrdues a la xarxa. Hi ha xarxes privades dels quals els pous s’estan quedant sense aigua
Deficiències a les depuradores
Un altre dels punts crítics que assenyala l’informe del GEN-GOB és la situació de les infraestructures de depuració d’aigües residuals, que presenten deficiències “en quantitat i qualitat”. Tot i preveure un increment de població del 50% només en sòls urbans i urbanitzables, la normativa provisional no avalua “la capacitat real de les estacions depuradores”, ni les actuals ni les futures. No s’indica, adverteix Prats, el percentatge d’ocupació, ni la capacitat en pics de població estacional, i no es concreten les inversions necessàries per a la seva ampliació o millora, ni els calendaris d’execució de les infraestructures.
La reutilització d’aigua depurada, una exigència que el grup ecologista ja va plantejar el 2004 per a la seva incorporació al Pla Territorial Insular (PTI), apareix mencionada en el document com a objectiu. Tot i això, “no es detallen les xarxes de distribució d’aigua regenerada ni existeixen compromisos d’execució vinculants”, adverteix Prats. En conseqüència, les infraestructures existents “no poden assumir les necessitats actuals, però ni es contempla la seva adequació abans de permetre nous desenvolupaments urbanístics ni s’avaluen les implicacions ambientals d’aquestes infraestructures”.
En aquest punt, l’Aliança per l’Aigua sosté que la reutilització és “impossible” a causa del “grau de salinitat que reben les aigües residuals que arriben de les depuradores pel mal estat del clavegueram”. Com que el clavegueram té deficiències, es produeixen infiltracions des del subsol. “Totes les depuradores reben aigua amb un nivell de salinitat elevat”, lamenta Calvo, d’acord amb les dades de l’Observatori de l’Aigua.
L’Aliança per l’Aigua sosté que la reutilització de l’aigua a través de depuradores és 'impossible' a causa del 'grau de salinitat que reben les aigües residuals que arriben de les depuradores pel mal estat del clavegueram'
Per aquests motius, el GEN-GOB conclou que declarar que no hi haurà un increment poblacional és “una fal·làcia per argumentar una contenció urbanística inexistent”. La relació amb les infraestructures (aigua, sanejament, escoles, etc.) queda desvinculada del recompte real d’habitants, tant actual com futur, i invalida “qualsevol conclusió favorable de l’avaluació ambiental”. Aquesta ha de basar-se, assegura Prats, en les realitats actuals i previstes, i no en “normes urbanístiques obsoletes que s’han de derogar íntegrament per no complir ni mínimament amb els criteris de desenvolupament sostenible i racional”. A parer seu, tampoc compleixen amb “la mínima preservació dels valors ambientals i dels recursos naturals”.
Per evitar que el futur urbanístic de Sant Josep sigui el descrit pel GEN-GOB, els experts en gestió hídrica insisteixen que el municipi ha de recuperar el pla de gestió sostenible redactat per l’Aliança per l’Aigua. “No han aprovat el document”, recorda Calvo. Per tant, segons la seva anàlisi, abans d’aprovar el planejament urbanístic cal aprovar “un pla de gestió sostenible de l’aigua, que és la base per justificar l’eficiència hídrica”.
“Creiem que és fonamental la transparència de les dades de l’aigua”, valora Calvo, i reclama els ajuntaments de l’illa a fer públiques les dades perquè siguin accessibles. “Ens costa moltíssim aconseguir les dades”, lamenta, i demana que sigui obligatori l’accés als consums, demandes i pèrdues. Finalment, alerta sobre el perill de construir una quarta dessaladora [a l’illa], ja que des que es redacta el projecte fins que s’executa i construeix poden passar entre deu i quinze anys. Amb les expectatives es poden generar nous creixements urbanístics, de manera que quan finalitzi, podria passar que les noves demandes ja no es puguin satisfer.
Els constructors: “Cal prioritzar habitatge assequible”
La patronal de la construcció de l’illa, en canvi, valora que “finalment s’avanci en l’actualització del planejament urbanístic”, tot i aclarir que demanen que “es garanteixi seguretat jurídica, claredat normativa i agilitat administrativa”. Consuelo Antúnez, presidenta de PIMEEF Construcció, considera que el futur PGOU haurà de “facilitar un desenvolupament ordenat i realista, especialment en matèria d’habitatge, perquè ara mateix l’accés és molt difícil per a la població resident”. Antúnez creu que per a això cal prioritzar sòl per a habitatge assequible i que “es defineixin bé els criteris d’edificabilitat i densitat”.
Pel que fa al sostre poblacional situat en més de 40.000 habitants, considera que pot tenir sentit si el creixement es produeix amb “planificació, ordre i sostenibilitat”. “Si no es preveu aquest creixement, s’enfilen els preus, augmenta la construcció irregular i es col·lapsen els serveis”, considera Antúnez, tot i assegurar que cal fer-ho “amb responsabilitat” i dotar d’infraestructures aquest possible augment poblacional.
Consultada sobre la situació d’estrès hídric als aqüífers, considera que l’aigua és el principal límit al creixement a l’illa. “Si no s’inverteix a millorar les xarxes, ampliar la reutilització i reforçar les dessaladores, qualsevol creixement serà insostenible”, valora. Per aquests motius, la presidenta de la patronal creu que “cal construir millor, amb menys consum de recursos i més eficiència energètica, però també cal garantir que els recursos bàsics, com l’aigua, estiguin assegurats”.