Gallines agonitzants i atrapades entre excrements: més imatges de la polèmica empresa de Mallorca

Continuen sortint a la llum noves presumptes irregularitats entorn del grup Avícola Ballester (que opera sota les societats Avícola Son Perot S.A. i Avícola Ballester S.A.), que té tres granges de gallines ponedores a Mallorca. En aquest cas, es tracta de la granja d’Es Caparó, que en els darrers anys ha ampliat la seva capacitat de dues a tres naus, passant del màxim autoritzat de 116.928 a 175.392 gallines. Les noves imatges que publica aquest dimecres elDiario.es mostren cadàvers en descomposició en contacte amb les gallines vives; gallines agonitzants o caigudes al fossat sense accés al menjar, entre altres situacions. Les imatges es varen enregistrar els dies 11 i 13 de juliol de 2026 i varen ser facilitades a les entitats ARDE i Satya Animal.

Dilluns d’aquesta setmana, aquest diari ja va informar de les condicions d’insalubritat i del possible maltractament animal, segons denuncien les entitats animalistes ARDE i Satya Animal, en una altra de les tres granges d’Avícola Ballester, la de Mirabó. Les imatges facilitades per les mateixes entitats –enregistrades els dies 12, 15 i 17 de juliol– mostren escenes de canibalisme, cadàvers esquarterats i en diferents estats de descomposició, com també aus plomades i malaltes. A més, a les instal·lacions s’hi observen nombrosos excrements sense retirar, desenes de paneroles i fins i tot una rata momificada. Aquesta explotació avícola és més petita que la d’Es Caparó, amb una capacitat màxima de 40.000 gallines ponedores distribuïdes en dues naus.

Avícola Ballester ha enviat aquest dimarts un comunicat en què denuncia ser víctima d’una “trama” i d’una “campanya d’assetjament” orquestrada per entitats animalistes. A més, segons la seva versió, aquesta «ofensiva» s’ha dut a terme mitjançant “material audiovisual d’origen no certificat, la procedència exacta del qual no ha estat acreditada ni validada oficialment”. No obstant això, aquest diari ha comprovat que les imatges es varen enregistrar amb un sistema de geolocalització i al costat de diaris locals dels dies 12, 15 i 17 de juliol. A més, la responsable veterinària de l’explotació ha qüestionat la validesa de l’informe en què es detallava l’estat de salut de les aus. Sobre les imatges difoses aquest dilluns, Joan Simonet, conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, va reconèixer que eren “preocupants” i va explicar que la Conselleria havia enviat tècnics del Servei de Producció Ramadera a l’explotació amb l’objectiu d’iniciar una investigació.

Aquest dilluns, elDiario.es ha publicat les imatges de la macrogranja de Mirabó i aquest dimecres, les de la d’Es Caparó. Ambdues són de la mateixa empresa

De les noves imatges d’Es Caparó es desprèn la presència reiterada de gallines amb una pèrdua extensa de plomatge, zones de pell exposada i lesions compatibles amb un picatge greu. També hi apareixen nombrosos cadàvers repartits per tota la granja: als diferents nivells de les estructures on s’allotgen les gallines, al costat d’animals vius, als passadissos, damunt les reixetes i a la zona d’acumulació d’excrements. Alguns es troben dessecats o reduïts a esquelets, mentre que d’altres presenten diferents graus de descomposició.

Les imatges mostren, a més, acumulacions de cadàvers directament damunt el terra de la nau, devora cables i conduccions, com també un animal mort dipositat dins un recipient que no estava ben tancat. Les imatges també mostren gallines atrapades dins l’estructura de l’aviari, una de les quals és morta, i una altra de viva que havia quedat atrapada dins una massa compacta d’excrements.

elDiario.es s’ha posat en contacte amb l’empresa per recollir la seva versió sobre l’estat de les gallines i de les instal·lacions d’Es Caparó. No obstant això, ha declinat fer cap valoració. Aquest diari també ha consultat la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, que ha explicat que el passat 2 de juny de 2026 es va dur a terme un control oficial de salmonel·la a la granja d’Es Caparó, el resultat del qual va ser negatiu. Així mateix, dimarts 20 d’octubre, els tècnics de la Conselleria varen dur a terme una inspecció presencial de benestar animal a tota l’explotació, sense que s’hi detectassin deficiències ni incompliments a les instal·lacions inspeccionades.

La Conselleria també ha explicat que va tenir coneixement, a través d’una comunicació de la mateixa empresa, que el 4 de juliol de 2026 es va produir una avaria en el sistema de ventilació d’una de les naus, que va provocar la mort d’animals. Arran d’aquesta comunicació, els tècnics de la Conselleria es varen desplaçar a la granja per inspeccionar els fets i, una vegada efectuades les comprovacions corresponents, varen concloure que es tractava d’un accident.

Un informe veterinari detecta “gallines moribundes”

Després d’analitzar les imatges –un total de 28 minuts–, la veterinària Alba Nieto Palau observa, en un informe pericial, nombroses gallines amb una pèrdua extensa de plomatge, fins al punt que algunes tenen la pell pràcticament al descobert. Les imatges mostren aus amb les plomes rompudes i deteriorades en diferents parts del cos, des del llom i el coll fins al pit i la cua. També s’hi aprecien diferències importants entre animals que comparteixen un mateix espai: mentre que alguns conserven bona part del plomatge, d’altres presenten una pèrdua de plomes greu.

Les imatges mostren aus amb les plomes rompudes i deteriorades en diferents parts del cos, des del llom i el coll fins al pit i la cua

Segons es desprèn de l’anàlisi d’Alba Nieto, aquest patró és “compatible amb el picatge de plomes”, una conducta per la qual les gallines picotegen les plomes d’altres aus. “El picatge greu és reconegut com un dels principals problemes de benestar en l’avicultura de posta i com un precursor directe del canibalisme”, sosté. La veterinària diferencia aquestes lesions de la muda natural, que sol produir-se de manera més homogènia. L’informe adverteix que la pèrdua de plomatge deixa la pell exposada a ferides i infeccions, i dificulta que els animals regulin la seva temperatura corporal.

La professional també observa ferides al cap i a la cara de diverses gallines, algunes amb crostes i pèrdua de teixit. En alguns animals s’hi aprecia sang en aquesta zona, mentre que moltes aus presenten la cresta pàl·lida. Segons explica Alba Nieto, aquestes troballes són “compatibles amb lesions derivades d’un picatge lesiu” o amb cops contra l’estructura de l’allotjament. La pal·lidesa de la cresta, afegeix, pot ser un indici d’anèmia, deshidratació o altres problemes de salut, tot i que no permet determinar per si sola què li passa a l’animal.

“La permanència d’animals amb ferides obertes a l’allotjament col·lectiu és compatible amb la manca de retirada i aïllament dels animals ferits”, fet que incompliria l’annex I, punt 2, del Reial decret 348/2000. La veterinària adverteix que aquestes ferides estan associades a “dolor i patiment evitables” i comporten un risc elevat d’hemorràgies, infeccions i fins i tot de mort. La presència d’animals ferits a les instal·lacions també apunta, segons l’informe, a possibles deficiències “en la detecció i l’atenció dels animals ferits”.

Una veterinària adverteix, en un informe pericial, que les ferides de les gallines estan associades a “dolor i patiment evitables” i comporten un risc elevat d’hemorràgies, infeccions i fins i tot de mort

Entre les escenes que descriu la veterinària, s’hi observa una gallina morta amb el cap i el coll atrapats entre els barrots de la part frontal de l’aviari, a l’altura de la menjadora. L’animal té el bec entreobert i presenta restes de sang. En una altra seqüència apareix una gallina viva, parcialment enfonsada dins una massa compacta d’excrements acumulats sota les estructures. Les imatges també mostren aus atrapades entre diferents elements de la instal·lació, cobertes d’excrements secs i devora restes d’animals morts aferrades a aquestes estructures.

Entre les escenes que descriu la veterinària, s’hi observa una gallina morta amb el cap i el coll atrapats entre els barrots de la part frontal de l’aviari, a l’altura de la menjadora

“Els animals que queden atrapats dins l’estructura pateixen compressió, no poden accedir a l’aigua ni al menjar i habitualment acaben morint per deshidratació, inanició o asfíxia”, interpreta Nieto. La permanència d’aquests animals en aquesta situació, sense que hi hagi proves en el material analitzat que hagin rebut assistència, hagin estat alliberats o hagin estat sotmesos a un sacrifici humanitari, és “compatible amb una fallada en la inspecció diària dels animals”, sosté. Aquest control és un requisit establert a l’annex I, punt 2, del Reial decret 348/2000 i a l’annex I, punt 1, del Reial decret 3/2002. Segons la veterinària, la situació descrita “no constitueix un fet aïllat ni recent”.

L’informe també recull imatges de gallines vives al fossat on s’acumulen els excrements, aparentment sense accés a les menjadores ni als abeuradors. D’altres apareixen ajagudes, immòbils, amb les potes esteses i sense capacitat aparent per aixecar-se o desplaçar-se. La veterinària també identifica animals que amb prou feines reaccionen al que passa al seu voltant, una situació que podria ser compatible amb un estat d’agonia.

L'informe recull així mateix imatges de gallines vives al fossat on s'acumulen els excrements, sense accés aparent a les menjadores ni als abeuradors. D'altres apareixen tombades, immòbils, amb les potes esteses i sense capacitat aparent per aixecar-se o desplaçar-se

En una altra de les escenes, una gallina roman ajaguda en un dels nivells de l’aviari, devora un cadàver en descomposició, sobre una superfície compartida amb la resta de les aus per descansar i alimentar-se. A més, adverteix del risc sanitari que suposa mantenir cadàvers en descomposició devora animals vius. Aquestes restes poden afavorir la proliferació de bacteris i atreure insectes i rosegadors, fet que augmenta el risc de propagació de malalties dins l’explotació, segons interpreta la professional.

Manca de neteja

L’informe d’Alba Nieto també analitza les condicions higièniques de la granja. Les imatges mostren grans acumulacions d’excrements sota les estructures de l’aviari, com també plomes, restes de menjar, pols i altra matèria orgànica aferrada a les menjadores, les cintes transportadores i els elements metàl·lics. “Les condicions observades són compatibles amb deficiències importants en els protocols de neteja, desinfecció i retirada de dejeccions (excrements)”, sosté.

Als passadissos també s’hi observen líquids d’aspecte orgànic i restes d’aus mesclades amb els excrements secs. La veterinària assenyala, a més, la presència d’un envàs de tabac al terra enreixat d’un dels passadissos. De la seva anàlisi es desprèn que aquestes condicions són “compatibles amb deficiències importants en els protocols de neteja, desinfecció i retirada de dejeccions”. L’acumulació de brutor en diferents punts de les instal·lacions, afegeix, apunta a una manca de neteja recent.

La veterinària també assenyala la presència d’un envàs de tabac al terra enreixat d’un dels passadissos. De la seva anàlisi es desprèn que aquestes condicions són 'compatibles amb deficiències importants en els protocols de neteja, desinfecció i retirada de dejeccions'

Alba Nieto adverteix que l’acumulació prolongada de matèria orgànica afavoreix “la generació d’amoníac i de pols respirable”, a més de facilitar la permanència d’agents patògens, insectes i altres animals considerats plagues. Aquestes condicions, segons explica, poden perjudicar la salut respiratòria i la pell de les gallines, a més de reduir l’eficàcia de les tasques de desinfecció.

La veterinària també crida l’atenció sobre la presència de residus aliens a l’activitat de la granja. En concret, considera que trobar objectes personals dins la nau és “incompatible amb una aplicació rigorosa dels protocols de bioseguretat i higiene” exigibles a una explotació dedicada a la producció d’aliments.

Un extintor amb la revisió de manteniment caducada

L’informe d’Alba Nieto també recull un detall relacionat amb la seguretat de les instal·lacions. L’etiqueta d’un extintor indica que la darrera revisió de manteniment anotada correspon al gener de 2023 i que la següent estava prevista per al gener de 2024, més de dos anys abans que s’enregistressin les imatges, el juliol de 2026.

La veterinària aclareix que determinar si es compleix la normativa de protecció contra incendis “excedeix l’àmbit competencial de la perita signant” i correspon a les autoritats i als tècnics especialitzats. No obstant això, considera rellevant deixar constància d’aquesta troballa pel risc que podria suposar per als animals. En cas d’incendi, adverteix, les gallines tenen una capacitat molt limitada per escapar d’una nau on romanen confinades.

La professional assenyala, a més, que l’estat de l’etiqueta de l’extintor constitueix «un indicador objectiu i documentat de l’estat general de manteniment de la instal·lació», en consonància, segons la seva anàlisi, amb el deteriorament de les estructures metàl·liques i les deficiències higièniques descrites a l’informe.

La veterinària adverteix de riscos sanitaris

Les condicions descrites a l’informe també preocupen Alba Nieto per les possibles conseqüències per a la sanitat animal i la seguretat alimentària. La veterinària adverteix que la presència prolongada de cadàvers en descomposició en contacte amb gallines vives i amb les superfícies on s’alimenten pot afavorir la transmissió d’agents infecciosos entre les aus.

A això s’hi afegeix l’acumulació d’excrements i altres restes orgàniques, que, segons la professional, dificulta la neteja i la desinfecció de les instal·lacions i afavoreix la presència d’insectes i rosegadors. Aquestes circumstàncies poden comprometre les mesures de bioseguretat destinades a evitar la propagació de malalties dins l’explotació.

L’informe també posa el focus en la seguretat dels ous destinats al consum humà. Les gallines ponedores estan subjectes a programes de control de la salmonel·la i, segons la veterinària, les condicions higièniques observades i el contacte dels ous amb excrements i matèria en descomposició constitueixen factors de risc de contaminació. La veterinària adverteix que aquesta contaminació pot afectar la closca i, en determinades circumstàncies, també el contingut de l’ou.

L’informe també posa el focus en la seguretat dels ous destinats al consum humà

Un altre dels aspectes que assenyala és la vigilància de malalties com la grip aviària, que pot afectar les aus i requereix mesures específiques de prevenció i detecció. Segons l’informe, una mortalitat elevada que no s’investigui, juntament amb deficiències en la retirada de cadàvers, pot dificultar la detecció precoç de malalties de declaració obligatòria.

Possibles incompliments de la normativa

A partir de les condicions documentades a les imatges, la veterinària Alba Nieto considera que es podrien haver incomplit diverses obligacions legals en matèria de benestar animal, higiene i bioseguretat, que inclouen normativa autonòmica, estatal i europea. Entre aquestes hi ha l’obligació de mantenir les gallines en condicions que no els causin “dolors, patiments ni danys inútils”, recollida en el Reial decret 348/2000 i en la Llei 32/2007.

A més, la normativa obliga a inspeccionar totes les aus almenys una vegada al dia i a atendre sense demora les que estiguin malaltes o ferides, tal com estableixen el Reial decret 3/2002 i el Reial decret 348/2000. Aquest darrer també estableix l’obligació de disposar d’una il·luminació adequada per poder fer una inspecció completa dels animals.

Les imatges d’animals atrapats, caiguts o moribunds, juntament amb la presència de ferides sense que s’hi apreciï atenció veterinària, duen la professional a assenyalar possibles deficiències en la vigilància i la cura de les aus. L’article 6.12.h) del Reial decret 637/2021 estableix que les explotacions han de disposar de mitjans adequats per observar i confinar els animals malalts, ferits o sospitosos de patir una malaltia contagiosa. A les instal·lacions amb diversos nivells, aquests han de poder inspeccionar-se directament i sense obstacles, tal com assenyala el Reial decret 3/2002.

L’informe també assenyala possibles incompliments relacionats amb la retirada de cadàvers i la neteja de les instal·lacions. El Reial decret 3/2002 exigeix retirar diàriament les gallines mortes, mentre que el Reial decret 637/2021 obliga a mantenir les instal·lacions prou netes i a netejar-les i desinfectar-les entre grups de gallines, amb mesures de desratització i, quan escaigui, de desinsectació.

A més, les acumulacions d’excrements, els cadàvers en diferents estats de descomposició i la manca d’un sistema adequat d’emmagatzematge descrits a l’informe són algunes de les troballes que podrien apuntar a deficiències en el compliment d’aquestes obligacions.

El Reial decret 637/2021 estableix l’obligació de disposar de prou mitjans per recollir i emmagatzemar cadàvers i altres subproductes animals no destinats al consum humà. Per la seva banda, el Reial decret 348/2000 exigeix que els materials i equips en contacte amb els animals no siguin perjudicials i es puguin netejar i desinfectar a fons. El Reial decret 637/2021 també preveu l’obligació de disposar de sistemes eficaços per protegir les aus del contacte amb animals silvestres.

“La determinació definitiva del compliment o incompliment de la normativa, així com la possible qualificació administrativa dels fets, correspon a l’autoritat competent, després d’una inspecció oficial i de l’accés a la documentació de l’explotació”. L’informe, conclou, es limita a assenyalar la “compatibilitat de les troballes observades amb possibles incompliments” de les obligacions legals esmentades.