El Govern defensa la simplificació administrativa i els socialistes la titllen de “decret llei del Medusa Beach”

El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha respost als retrets socialistes d'haver creat un “decret llei del Medusa Beach”, negant que el decret de simplificació suposi “noves pressions turístiques ni urbanístiques”.

“L'únic que fa -el decret- és acabar d'una vegada per totes amb la burocràcia i agilitza tràmits. El que fa és intentar resoldre un dels principals problemes dels ciutadans i les empreses de Balears”, ha defensat el conseller durant el ple del Parlament, aquest dimarts.

En aquesta línia, ha lamentat que “durant vuit anys del Govern de Francina Armengol només s'ha paralitzat l'administració i s'ha mortificat els ciutadans i les empreses amb terminis que mai acabaven”.

Per la seva banda, el diputat socialista Marc Pons ha opinat que el de simplificació és “el decret llei del Medusa Beach”, considerant que “omplirà de Medusas tot el territori”. També ha retret a Costa que la nova norma elimini límits per construir aparcaments, habitatges o restaurants en sòl rústic, ironitzant que només mantenen un límit, “el dels diners”. “Només si tens diners podràs fer el que vulguis on vulguis”, ha censurat Pons.

Davant d'aquestes afirmacions, el vicepresident ha sentenciat la capacitat del socialista “de dir un enfilall de mentides sense immutar-se”. “Ni pestanyeja, les deixa anar com si res”, ha afegit Costa. I, finalitzant la seva intervenció, ha tornat a negar que el decret impliqui nova pressió a sòl rústic, tot recordant que la normativa territorial està, a més, supeditada als plans territorials insulars i, per tant, són els consells els garants d'aquestes qüestions.

“El problema és que vostès només són ecologistes quan estan a l'oposició”, ha dit Costa a Pons, assegurant que set de cada deu autoritzacions en rústic en els últims 20 anys han estat concedides amb governs d'esquerres.

Sense consens amb les entitats

Prèviament, també la diputada socialista Amanda Fernández ha preguntat a Costa sobre el decret, qüestionant que l'aprovació del mateix s'hagi fet en consens amb les entitats de les Illes. En aquesta línia, ha recordat que “deixa sense funcions i contingut l'única iniciativa legislativa popular que s'ha aprovat a les Balears”, negant, per tant, que el decret hagi estat pactat amb entitats.

Per la seva banda, el conseller ha defensat que es va negociar a la Comissió de Simplificació Administrativa, creada a aquest efecte i que reunia “totes les institucions de les Illes”. Paral·lelament, ha afegit, s'han reunit “amb multitud d'entitats i col·legis professionals per poder negociar i recollir propostes de millora”.

“Per tant, sí, és un decret absolutament necessari per a la ciutadania de les Illes i que neix amb els consensos d'institucions, entitats i col·legis professionals”, ha insistit el vicepresident, dient als socialistes que també “menyspreen” la taula per al pacte social i polític per la sostenibilitat.

Fer-ho, segons Costa, és “menysprear més de 100 entitats que en formen part, i el diàleg i la participació d'agents econòmics i socials”. “Balears no es mereix aquesta oposició, que només busca la destrucció”, ha finalitzat.

Finalment, ha respost a la diputada socialista Pilar Costa, que també ha preguntat al portaveu del Govern pel decret de simplificació, del qual n'ha qüestionat la transparència. “No hem canviat ni un mil·límetre la normativa en matèria de transparència. Això sí, hem fet el primer pas, el pas que vam prometre als ciutadans, per acabar amb els principals colls d'ampolla de l'administració, que feien la vida impossible a empreses i ciutadans”, ha remarcat el vicepresident del Govern.

Parc bit

També el conseller ha estat preguntat, durant el ple, pel diputat socialista Carles Bona, que ha criticat la derogació del decret llei de mesures urgents per impulsar i estimular el Parc Bit, sobre el qual ha qüestionat que “es convertirà en un parc d'habitatge, d'escoles afavorides per Vera i de fons voltor”. “El conseller abandona la investigació i es passa al sector de la construcció”, ha afegit el diputat del PSIB.

Responent a aquesta afirmació, Costa ha qüestionat si realment creien “que aquest Govern mantindria la situació de decadència en què el Govern de Francina Armengol va deixar el Parc Bit”. “Donarem un nou impuls al Parc Bit i per això hem derogat el decret llei i hem aprovat una nova normativa per complir aquest objectiu”, ha afirmat el vicepresident.

En aquesta línia, ha sentenciat també que, durant el mandat de l'anterior Executiu autonòmic, “les empreses van estar abandonades”. “Falta inversió, manca manteniment, falten empreses, falta talent i falta un pla estratègic de veritat”, ha conclòs.

Vidal nega l'amnistia

Per part seva, la consellera d'Habitatge, Territori i Mobilitat, Marta Vidal, ha negat les afirmacions de l'oposició d'una amnistia urbanística per part del Govern, ja que això significaria “eliminar una infracció perquè desaparegui el delicte i una altra cosa és una integració en la legalitat d'habitatges contra els quals no es poden prendre mesures de restabliment”.

“Ja que té el mòbil a la mà, agafi la RAE i assabenti's de què és una amnistia”, ha convidat Vidal a la diputada del PSIB, Mercedes Garrido, aquest dimarts al Parlament.

En concret, així s'ha expressat la representant autonòmica després de ser interpel·lada per la socialista, que ha opinat que “ha arribat el moment de posar límits” als preus del lloguer i ha demanat al Govern que declari Balears zona tensionada. “Qui perd són els fons voltor i les grans forquilles”, ha insistit la socialista.

Durant la seva intervenció, Garrido també ha avisat, sobre l'objectiu que els ciutadans no gastin més del 30 per cent dels seus ingressos a pagar el seu habitatge, que actualment hi ha “els qui gasten més del 30 per cent a pagar una habitació o una caravana”.

“Això és insuportable”, ha insinuat la diputada, reiterant que l'habitatge és un dret i no un privilegi. Així, ha instat l'Executiu balear a desenvolupar “una política de veritat”, qüestionant que encara no hagin lliurat cap habitatge de protecció oficial.

En el torn de resposta, la consellera ha iniciat la seva intervenció retraient al diputat socialista Marc Pons que hagi descrit el decret de simplificació com “el decret del Medusa”, en referència al local de Platja de Palma que es va esfondrar fa unes setmanes. “M'escandalitza que posi quatre morts en aquesta Cambra. Feu un plantejament de quins són els límits de l'activitat política”, ha recriminat Vidal a Pons.

Seguidament, responent a la interpel·lació de Garrido, la consellera ha reconegut que el mercat de l'habitatge “està desbocat”, però n'ha culpat l'anterior Govern, que “no va fer cap política”. “Insisteix una vegada i una altra que apliquem la limitació de preus, i no ho fem perquè no volem que aquí ens passi el mateix que passa a les comunitats autònomes en què sí que s'està aplicant”, ha dit Vidal, posant d'exemple la situació de Catalunya, on s'han perdut 4.000 milions d'euros en desinversió, segons ha indicat.

D'altra banda, ha reconegut que el mercat del lloguer a les Illes està tensionat, però és una cosa que ha atribuït a l'anterior Govern, que va canviar “el model tradicional del lloguer turístic”. “A les Balears, fins al 2017 només es podia destinar a lloguer turístic al lloguer unifamiliar aïllat. Van canviar el model i es va desbordar, no només per aquest factor, però va ser important, i ara es queixen de la saturació”, ha afegit a Garrido.

Davant d'aquesta situació, la consellera ha recordat que el Govern actual treballa per aplicar mesures que limitin el preu del lloguer, posant d'exemple el programa Lloguer Segur, amb el qual pretenen “fomentar que un percentatge dels 100.000 habitatges tancats per gent que no confia, les obri i tregui per als residents”.

“Evidentment en deu mesos no es pot revertir una situació que fa anys que s'arrossega”, ha sostingut Vidal, que, per tant, ha opinat que cal generar més confiança i seguretat jurídica perquè els propietaris dels habitatges tancats les obrin.