La Justícia obliga a tramitar com a lloc de memòria la històrica Casa del Poble que el 'banquer de Franco' va donar als obrers
LLEGIR EN CASTELLÀ
El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha estimat el recurs presentat pels impulsors de la protecció de l'antiga Casa del Poble de Palma, obligant el Govern balear a tramitar la seva sol·licitud per incloure el solar en el Catàleg d'Espais de Memòria. La sentència anul·la la resolució administrativa que va inadmetre la petició el 2021 i ordena a l'Administració autonòmica iniciar el procediment, tramitar-lo íntegrament i dictar una resolució sobre el fons de l'assumpte.
La Casa del Poble va ser durant més d'una dècada un dels principals centres d'organització de la classe treballadora de Mallorca. L'edifici original va ser donat pel banquer i finançador de la trama colpista de Franco, Juan March, al moviment obrer durant la Segona República i es va convertir en un referent del sindicalisme i de l'associacionisme popular a Palma.
Tanmateix, després d'un llarg procés de transformació urbana i revalorització immobiliària del barri, l'immoble va desaparèixer. Tal com va explicar elDiario.es en un reportatge publicat el 2022, l'històric edifici no va sobreviure a la pressió especulativa i va ser enderrocat per donar pas a una promoció residencial de luxe, un desenllaç que els activistes consideren paradigmàtic de com la gentrificació ha esborrat part del patrimoni popular de la ciutat.
Amb tot, la piqueta va esborrar l'edifici, però no la batalla per la seva memòria. La sol·licitud presentada el 2021 perseguia precisament protegir el solar com a espai de memòria democràtica, amb l'objectiu de reconèixer el paper històric que va exercir en l'organització de les classes treballadores i evitar que el seu significat desaparegués definitivament del paisatge urbà.
La resolució suposa ara una victòria per a la plataforma que des de fa anys reclama la preservació d'aquest emblemàtic enclavament del moviment obrer mallorquí, encara que no implica automàticament que el solar hagi de ser protegit. La sentència deixa clar que la qüestió no és si la Casa del Poble ha de ser inscrita o no al catàleg, sinó que l'Administració no podia impedir que aquesta possibilitat fos examinada mitjançant el procediment previst per la llei.
La resolució arriba més de quatre anys després que es presentàs la sol·licitud d'inscripció a l'empara de la Llei balear de memòria democràtica de 2018. Segons recorden els promotors de la iniciativa, el mateix Govern presidit aleshores per Francina Armengol va acabar aplanant-se al recurs contenciós administratiu el maig de 2023 després d'assumir el criteri de l'Advocacia de la Comunitat Autònoma, que considerava insostenible la inadmissió inicial. Malgrat això, la Sala ha tardat fins al maig de 2026 a dictar sentència.
Derogació de la llei de memòria
La decisió es produeix, a més, en un context polític especialment complex. Els promotors de la iniciativa recorden que PP i Vox van derogar el mes de març passat la llei balear de memòria democràtica. No obstant això, destaquen que el Govern espanyol ha anunciat un recurs d'inconstitucionalitat contra aquesta derogació, cosa que, si s'admet a tràmit, comportaria la suspensió de la norma aprovada pel Parlament de les Illes Balears i la recuperació provisional de la llei de 2018 mentre el Tribunal Constitucional resol el conflicte.
A parer de la plataforma, aquest escenari torna a obrir la porta que el solar pugui ser inscrit en el Catàleg d'Espais de Memòria. Els seus integrants sostenen que la reivindicació transcendeix l'àmbit memorialístic i planteja un debat sobre qui decideix l'ús dels espais urbans en una ciutat marcada per la crisi de l'habitatge i la pressió immobiliària.
Cor del moviment obrer mallorquí
Durant més d'una dècada, la Casa del Poble va ser el cor del moviment obrer mallorquí. Inaugurada el gener de 1924 després d'un procés impulsat anys abans per sindicats i organitzacions de treballadors, l'edifici i el solar varen ser donats per March. Segons l'historiador David Ginard, March s'havia compromès inicialment a finançar únicament la construcció, confiant que l'Ajuntament cedís els terrenys, però la negativa de la corporació municipal, aleshores dominada per sectors conservadors, el va dur a assumir també la compra i cessió del solar.
Durant els seus dotze anys d'existència, fins al cop militar del 19 de juliol de 1936, la Casa del Poble es va convertir en molt més que una seu sindical. A més d'acollir reunions d'organitzacions obreres, era escenari de conferències, classes, representacions teatrals, assajos de corals, disposava d'una biblioteca, una sala d'actes i servia de seu a cooperatives i societats de socors mutu. La seva rellevància la va convertir també en objectiu de la violència política: un atemptat perpetrat per la Falange va deixar set persones ferides.
Després del triomf dels revoltats, l'edifici va ser ocupat per la Falange i transformat en un centre de detenció i tortura durant la repressió franquista. Entre les persones que hi varen passar hi havia Aurora Picornell, coneguda com la Pasionaria de Mallorca. La Casa del Poble va sobreviure a la dictadura, però no a l'especulació urbanística del tardofranquisme: el 1975 va ser enderrocada després que l'Ajuntament argumentàs que es trobava en estat ruïnós, una versió que els veïns sempre varen qüestionar.