“No és un monument a un vaixell assassí”: una entitat cultural impugna la batalla del Govern espanyol contra Sa Feixina

L'Associació per la Revitalització de Centres Antics de Mallorca (ARCA) ha acudit als tribunals per impugnar la resolució del Govern central de declarar element contrari a la memòria democràtica el monument erigit al parc de sa Feixina, a Palma, en homenatge als “herois” del Crucero Baleares, un dels responsables del bombardeig dut a terme el 1937 contra la població que fugia de Màlaga a Almería en plena ofensiva feixista -episodi històricament conegut com 'la Desbandá'-. 

L’anunci es produeix tot just uns dies després que l’Ajuntament de Palma, governat pel PP amb el suport de Vox, aprovàs una moció destinada a recórrer la mateixa decisió, adoptada el passat mes de març per la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica. El departament al·lega que el monòlit s’ha d’entendre com un exemple del “culte als caiguts”, una de les principals eines que va emprar el franquisme per justificar la seva legitimació política i que va excloure de facto les víctimes del bàndol republicà.

El monument, la presència del qual fa anys que està en disputa política, social i judicial a la capital balear, va ser erigit en plena dictadura, el 1947, per homenatjar els prop de 800 combatents sublevats que van morir deu anys abans en l'enfonsament del vaixell durant la batalla del cap de Palos, el major combat naval de la Guerra d'Espanya. Un any abans, el Crucero Baleares va protagonitzar una de les majors massacres aprés el cop d'Estat de 1936: la duta a terme contra els milers de civils que el 7 de febrer de 1937 es van llançar a la carretera en direcció est per escapar de les tropes sublevades que, recolzades per les forces italianes i els regulars marroquins, avançaven des de l'oest. En la seva fugida, els civils van ser metrallats pels avions Heinkel de la Luftwaffe i bombardejats per tres vaixells que els canonejaven des del mar: l'Almirante Cervera, el Baleares i el Canarias. Els historiadors calculen que van morir més de 5.000.

Des d'ARCA rebutgen la interpretació del monument com un homenatge franquista i subratllen que “mai no va ser un monument a un ‘vaixell assassí’”, sinó que recorda “més de 800 homes que van morir ofegats o cremats després del seu bombardeig i enfonsament”.

L’entitat sosté, així mateix, que la decisió de l’Executiu central contradiu la Llei estatal de memòria democràtica en ignorar la resignificació que el 2010 es va dur a terme per unanimitat del ple de l’Ajuntament de Palma, que, emparant-se en la norma vigent, va acordar despullar l’estructura de la seva simbologia franquista, transformant el sentit del monument, segons ARCA, “en un símbol contra les guerres i les dictadures”.

El debat sobre el seu enderrocament, assenyala l’entitat, va ressorgir anys després, quan la coalició d’esquerres que governava el Consistori va impulsar la seva eliminació. “Va ser un fet gratuït i generador de polèmiques estèrils”, recrimina ARCA, que aleshores va iniciar un procés judicial per defensar el valor patrimonial del monument, considerat “un exemple únic d’art déco a Palma”. Des del col·lectiu conservacionista incideixen que el Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) va avalar la protecció del conjunt, mentre el Consell de Mallorca va acabar catalogant-lo com a monument.

Els conservacionistes recriminen, en aquesta línia, el que consideren una “instrumentalització política” continuada d’aquest element patrimonial i demanen que “tots els partits deixin d’utilitzar-lo en funció dels seus interessos”. “La Secretaria d’Estat està fent un ús capciós de la llei”, considera l’entitat, que també adverteix de possibles vulneracions constitucionals —en referència als articles 24 i 46— i de la Llei de Patrimoni Històric de les Balears, que obliga a conservar els béns catalogats en el seu entorn original.

“El patrimoni és un rastre que ens ajuda a explicar la història i a aprendre’n. Destruir-lo és un símptoma d’incivilització i barbàrie”, conclou l’associació, que insisteix que comparteix els principis de la llei de memòria però rebutja “falsejar el significat d’un monument i el seu valor”.

La resolució impugnada recorda que, ja des del moment en què s’estava desenvolupant el conflicte bèl·lic, els denominats “caiguts per Déu i per Espanya” van comptar amb monuments, misses i homenatges de diferents tipus com a part de l’estratègia legitimadora de la dictadura. “En ser glorificats, la seva mort es convertia en una mort necessària per a la salvació d’Espanya, quedant justificada la guerra (mitificada com a 'Cruzada') i la violència perpetrada contra l’enemic”, incideix.

D’aquesta manera, mentre el règim franquista va convertir l’enfonsament del Baleares en emblema d’heroisme i martiri nacional, utilitzant-lo com a eina de propaganda a tot el país, les víctimes de ‘la Desbandá’ van ser abocades a l’oblit.