El Govern espanyol declara símbol franquista el monòlit de Sa Feixina mentre PP i Vox el blinden

El monument erigit a Palma en homenatge als “herois” del Crucero Baleares –un dels responsables del bombardeig dut a terme en 1937 contra la població que fugia de Màlaga a Almeria en plena ofensiva feixista, episodi històricament conegut com 'la Desbandá'– serà en el primer símbol franquista de l'arxipèlag a incorporar-se al cens estatal d'elements contraris a la Memòria Democràtica. Paradoxalment, aquest mateix dijous, l'Ajuntament de Palma, governat pel PP amb el suport de Vox, li ha atorgat el màxim grau de protecció patrimonial.

La col·lisió entre totes dues decisions –l'estatal i l'autonòmica– no és només jurídica, sinó també política i simbòlica. Dues administracions traçant direccions oposades sobre un mateix objecte: una l'assenyala com a incompatible amb la memòria democràtica mentre l'altra el blinda com a patrimoni.

Tal com ha anunciat l'associació Memòria de Mallorca, ha estat aquest dimecres, en el marc de la reunió del Consell Estatal de Memòria Democràtica –òrgan del Govern central encarregat de desenvolupar la llei de memòria democràtica–, on s'ha informat de la inclusió del monòlit en el cens. Un pas que, segons l'entitat, no sols reconeix anys de reivindicació, sinó que podria reobrir la via judicial per a intentar la seva retirada de l'espai públic.

En el mateix fòrum estatal, la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, ha posat sobre la taula altres demandes: la creació de subconsells territorials que millorin la coordinació d'aquestes polítiques i la declaració com a Llocs de Memòria d'espais clau a l'illa, com el Fortí d'Illetes o el Mur de la Memòria. També ha alertat de possibles retrocessos en àmbits sensibles, com la gestió d'arxius, la identificació de restes humanes o els bancs d'ADN. Preocupacions que, al seu judici, fan més necessari que mai reforçar els mecanismes de vigilància institucional.

Monument inaugurat per Franco

El monument de Sa Feixina –pel parc en el qual està situat–, la presència del qual fa anys en disputa política, social i judicial en la capital balear, va ser erigit pel franquisme en 1947 per a homenatjar els marins del vaixell de guerra que va protagonitzar una de les majors massacres després del cop d'estat de 1936: la duta a terme contra els milers de civils que el 7 de febrer de 1937 es van llançar a la carretera en direcció est per a escapar de les tropes revoltades que, secundades per les forces italianes i els regulars marroquins, avançaven des de l'oest. En la seva fugida, els civils van ser víctimes dels avions Heinkel de la Luftwaffe i bombardejats per tres vaixells: l'Almirall Cervera, el Baleares i el Canarias.

Un any després, el Crucero Baleares va ser torpedinat per la flota republicana durant la batalla del cap de Pals. El vaixell es va enfonsar amb més de 700 homes a bord, molts d'ells reclutats a Mallorca. El règim franquista el va erigir en emblema d'heroisme i martiri nacional i el va utilitzar com a eina de propaganda en tot el país, mentre les víctimes del bombardeig van ser abocades a l'oblit. El monòlit, dissenyat pels arquitectes Francisco Roca Simó i Antoni Roca Cabanellas, va ser construït gràcies a les abundants donacions de particulars i empreses que van reunir les 100.000 pessetes que va costar la seva execució. Va ser inaugurat en 1947 amb la presència del dictador Francisco Franco.