El Govern espanyol declara símbol franquista el monòlit de Sa Feixina mentre PP i Vox el blinden

El Govern central ha acordat incloure en el cens estatal de símbols i elements contraris a la memòria democràtica el monument erigit a Palma en homenatge als “herois” del Crucero Baleares, un dels responsables del bombardeig dut a terme el 1937 contra la població que fugia de Màlaga a Almeria en plena ofensiva feixista, episodi històricament conegut com ‘la Desbandá’. Es tracta del primer element franquista de l’arxipèlag que s’incorpora en aquest registre estatal, una decisió que ja ha estat comunicada formalment a l’Ajuntament de Palma perquè procedeixi a la seva retirada.

Paradoxalment, aquest mateix dijous, el ple de l’Ajuntament de Palma, governat pel PP amb el suport de Vox, ha ratificat la decisió d’ambdós partits d’incloure el monument en el Catàleg d’Edificis i Elements Protegits del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), fet que li atorga el màxim grau de protecció patrimonial. La col·lisió entre ambdues decisions —la estatal i la autonòmica— no és només jurídica, sinó també política i simbòlica. Dues administracions tracen direccions oposades sobre un mateix objecte: una el considera incompatible amb la memòria democràtica mentre l’altra el blinda com a patrimoni.

La inclusió en el cens estatal es fonamenta en un informe de la Comissió Tècnica sobre símbols i elements contraris a la memòria democràtica que conclou que el monument forma part de l’aparell simbòlic de la dictadura. La resolució emesa aquest dijous assenyala que el monòlit s’ha d’entendre com un exemple del “culte als caiguts” impulsat pel franquisme, una de les seves principals eines de legitimació política. Un culte que, subratlla el document, va constituir “una de les polítiques simbòliques més importants i persistents de la dictadura que estava destinada a recordar —de manera excloent i sense cap intenció de reconciliació ni de menció als morts del bàndol republicà— els difunts franquistes”.

“Caiguts per Déu i per Espanya”

La Secretaria d’Estat assevera que, ja des del moment en què es desenvolupava el conflicte bèl·lic, els denominats com a “caiguts per Déu i per Espanya” varen comptar amb monuments, misses i homenatges de diferents tipus com a part de l’estratègia legitimadora de la dictadura. “En ser glorificats, la seva mort es convertia en una mort necessària per a la salvació d’Espanya, quedant justificada la guerra (mitificada com a Croada) i la violència perpetrada contra l’enemic”, incideix.

El monòlit, la presència del qual fa anys que està en disputa política, social i judicial a la capital balear, va ser aixecat en plena dictadura, el 1947, per homenatjar els prop de 800 combatents sublevats que moriren deu anys abans en l’enfonsament del vaixell durant la batalla del cap de Palos, el major combat naval de la Guerra d’Espanya. Un any abans, el Crucero Baleares va protagonitzar una de les majors massacres després del cop d’Estat de 1936: la que es va dur a terme contra els milers de civils que el 7 de febrer de 1937 es varen llançar a la carretera en direcció est per escapar de les tropes sublevades que, amb el suport de les forces italianes i els regulars marroquins, avançaven des de l’oest. En la seva fugida, els civils varen ser metrallats pels avions Heinkel de la Luftwaffe i bombardejats per tres vaixells que els canonejaven des de la mar: l’Almirante Cervera, el Baleares i el Canarias. Els historiadors calculen que hi varen morir més de 5.000 persones.

Malgrat això, mentre el règim va convertir l’enfonsament del Baleares en un emblema d’heroisme i martiri nacional, utilitzant-lo com a eina de propaganda arreu de l’Estat, les víctimes de ‘la Desbandá’ varen ser condemnades a l’oblit.

Per a l’associació Memòria de Mallorca, la presidenta de la qual, Maria Antònia Oliver, va ser present aquest dimecres a la reunió del Consejo Estatal de Memoria Democrática en què es va informar de la inclusió del monòlit en el cens, la mesura constitueix un pas que no només reconeix anys de reivindicació, sinó que podria reobrir la via judicial per intentar la seva retirada de l’espai públic.

En el mateix fòrum, Oliver va posar sobre la taula altres demandes: la creació de subconselhs territorials que millorin la coordinació d’aquestes polítiques i la declaració com a Llocs de Memòria d’espais clau a l’illa, com el Fortí d’Illetes —convertit, entre 1936 i 1941, en un sinistre centre de repressió i afusellament franquista— o el Mur de la Memòria. També va alertar de possibles retrocessos en àmbits com la gestió d’arxius, la identificació de restes humanes o els bancs d’ADN. Preocupacions que, al seu parer, fan més necessari que mai reforçar els mecanismes de vigilància institucional.

Reaccions

La inclusió del monòlit de sa Feixina en el Catàleg de Símbols i Elements Contraris a la Memòria Democràtica ha estat rebuda amb valoracions contraposades en l’àmbit polític i social balear, evidenciant el debat que continua generant. La presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha qualificat la decisió com “un pas important” en la defensa de la memòria democràtica i ha defensat que la seva retirada “és de justícia”. En un missatge publicat aquest dijous a la xarxa social X, la també secretària general del PSIB-PSOE i expresidenta del Govern balear ha subratllat que no es tracta d’esborrar la història, sinó de “dignificar-la, reconèixer les víctimes i construir un espai públic coherent amb els valors democràtics”.

En la mateixa línia, Més per Mallorca ha celebrat la decisió del Govern i s’ha mostrat convençut que el monument acabarà sent retirat. El diputat de Sumar MÉS, Vicenç Vidal, ha afirmat que el debat transcendeix l’estètic i se situa en el terreny dels valors democràtics: “No pot haver-hi una democràcia plena mentre s’exalça impunement la dictadura”. Per la seva banda, la portaveu de Més per Palma, Neus Truyol, ha considerat la decisió “molt positiva”, tot i que ha reclamat anar més enllà: “Qualsevol pas contra la barbàrie i la memòria feixista és positiu, però només té sentit si s’actua amb determinació i valentia per acabar definitivament amb ella”. També el coordinador general de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha mostrat la seva satisfacció, tot subratllant la paradoxa que aquesta decisió arribi en un context en què s’ha derogat la llei de memòria.