La Policia desallotja un centenar de treballadors precaris a Eivissa a l'inici de temporada: “Tots mereixem un sostre”

Tres furgons amb quinze agents de la Policia Nacional han arribat aquest matí, a les 8.30 hores, amb material antidisturbis per desallotjar treballadors d’Eivissa de l’assentament de sa Joveria. És un dels més significatius que han anat proliferant a la perifèria de la ciutat des que va començar i es va agreujar la crisi de l’habitatge, creant imatges insòlites.

Es tracta del nucli de barraques més gran que s’ha anat configurant als voltants de la ciutat i també a l’illa. Excepte el desnonament massiu de mil persones en un terreny privat de Can Rova l’estiu de 2024, moltes d’elles estafades per un caser pirata que els llogava parcel·les a preus desorbitats perquè hi instal·lassin les seves caravanes, barraques o fins i tot embarcacions.

L’escena es repeteix des de fa almenys un any i mig: residents i treballadors, alguns fixos i altres de temporada, es veuen obligats a marxar dels infrahabitatges construïts amb les seves pròpies mans per la manca d’alternatives que deixa la carència habitacional en espais oberts del territori insular. S’escolen entre les mans de les institucions i les autoritats en la mateixa dinàmica que segueixen el ratolí i el gat.

La majoria de persones que fins avui han residit a sa Joveria, d’origen sahrauí, vivien abans a l’antic assentament de Can Raspalls, a Sant Jordi, d’on també els van fer fora, a la tardor de 2024, després de l’abandonament del fons d’inversió que el posseïa i després que les autoritats municipals al·legassin “brutícia” i el lloguer de barraques a Airbnb per intervenir.

El cos nacional de seguretat, així com deu agents de la Policia Local de Vila, han irromput aquest matí al terreny de sa Joveria a partir de les 10 hores, quan un dron ha començat a sobrevolar el recinte de l’assentament, situat entre l’hospital Can Misses i el recinte firal. Des d’allí es veu el castell, símbol de promoció turística en una illa —abans terra d’oportunitat laboral— cada vegada més corcada per les desigualtats socials i econòmiques.

“Quan han entrat —els policies nacionals— semblava una escena de La Casa de Papel”, diu Ahmed, treballador del sector de la construcció, mentre surt juntament amb tres companys seus. No saben on dormiran aquesta nit i lamenten l’escenari en què es troben: “El lloguer és molt car: una habitació per a una persona val 750 euros al mes”. La seva font d’ingressos està lligada a factors variables que no depenen de la seva decisió, com la pluja o els dies festius, quan no es treballa i, per tant, no es cobra.

Porten amb ells només el DNI —són d’El Aaiún, capital del Sàhara Occidental—, la targeta sanitària de Balears i la targeta de crèdit. La resta de les seves pertinences continuen a l’interior de la barraca que els servia de llar. Es van traslladar a l’illa cercant un millor salari que el que els oferia la recollida de l’oliva a Andalusia, però es van trobar amb una pitjor qualitat de vida.

Abans havien estat vivint en un altre solar darrere de la central elèctrica de Gesa fins que els van fer fora. Ara es plantegen, mig seriosament mig en broma, cercar una feina de nit perquè, de moment, dormiran al carrer: “On hem d’anar, si no?”, es demanen.

Una intervenció pacífica

La intervenció s’ha desenvolupat de manera pacífica, tal com estava previst, sense que s’hagin produït incidents ni detinguts. De les prop de 400 persones que hi havia inicialment, en quedaven unes 60 que han anat sortint a comptagotes. Sí que s’ha percebut el descontentament dels ocupants, que lamenten ser el focus d’atenció de responsables polítics i mitjans de comunicació només “quan són el problema, sense que ningú ofereixi una solució”.

Alguns d’ells s’han apropat a primera hora del matí a les oficines municipals per gestionar el certificat de vulnerabilitat. Els agents, a la seva arribada, han assegurat el perímetre i controlat els accessos a la finca per evitar alteracions de l’ordre públic i garantir la seguretat de totes les persones implicades.

Una patrulla ha identificat un dels informadors que cobria el desallotjament i li ha indicat, tant a ell com a la resta de periodistes presents, que havien de retirar-se i dirigir-se a la carpa habilitada per als mitjans a la zona de l’aparcament, al costat de l’accés pròxim al recinte firal. Un punt que, d’altra banda, no tenia visibilitat sobre el terreny públic on es troben una trentena de caravanes i autocaravanes —més a prop del col·legi Can Misses— i que, tal com ha explicat l’alcalde Rafael Triguero durant una compareixença, es desallotjarà en els pròxims dies per incompliment de les ordenances, tot i que no ha especificat quan.

L’Ajuntament d’Eivissa intenta desallotjar el solar des de finals de 2024, quan van començar a instal·lar-s’hi els primers treballadors —una d’elles, Maria, treballa com a netejadora a l’hospital, situat just al costat—, mitjançant mesures dissuasives. Entre aquestes, la instal·lació d’un gàlib per impedir el pas de vehicles de més d’una determinada altura, que durant la jornada d’avui roman obert per facilitar la sortida voluntària, i la pressió constant mitjançant l’amenaça de multes.

Almenys dos menors d’edat

Quan apareix una furgoneta de la Policia Nacional de Fronteres a la zona, comença a respirar-se certa tensió, cap a les onze del matí. Un grup d’unes quinze persones —una d’elles amb un nadó als braços— es reuneix en un tancat dins del terreny quan dos policies s’hi acosten i els comuniquen una notícia positiva, tot i que temporal: de moment, podran continuar pernoctant al lloc. “Ens han explicat que primer ens han de notificar per poder-nos fer fora”, detalla Sara a elDiario.es.

Alguns d’ells són migrants en procés de regularitzar la seva situació, com la família de Camilo, de Colòmbia. En aquesta àrea, acordonada amb grans pedres, hi ha almenys dos menors, algun d’ells adolescent. Els serveis socials, presents durant tot el matí, no han pogut concretar una xifra exacta.

El punt on es troben les caravanes —que de moment s’han lliurat del desallotjament— està separat per una tanca de la resta del terreny, de propietat privada, on s’havien instal·lat principalment treballadors d’origen sahrauí. D’allí han sortit aquest matí només set persones. Una d’elles, un home marroquí que, mentre abandonava el lloc, no podia contenir les llàgrimes davant la situació de precarietat en què es troba.

Part de l’assentament, en un solar privat

El desallotjament d’aquesta propietat es va posar en marxa després que la Secció del Contenciós Administratiu del Tribunal d’Instància de Palma autoritzés l’Ajuntament a entrar, desmuntar i netejar l’assentament, atès que la propietat no disposava de mitjans per fer-ho. L’actuació —establia el jutge— havia de finalitzar abans del 26 de maig.

Ara, l’alcalde —que ha assegurat que ha estat un dels moments més difícils del seu mandat— ha detallat que el propietari haurà d’encarregar-se de retirar els estris i els enderrocs que han quedat al solar (com palets i restes de barraques), un dels motius que ha conduït a la intervenció.

“Era una bomba de rellotgeria”, ha afegit l’edil, recordant un tràgic succés ocorregut fa anys a l’assentament: dos incendis simultanis que van acabar amb la vida d’una persona. No ha estat l’únic episodi d’aquest tipus en nuclis de barraques de l’illa, ja que a Can Rova 2 va passar una cosa semblant.

Per això, tècnics municipals de medi ambient han accedit a la parcel·la per controlar la gestió dels residus. Han trobat electrodomèstics, plaques solars, bateries, parts de cuines i altres objectes perillosos que suposaven un risc tant per a l’entorn com per a les persones que residien al lloc.

Davant la pregunta a l’equip municipal —amb la regidora de Benestar Social, Lola Penín, present— sobre si s’havia valorat habilitar un altre solar per oferir una alternativa habitacional als desallotjats, la resposta ha estat afirmativa, tot i que sense èxit: “L’habitatge públic no es construeix d’un dia per l’altre”, ha assenyalat Triguero.

D’altra banda, ha assegurat que a l’interior de l’assentament ja desmantellat de sa Joveria —on cap a les 13.30 hores dues retroexcavadores treballaven en la demolició d’aproximadament un centenar d’infrahabitatges— hi havia persones que cobraven entre 200 i 500 euros a altres en situació de necessitat. Uns fets que la Policia Local preveu sancionar i per als quals ja té identificats els responsables.

Set ubicacions temporals d’allotjament

De moment, s’han habilitat allotjaments d’emergència per a set unitats familiars i set places per a adults sense càrregues familiars. A més, l’Ajuntament ha detallat que actualment hi ha deu expedients oberts als serveis socials relacionats amb persones que residien en aquests assentaments.

Al llarg del matí, tècnics de la UTS Eixample també estaven disponibles per atendre les persones derivades des del punt d’atenció i tramitar prestacions en els casos necessaris, és a dir, en situacions de vulnerabilitat. En el cas de persones treballadores amb ingressos superiors —tot i que insuficients per accedir a un habitatge digne— hauran de buscar alternatives pel seu compte.

A mitjan matí, una parella abandona el lloc amb diverses maletes, mirant amb el front arrufat els qui fotografien la seva situació. Mentre la dona recolza les seves pertinences sobre unes pedres, ell explica que la seva família, procedent de la península, va arribar a Eivissa amb un habitatge. Entre tristesa i incredulitat pel canvi de l’illa, s’endinsa de nou al bosc, cap a un lloc ja buit.

Adrián Amaya és un dels residents de l’altra zona que, de moment, podrà quedar-se. En el seu moment ja va ser desallotjat del problemàtic bloc dels Don Pepe, a Sant Josep, i ara tem tornar-se a veure en la mateixa situació: “Tots ens mereixem un sostre sota el qual viure”.