“Treballava sense declarar per 3,14 euros l'hora”: la precarietat de l'hostaleria a Menorca

L'hostaleria és el principal motor econòmic de Balears, però també un dels àmbits on les tensions laborals són més recurrents i els conflictes s'intensifiquen cada estiu amb l'arribada de la temporada turística. A Menorca, la deterioració de les condicions del sector que empra el 20% de la població econòmicament activa ha anat reduint la disponibilitat de mà d'obra fins a convertir-se en un problema estructural per a petits i grans empresaris. “Al resident no li interessa, no vol dedicar-se al sector i al que ve de fora no li convé”, expliquen des de l'Associació d'Hotelers de Menorca, la principal organització que agrupa empresaris del sector a l'illa.

No obstant això, treballadors que cada estiu mouen la maquinària del turisme insular i garanteixen que, temporada rere temporada, se superin rècords de recaptació i de visitants –l'illa va rebre gairebé dos milions de turistes que van deixar gairebé 2.000 milions d'euros segons l'Institut d'Estadística de les illes Balears (IBESTAT)– van abandonant sense pausa i sense pressa a Menorca com a destí laboral. “No són només les jornades de 10 hores o que a vegades les propines desapareixen misteriosament. És sobretot l'encariment de la vida i la falta d'habitatge. Jo vaig deixar d'anar-hi l'any passat després de gairebé 11 anys seguits perquè, per a què aniré a una illa on només el lloguer implica gastar el 80% dels diners que guanyo? Prefereixo buscar aquí a Andalusia on es guanya menys o fins i tot canviar de rúbrica”, compte Aitana M.J., cuinera i treballadora temporera que ha viatjat a l'illa ininterrompudament cada estiu des de 2017 i que ara es dedica a la informàtica.

Jo vaig deixar d'anar-hi l'any passat després de gairebé 11 anys seguits perquè, per a què aniré a una illa on només el lloguer implica gastar el 80% dels diners que guanyo? Prefereixo buscar aquí a Andalusia on es guanya menys o fins i tot canviar de rúbrica

El plantejament d'Aitana té agafador en la realitat i és el raonament cada vegada més estès a l'illa entre els anomenats “temporers”. Segons l'estudi de l'Observatori Social i Ambiental de Menorca (OBSAM), l'economia insular va presentar durant el tercer trimestre de 2025 un alt contrast. D'una banda, es va confirmar l'estabilització del cicle expansiu iniciat en 2023, caracteritzat per un ritme de creixement moderat però sostingut. “Els principals indicadors d'activitat -especialment la demanda energètica, la mobilitat i els fluxos turístics- assenyalen un nivell d'intensitat econòmica molt elevat, propi d'una fase de maduresa en la qual l'economia opera a ple rendiment durant la temporada alta”, assenyalen des del OBSAM. No obstant això, el mateix estudi assenyala que “aquest escenari conviu amb pressions persistents sobre el cost de vida i amb limitacions estructurals, com la falta de mà d'obra i la tensió del mercat residencial, que condicionen la capacitat del sistema per a continuar expandint-se”. En resum, l'economia funciona, però no hi ha braços que moguin la maquinària.

Un altre protagonista d'aquesta “fugida de braços” és Brais S., un dels molts menorquins que, després de dedicar-se diversos anys a l'hostaleria –si és el cas per obligació, a causa de la falta d'alternatives– va acabar abandonant l'illa per a poder exercir la seva professió com a dissenyadora de so. “Vaig treballar a un bar per la zona marítima, no tenia moltes opcions”, conta en diàleg amb elDiario.es des de la seva actual residència a Barcelona. “Treballava 'en negre' per 3,14€ l'hora. Hi havia menjar que estava fora de carta que es comprava per a donar-li ús i es posava dolent i es 'sanejava' per a treure’l d'alguna manera. Jo havia de fer de cuiner i cambrer alhora, vaig aguantar perquè tenia molta necessitat i, al final, vaig decidir dedicar-me a lo meu i anar-me de l'illa a viure fora. Quan vaig renunciar es van negar a pagar-me les hores extres”, explica. Ell recorda el seu pas pel gremi hostaler com un malson.

Vaig treballar a un bar. Hi havia menjar que estava fora de carta que es comprava per a donar-li ús i es posava dolent i es 'sanejava' per a treure’l d'alguna manera. Jo havia de fer de cuiner i cambrer alhora, vaig aguantar perquè tenia molta necessitat i, al final, vaig decidir dedicar-me a lo meu i anar-me de l'illa a viure fora

“No hi ha personal i cada vegada hi haurà menys si seguim així. Em consta que persones que porten anys en el sector ara estan buscant altres alternatives i és lògic: a ningú li resulta rendible venir a Menorca si no pot pagar un lloc on viure i, a més, només per uns mesos. Ningú manté a una família amb un treball temporal”, raona en diàleg amb elDiario.es el portaveu de l'Associació de Bars i Cafeteries de Menorca, Antoni Sansaloni, qui sosté que la solució passa per “deixar de pressionar al sector”, especialment al petit i mitjà empresari, que -segons la seva visió- està sofrint “com mai” els efectes de la crisi d'habitatge. “Per a evitar donar un mal servei, i davant la impossibilitat de consolidar plantilles estables, estem reduint taules”, explica. “A aquest ritme, el turisme de Menorca acabarà oferint només menjar ràpid”, lamenta.

L'altra cara de l'hostaleria

Malgrat els problemes estructurals que travessa el gremi hostaler i de les particularitats del sector a Balears, fonts sindicals consultades per elDiario.es sostenen que el de les illes és “un dels millors” convenis col·lectius que existeixen en l'estat. “Gràcies a la negociació col·lectiva hem conquistat pujades salarials sostingudes -l'última a l'agost de l'any passat-, millores en la regulació de jornades i avanços concrets en la protecció de col·lectius especialment vulnerables com les cambreres de pis. Aquest marc no és fruit de concessions gratuïtes, sinó d'anys de negociació i mobilització perquè el creixement turístic es tradueixi també en drets laborals reals”, expliquen des d'UGT. “Sabem que queden reptes pendents, com l'accés a l'habitatge o l'estacionalitat, però sense aquest conveni la situació de milers de treballadors seria molt més fràgil i desigual”, reflexionen des del sindicat.

Juan Arenas és mexicà i fins enguany va passar quatre estius seguits deambulant de cuina en cuina per tota Menorca. És xef de professió i, segons relata, la inestabilitat laboral i les males condicions el van obligar a abandonar l'illa i buscar treball a Bilbao, on viu i treballa actualment, aquesta vegada en una sola cuina fixa tot l'any. “El problema de l'estacionalitat a Menorca és un altre dels grans temes sense resoldre per als que ens dediquem a això professionalment. A part de les jornades extenuants de l'estiu, quan s'acaba la temporada tanquen la majoria de locals de restauració i has de passar l'hivern cobrant l'atur si tens sort. De què em serveix cobrar un sou més alt que la mitjana si només treballo 4 mesos a l'any?”, raona.

A part de les jornades extenuants de l'estiu, quan s'acaba la temporada tanquen la majoria de locals de restauració i has de passar l'hivern cobrant l'atur si tens sort. De què em serveix cobrar un sou més alt que la mitjana si només treballo 4 mesos a l'any?

Consultat pel problema de l'estacionalitat, Antoni Sansaloni explica que “l'únic consol” que troben els empresaris és que ara les aerolínies han avançat els vols, pel que la pre temporada 2026 s'ha avançat alguns dies. “Esperem l'arribada del turisme europeu per al mes de març, que sabem que és un turista amb major poder adquisitiu i que supleix el sot de l'últim tram de la temporada baixa”, explica. “Clar que hi ha estacionalitat, però és perquè no ens surt rendible obrir tot l'any. Tanquem perquè la falta de clientela, entre setmana no arribem ni a cobrir despeses, per això molts locals opten per tancar tres o quatre mesos a l'any directament. Al final l'estacionalitat ve fomentada pel propi estat que en lloc de promoure l'activitat en els mesos d'hivern prefereix manar a la gent a l'atur”, raona Sansaloni.

Clar que hi ha estacionalitat, però és perquè no ens surt rendible obrir tot l'any. Tanquem perquè la falta de clientela, entre setmana no arribem ni a cobrir despeses, per això molts locals opten per tancar tres o quatre mesos a l'any directament. Al final l'estacionalitat ve fomentada pel propi estat que en lloc de promoure l'activitat en els mesos d'hivern prefereix manar a la gent a l'atur

Encara que les tensions entre empresaris i treballadors en l'hostaleria solen canalitzar-se a través de mecanismes formals quan l'ocupació està regularitzada i subjecta a la normativa laboral, aquesta via pràcticament desapareix en els casos de treball no declarat. Si bé l'ocupació irregular a Menorca no és majoritaria en el sector, continua existint i concentra algunes de les situacions més precàries, ja que els qui l'exerceixen no poden denunciar abusos o exigir drets, ja que són, en la seva immensa majoria, persones en situació administrativa irregular.

V. conta que, mentre esperava la resolució dels seus papers, degué treballar en diversos llocs que “contracten” persones migrants: “Em van dir que mai havien contractat una noia com jo, moreneta i de fora, i que volien provar què tal funcionàvem. Jo necessitava molt aquest treball i vaig acceptar la prova en un conegut restaurant des Castell, -en el sud de l'illa-. Va començar a acostar-se massa i a fer bromes sexuals fora de lloc; vaig intentar ignorar-ho i continuar treballant, però mentre emplenava neveres se'm va acostar per darrere de manera inapropiada. Quan em vaig girar i li vaig preguntar què feia, em va dir que per a ser llatina era molt siesa i que en aquest restaurant ‘es tocaven molt’. Em vaig anar sense acabar el torn. Em va dir que mai tornaria a treballar a Menorca perquè era una impresentable i la prova mai me la van pagar”.