El conseller de Sanitat va regar amb 25 milions al grup privat dirigit pel seu germà abans que el comprara Ribera Salud per 120 milions
LLEGIR EN CASTELLÀ
La Conselleria de Sanitat va derivar operacions no concertades per valor de 20,2 milions d’euros a empreses del grup Hospital Clínica Benidorm (HCB) entre el 2024 i el 2025, els dos anys previs a la seua adquisició per Ribera Salud per 120 milions d’euros. Aquestes societats tenen la particularitat de ser gestionades des del 2021 per Juan David Gómez Gómez, germà del conseller de Sanitat, Marciano Gómez. A més, la parella del gerent d’HCB —i cunyada del conseller— és la directora financera de Ribera Salud, la que va ser principal concessionària d’hospitals privatitzats de la Generalitat i actual gestora de l’Hospital del Vinalopó.
Segons la informació recaptada per elDiario.es a partir d’una resposta parlamentària de la Conselleria de Sanitat a la diputada del PSPV-PSOE Yaissel Sánchez, les tres empreses del grup dirigides per Juan David Gómez van ser les que més diners van rebre de tots els grups sanitaris privats en concepte d’operacions no concertades durant els dos últims exercicis registrats.
Benaca SL, de la qual és apoderat Juan David Gómez, va rebre 10,4 milions d’euros entre el 2024 i el 2025 per a fer operacions derivades de la sanitat pública. Centro Médico Salus Baleares SL, també apoderada pel germà del conseller, va ingressar 7,08 milions d’euros per operacions no concertades. Una tercera empresa del grup, Inscanner, va obtindre 2,79 milions d’euros més de fons públics per aquest concepte. A més, Centro Médico Salus Baleares —nova denominació d’HCB— va percebre 5,04 milions més gràcies a les derivacions incloses en el pla de xoc de la conselleria per a reduir les llistes d’espera.
Fonts de la Conselleria de Sanitat van explicar a preguntes d’elDiario.es que les derivacions d’operacions no concertades es duen a terme seguint el procediment establit en la Instrucció 2/2021, que regula l’autorització de derivació de pacients des de centres sanitaris de gestió pública a centres o serveis privats no concertats. Aquestes derivacions s’autoritzen quan un departament de salut no pot assumir una demanda determinada atenent criteris clínics, de proximitat, capacitat assistencial o rapidesa de resposta.
Segons Sanitat, l’increment del negoci del grup radicat a Benidorm està relacionat amb la recuperació per al sistema públic de l’Hospital de Dénia (Marina Salud), gestionat fins fa tres anys per Ribera Salud.
En aquest sentit, les mateixes fonts subratllen que alguns centres privats tenen serveis o proves diagnòstiques que altres no tenen, o disposen de més capacitat tecnològica i assistencial per a absorbir demanda en menys temps. “Benaca està especialitzada en ressonàncies magnètiques i Salus Baleares, en hemodiàlisi i radioteràpia”, assenyalen.
D’acord amb les dades incloses en la resposta parlamentària al PSPV-PSOE, el grup amb més volum de derivacions no concertades és el dirigit per Juan David Gómez, amb més de 20 milions d’euros. Li segueixen el Grupo Vithas, amb prop de 20 milions; Quirón Salud, amb 12,5 milions; IMED, amb 11,6 milions; Ribera, amb 5,5 milions, i Asisa, amb 191.185 euros.
Però què són les derivacions no concertades? Segons la mateixa resposta parlamentària, consisteixen en la realització de proves diagnòstiques, així com la lectura i els informes associats, a més de tractaments i serveis sanitaris com ara cirurgia maxil·lofacial, tractaments dentals, rehabilitació i dany cerebral, trastorns de conducta alimentària o diàlisi, entre altres.
El rescat públic de l’Hospital de Dénia (Marina Salud) ha suposat, tenint en compteaquestes dades, un impuls important per al conglomerat Hospital Clínica Benidorm, que va disparar els seus ingressos procedents de la Generalitat. Aquest increment hauria millorat l’ebitda de la companyia i, en conseqüència, hauria reforçat la seua valoració abans de la venda a Ribera Salud, tancada finalment en 120 milions d’euros.
HCB, ara denominada Centro Médico Salus Baleares, també va aconseguir entrar en el pla de xoc de la Conselleria de Sanitat, encara que amb xifres més discretes que les d’altres grans grups privats: una mica més de cinc milions d’euros, davant els 26 milions de Vithas, els quasi 10 milions de Quirón Salud, els 11 d’IMED o els huit d’Asisa.
0