Entitats socials exigeixen un pla d'integració abans de desallotjar les 400 xaboles del circuit de F1 de València

L’ONG València és Refugi fa mesos que treballa amb les persones sense llar que malviuen en unes 400 xaboles situades al circuit urbà de Fórmula 1 de València, un assentament que no ha deixat de créixer des de fa mesos. Cada setmana hi ha una nova construcció precària.

L’organització estima en unes 800 les persones que resideixen en aquests infrahabitatges, la majoria d’origen sahrauí, marroquí i algerià, però també espanyoles. De fet, els set menors que viuen en aquestes precàries condicions són de famílies espanyoles.

Aquesta ONG, juntament amb altres entitats socials que atenen aquestes persones, està seriosament preocupada, ja que tem que en les pròximes setmanes l’Ajuntament duga a terme un desallotjament forçós per motius de salubritat i neteja davant de les imminents obres del Pla d’Actuació Integrada (PAI), que es desenvoluparà ben aviat. Si no hi ha retards, les obres dels primers edificis residencials de luxe haurien d’iniciar-se al llarg de l’any que ve.

Representants d’aquestes organitzacions es van reunir aquest dilluns amb la Subdelegació del Govern a València per a abordar el possible desallotjament i conéixer els plans, en aquest cas de la Policia Nacional, si arribara a produir-se: “Ens han garantit que la Policia Nacional no participarà en cap desallotjament que no estiga legalment emparat i ens han dit que, ara com ara, no tenen cap notificació de l’Ajuntament que indique que es produirà”, ha explicat Ana Isabel, portaveu de València és Refugi, afirmacions que han confirmat a elDiario.es fonts de la Subdelegació, que han insistit que la competència del desallotjament és, en tot cas, municipal.

Ambdues fonts han lamentat que cap representant de la Policia Local haja assistit a la trobada, malgrat estar convidats. Fonts municipals han indicat sobre aquest aspecte que no hi han assistit perquè la convocatòria de la reunió “partia d’una falsedat, ja que deien que l’Ajuntament anava a desallotjar l’assentament el 10 de setembre”.

En aquest sentit, l’alcaldessa en funcions de València, María José Ferrer San Segundo, ha negat aquest dilluns que hi haja d’haver un desallotjament de l’assentament situat a l’antic circuit de Fórmula 1. “No està prevista una actuació en aquest moment. No és veritat”, ha assenyalat Ferrer San Segundo, qui ha destacat, en segon lloc, que “en aquest assentament, com en altres de la ciutat, hi ha una intensa actuació per part dels Serveis Socials de l’Ajuntament en dos àmbits”.

“El primer és l’atenció a famílies amb necessitats d’habitatge; es treballa amb les famílies per a tindre un habitatge digne. I després hi ha una segona tasca integral realitzada pels Serveis Socials, pel centre del Cabanyal. De fet, hi ha una família que ara mateix ha acceptat aquesta proposta i el centre de Serveis Socials ha fet l’informe favorable, perquè tenen un menor”, ha assenyalat Ferrer San Segundo.

L’alcaldessa en funcions ha assenyalat que “es treballa amb l’associació Alanna, especialitzada en aquestes situacions de molta precarietat”. “L’Ajuntament està centrat tant en la inclusió residencial, per a veure com poden eixir de l’assentament, com també en una atenció primària específica de cada persona que està allí”, ha afegit Ferrer San Segundo.

“Sabem que hi ha situacions que no són fàcils. S’està treballant des de fa temps en aquestes dues vies: en l’habitatge i en l’atenció primària a les necessitats d’aquestes persones. A l’alcaldessa de la ciutat, María José Catalá, és un tema que no només la preocupa, sinó que també l’ocupa. S’estarà amb les famílies per a veure com es pot resoldre, però també es treballarà per a atendre les qüestions que ens poden plantejar els veïns”, ha afegit.

María José Ferrer San Segundo ha insistit que “no hi haurà un desallotjament”. “En el que s’està treballant és en l’atenció de les famílies”, ha asseverat.

Per la seua banda, Ana Isabel ha insistit que el desallotjament es produirà en algun moment abans que comencen les obres del PAI i ha exigit que abans s’execute “un pla de xoc social en què s’analitze cas per cas la situació de cada família per a donar-los una alternativa d’acord amb les seues necessitats, ja que hi ha casos d’extrema vulnerabilitat”. A més, ha demanat que, una vegada es realitzen els desallotjaments, es respecten els drets dels residents, al mateix temps que ha denunciat que l’Ajuntament no ha donat resposta a la petició de l’ONG de convertir-se en els seus representants legals per a, d’aquesta manera, tindre accés a tota la tramitació administrativa.

L’organització ha sol·licitat també que els pressupostos del PAI incloguen partides destinades a albergs provisionals i a pisos de lloguer social pont, tal com s’ha fet en situacions similars a Cañada Real, a Madrid, i a Penamoa, a A Coruña: “En aquests llocs es van crear consorcis específics entre promotors, Govern regional i ajuntaments. En lloc d’un desallotjament exprés, es va obrir un procés de reallotjament dispers i inclusió integrada. Es van comprar habitatges públics distribuïts per tota la ciutat per a evitar la creació de nous guetos”, han explicat.