La venda de CBD als estancs enfronta els productors: “Més de 100 locals el venen autoritzats a les Balears”

Nuño Monasterio és un dels agricultors de Noma, una microcooperativa establerta a Mallorca que es dedica al cultiu de CBD (cànem industrial, un cannabinoide sense efectes psicoactius). La cooperativa forma part d’APAEMA —l’associació que integra els agricultors que fomenten la producció ecològica a l’illa— i disposa de la certificació CBPAE, que garanteix el mètode de producció ecològica. Seguint aquest mètode, cultiven flors i produeixen olis i cosmètics, entre altres productes. Tot i que compten amb tots els permisos i autoritzacions per exercir la seva activitat, aquestes i altres empreses del sector del CBD lamenten l’“ofensiva” que, segons la seva versió, continuen dirigint alguns organismes de l’Estat contra la comercialització d’aquest producte.

En aquest sentit, Monasterio lamenta a elDiario.es diversos “errors greus i interpretacions radicalment oposades a la legalitat, situació i normativa actual” difosos per l’Associació d’Expenedors de Tabac i Timbre de les Balears (ASEBA). En aquest comunicat es va difondre la prohibició que el Ministeri de Sanitat, a través de la Unitat de Prevenció i Control del Tabaquisme, manté respecte a la comercialització d’aquests productes. L’agricultor, tanmateix, aclareix que “no hi ha cap normativa que privi els estancs de vendre CBD” i recorda que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ja s’ha pronunciat a favor del lliure comerç i circulació del cànem industrial.

L’Associació d’Expenedors de Tabac i Timbre de les Balears (ASEBA) ha difós una circular en què recull el posicionament contrari del Ministeri de Sanitat contra la venda de CBD als estancs

Monasterio indica que un estanc pot vendre productes més enllà del tabac si ho notifica al Comissionat per al Mercat de Tabacs –CMT, l’organisme regulador dependent del Ministeri d’Hisenda– mitjançant una declaració responsable. A més, l’agricultor assenyala una contradicció en el comunicat difós per ASEBA. “Assenyalen primerament que van formular una consulta a la Unitat de Prevenció i Control del Tabaquisme. Això ja és sorprenent, atès que no es comercialitza cap producte relatiu al CBD com a producte per fumar”, subratlla.

Monasterio afirma que existeixen més de 100 estancs –només a les Balears– venent CBD i que han obtingut aquest permís després d’haver-lo notificat al CMT. Aquest diari ha pogut comprovar la veracitat d’aquesta afirmació mitjançant correus interns. “Sí, sí que poden vendre productes de CBD, sempre que presentin una Declaració responsable de Comercialització d’Altres Productes davant el Comissionat”, respon l’organisme adscrit a Hisenda després d’una consulta realitzada per la cooperativa. “Fins i tot tenim constància –i en som posseïdors– de diverses respostes per escrit favorables. Per això ens resulta molt estrany que, si nosaltres coneixem aquesta realitat, ASEBA aparentment no la tingui en compte”, lamenta el productor.

L’agricultor Nuño Monasterio afirma que existeixen més de 100 estancs –només a les Balears– venent CBD i que han obtingut aquest permís després d’haver-ho notificat al Comissionat per al Mercat de Tabacs, dependent del Ministeri d’Hisenda

Monasterio insisteix que les flors de CBD no es venen com a producte per fumar. “Tot i que no ho especifica –ASEBA– clarament, sembla que es refereixen a flors de CBD. Però les flors de CBD no es venen com a producte per fumar; de fet, així s’especifica en el seu etiquetatge”, matisa el productor. Lamenta, a més, que es parli –en el comunicat difós per ASEBA– que hi ha qui ven aquest article atribuint-li característiques miracles o terapèutiques “sense evidència científica”. “Això és una acusació molt greu. Hi ha una normativa molt estricta sobre etiquetatge i publicitat i el sector està sotmès a controls. Presentar totes les empreses del sector sota una presumpció d’irregularitat o d’opacitat és injust”, sentencia.

Les flors de CBD no es venen com a producte per fumar; de fet, així s’especifica en el seu etiquetatge. Presentar totes les empreses del sector sota una presumpció d’irregularitat o d’opacitat és injust

D’altra banda, l’agricultor indica que el límit de THC –tetrahidrocannabinol, el component psicoactiu de la planta que en dosis altes es considera droga– del qual parla ASEBA en el seu document, del 0,2%, no està vigent des de fa més de tres anys, quan es van actualitzar les normes. Aquest màxim, afirma, era el que establia la Política Agrària Comuna (PAC) perquè un cultiu de cànem “fos susceptible de rebre pagaments directes”. En l’última aclaració de la Comissió Europea sobre les normes que apliquen a la importació de cànem (referides a l’article 189 del Reglament de la Unió Europea) s’estableix que, per rebre les subvencions referides a la PAC, s’autoritza que els nivells màxims de THC en els cultius es situïn en un 0,3% des de l’1 de gener de 2023. “S’està tramitant la seva ampliació fins al 0,5% per al 2027”, afegeix.

La patronal del tabac parla de comerç “irregular”

La nova polèmica s’ha suscitat després de la publicació d’una circular de la patronal balear del tabac –ASEBA–, que ha difós un comunicat de la Unió d’Associacions d’Estanquers d’Espanya en el qual es reproduïa el criteri sanitari sobre la comercialització d’aquests productes. En la circular, consultada per aquest diari, ASEBA adverteix que a parer seu hi ha una “confusió” sobre la venda d’aquests articles amb CBD al mercat. Per a això van formular una consulta a la Unitat de Prevenció i Control del Tabaquisme, dependent del Ministeri de Sanitat. L’organisme públic va respondre que el criteri del departament manté la prohibició de la comercialització “de qualsevol mena de producte derivat del cànnabis a les expenedories de l’Estat”.

En la seva resposta, el Ministeri de Sanitat recorda que és el mateix criteri que manté l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), dependent del mateix organisme, així com del Comissionat per al Mercat de Tabacs, integrat al Ministeri d'Hisenda. Així, Sanitat respon que existeix una situació de “comercialització irregular del CBD a Espanya”, tant en botigues físiques com per internet, la qual cosa al judici de l'organisme estatal es produeix perquè existeixen “buits legals”, “manca de control estricte” i/o “manca d'actualització normativa”. “Això és aprofitat per certs operadors comercials per situar al mercat aquests productes amb elevat risc per a la salut pública”, lamenta Sanitat. ASEBA no ha respost a la petició d'una entrevista per parlar sobre aquest tema.

El Ministeri de Sanitat considera que existeix una situació de 'comercialització irregular del CBD a Espanya', tant en botigues físiques com per internet, la qual cosa, segons l’organisme estatal, es produeix perquè hi ha 'buits legals', 'falta de control estricte' o 'falta d’actualització normativa'

elDiario.es s’ha posat en contacte amb ambdós organismes –Sanitat i Hisenda– amb la finalitat de contrastar la informació. Sanitat explica que “és important diferenciar entre cannabis (sumitats florides de la planta de Cannabis sativa) i plantes de Cannabis sativa”. El cannabis, segons el criteri del Ministeri, sempre “és un estupefaent, independentment de la quantitat de THC o CBD que contingui”. “No obstant això, les plantes de Cannabis sativa per si mateixes no són estupefaents”, afirma Sanitat i afegeix que la planta es pot cultivar “amb finalitats industrials i d’un cert tipus de llavors (el que habitualment es coneix com a cànem), però només per obtenir fibra, gra o llavors”. Les sumitats florides –és a dir, la flor– d’aquestes plantes “també són estupefaents”, segons Sanitat, “tot i tenir un contingut en THC inferior al 0,3%”. Per tant, “només es poden utilitzar amb finalitats mèdiques i científiques”. El Ministeri insisteix que si es cultiva cànem per obtenir cànnabis, sigui quin sigui el seu contingut en THC o un altre cannabinoide, es requereix autorització prèvia de l’AEMPS.

D’altra banda, el Ministeri d’Hisenda respon que el criteri és el que marca la circular 3/2020, de 27 de novembre, del Comissionat per al Mercat de Tabacs sobre la comercialització de productes derivats del cannabis als estancs, que està avalada per una sentència de l’Audiència Nacional –contra la qual cabia recurs de cassació, extrem que aquest diari no ha pogut comprovar si finalment va tenir lloc–. En aquesta circular, el CMT fa la mateixa interpretació jurídica que el Ministeri de Sanitat. Aquesta interpretació és la base dels operatius de la Policia Local a botigues de CBD de Madrid, les denúncies de les quals acaben sent majoritàriament arxivades als jutjats, com va informar elDiario.es. A més, el Comissionat per al Mercat de Tabacs assegura que la venda de CBD als estancs és legal si es notifica mitjançant una declaració responsable, segons consta en correus electrònics enviats a la Cooperativa Noma i consultats per aquest diari, però aquest és un extrem que l’organisme no ha afirmat públicament a aquest mitjà de comunicació.

Tant Sanitat com Hisenda sostenen que el cannabis continua sent il·legal a Espanya, independentment del seu contingut en THC, excepte amb finalitats mèdiques o científiques autoritzades. Com a única excepció, es permet comercialitzar a la UE productes derivats exclusivament de llavors de cànem, com olis o farines, sempre que tinguin menys del 0,2% de THC

No obstant això, el Comissionat afirma en la seva circular que el cannabis, independentment del seu contingut en tetrahidrocannabinol (THC), figura a les llistes I i IV de la Convenció Única de Nacions Unides de 1961 sobre estupefaents i que aquest conveni va ser incorporat en l’ordenament jurídic, que continua vigent, mitjançant la llei 17/1967, de l’època franquista. “Per tant, i segons les autoritats sanitàries competents, el cànnabis, independentment del seu contingut en tetrahidrocannabinol (THC), no pot ser objecte de producció, fabricació, distribució ni comercialització, excepte amb finalitats mèdiques i científiques i sempre amb autorització de l’AEMPS”, insisteix el departament d’Hisenda. Entre les excepcions indiquen “alguns aliments derivats del cànem autoritzats per ser comercialitzats a la Unió Europea, amb un historial de consum segur i significatiu, que són aquells procedents exclusivament de les llavors del cànem”, afirma el document, cosa que inclou olis, proteïnes de cànem o farines de cànem, sempre que el contingut en THC estigui per sota del 0,2%.

Europa va establir el lliure comerç del CBD

El criteri de Sanitat i Hisenda xoca tant amb la jurisprudència europea com amb les directrius establertes per la Comissió Europea. Una sentència de la sala quarta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), de 19 de novembre de 2020, afirmava que el cànem industrial (CBD) no sembla tenir “efectes psicotròpics ni nocius per a la salut humana”, segons els coneixements científics actuals. Aquest fallo, en el seu apartat 34, assenyala que l’OMS, en un informe de 2017, va recomanar no fiscalitzar el cànem industrial com a substància de control. A més, afegia que el CBD no estava inclòs com a tal en la Convenció Única de Nacions Unides de 1961.

El TJUE assegura en la seva sentència que una interpretació literal de la Convenció Única (apartat 71) podria portar a la conclusió que, en la mesura que el CBD s’extreu d’una planta del gènere cannabis i que aquesta planta s’utilitza en la seva totalitat, incloses les sumitats florides o amb fruit –és a dir, la flor del cannabis–, l’extracte de CBD procedeix del cannabis i per tant es consideraria “estupefaent”, segons la llista I d’aquesta Convenció. No obstant això, els autos analitzats pel TJUE, resumits en l’apartat 34, afirmen que el CBD “no sembla tenir efectes psicotròpics ni nocius per a la salut humana sobre la base de les dades científiques disponibles”, segons un auto referit a un litigi ocorregut a la República Txeca que analitzava la comercialització d’una varietat de cannabis cultivada legalment al país i el contingut en THC de la qual no superava el 0,2%.

Així, en l’apartat 73, l’Alt Tribunal europeu sosté que cal tenir en compte la finalitat de la Convenció Única, que en el seu preàmbul estableix que cal protegir “la salut física i moral de la humanitat”. I afirma que, tenint en compte que l’objectiu i l’esperit de la Convenció és preservar la salut de les persones, cal excloure de la definició de cannabis aquelles sumitats florides o amb fruit (és a dir, les flors) que “només contenen una quantitat totalment insignificant del principi psicoactiu”. “D’això se’n dedueix que el CBD controvertit en el litigi principal no és un estupefaent”, diu la sentència.

La cooperativa defensa la legalitat del seu cultiu

Nuño Monasterio, un dels agricultors de Noma, defensa que la seva cooperativa ha rebut els darrers sis anys inspeccions de diversos organismes estatals. Entre elles, una de la Unitat de Droga i Crimen Organizado (UDYCO) de la Policia Nacional, que van elaborar un informe “determinant la legalitat” de la “feina” i els “procediments”. Aquest extrem no ha pogut ser confirmat amb la UDYCO de les Balears. En la seva resposta, el departament de premsa al·legava excés de feina.

No obstant això, el criteri que defensa Monasterio està avalat per sentències judicials i altres organismes policials, com la Brigada de Policia Científica de la Capitania Superior de Sevilla. En un atestat consultat per aquest diari, la unitat especialitzada indica, en relació amb una confiscació d’“una substància herbàcia de color verd amb un pes brut de 364 grams”, que l’anàlisi va determinar que no es podia considerar una substància psicoactiva.

L’estudi de laboratori va afirmar que el producte intervingut és fibra de cànnabis. Els tècnics arriben a aquesta conclusió en comprovar que la proporció de THC –la substància psicoactiva– en relació amb el CBD és inferior a l’1%. És a dir, tot i que es tracta de marihuana, no conté prou principi actiu per a ser considerada una substància prohibida.

Aquest càlcul –la relació entre els principals cannabinoides– és el que proposa l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC, per les seves sigles en anglès), segons va informar aquest diari. És a dir, entre el THC (el component psicoactiu del cannabis), el CBN (un cannabinoide no psicotròpic) i el CBD (un altre cannabinoide no psicoactiu de la planta). Tant el CBD com el THC provenen d’una mateixa substància d’origen, però es desenvolupen en diferents quantitats segons el tipus de planta. La clau està en la relació entre ells. És a dir, si la proporció de THC més CBN respecte al CBD és menor que un, la planta es classifica com a cànem industrial; si la proporció és major que un, es tracta de cannabis amb finalitats psicoactives.

Finalment, Monasterio recorda que existeixen centenars de comerços, només a l’arxipèlag balear, que comercialitzen diferents productes de CBD, des de flors fins a cosmètics, passant per olis i resines. “Intentar imposar la idea que tots aquests comerços s’aprofiten d’una ‘comercialització irregular’, a través de ‘buits legals’ gràcies a una ‘mala interpretació legislativa’ —citant textualment la circular d’ASEBA—, és un ‘fet fal·laç’ que atempta contra la realitat”, lamenta. I afegeix que la normativa espanyola ha d’ajustar-se al que dicta la jurisprudència europea per garantir seguretat jurídica en el sector del cànem industrial.