eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

Josep Carles Rius

Josep Carles Rius és president de la Fundació Periodisme Plural,que edita Catalunya Plural, El Diari de l'Educació, El Diari del Treball i El Diari de la Sanitat. Professor de periodisme a la UAB, ha estat degà del Col.legi de Periodistes de Catalunya i sotsdirectorde La Vanguardia. Ha treballat a El Periódico de Catalunya i a TVE. Va ser director del diari Público a Catalunya (Públic) fins al seu tancament.

Josep Carles Rius es presidente de la Fundació Periodisme Plural, que edita Catalunya Plural, El Diari de l’Educació, El Diari del Treball y El Diari de la Sanidat. Profesor de periodismo en la UAB, ha sido decano del Col.legi de Periodistes de Catalunya y subdirector de La Vanguardia. Ha trabajado en El Periódico y en TVE y ha colaborado en la SER. Fue director del diario Público en Catalunya (Públic) hasta su cierre.

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 2367

Catalunya i l'esperit de resistència

L’empresonament de vuit membres del Govern Puigdemont significa per a una majoria social a Catalunya un impacte emocional i polític demolidor. El 2 de novembre del 2017 ja figura en el calendari com una de les dates més negres en la relació entre Catalunya i l'Estat espanyol. Un d'aquells dies que marquen un abans i un després. Que obren ferides tan profundes que semblen incurables. Que difuminen les equidistàncies, perquè davant la contundència de la presó, els arguments es redueixen a llibertat, sí o no. Un immens desastre.

Des de Catalunya, és imprescindible explicar a l'opinió pública espanyola que la detenció de bona part del Govern desperta un sentiment d'indignació molt ampli i transversal, que transcendeix en molt als independentistes convençuts. Bona part de la ciutadania considera que l'acció dels poders de l'Estat és 'contra' Catalunya, no només un intent de frenar l'aposta de l'independentisme. La presó a un govern elegit democràticament és percebuda com un intent d'humiliar el sentiment d'identitat nacional que comparteixen milions de catalans. És el desenllaç a la decisió d'abordar un problema polític amb els únics arguments de la llei i la força. És, com denuncien molts juristes, el resultat de retorçar els procediments legals per banda, un cop més, del Govern del Partit Popular.

Seguir leyendo »

Catalunya y el espíritu de resistencia

La encarcelación de ocho miembros del Govern Puigdemont significa para una mayoría social en Catalunya un impacto emocional y político demoledor. El 2 de noviembre del 2017 ya figura en el calendario como una de las fechas más negras en la relación entre Catalunya y el Estado español. Uno de aquellos días que marcan un antes y un después. Que abren heridas tan profundas que parecen incurables. Que difuminan las equidistancias, porque ante la contundencia de la prisión, los argumentos se reducen a libertad, sí o no. Un inmenso desastre.

Desde Catalunya, es imprescindible explicar a la opinión pública española que la detención de buena parte del Govern despierta un sentimiento de indignación muy amplio y transversal, que trasciende en mucho a los independentistas convencidos. Buena parte de la ciudadanía considera que la acción de los poderes del Estado es ‘contra’ Catalunya, no sólo un intento de frenar la apuesta del independentismo. La prisión a un gobierno elegido democráticamente es percibida como un intento de humillar el sentimiento de identidad nacional que comparten millones de catalanes. Es el desenlace a la decisión de abordar un problema político con los únicos argumentos de la ley y la fuerza. Es, como denuncian muchos juristas, el resultado de retorcer los procedimientos legales por parte, una vez más, del Gobierno del Partido Popular.

Seguir leyendo »

27-O, el dia de la incertesa

Mai havíem d'haver arribat fins aquí. Al dia de la declaració unilateral d'independència (DUI) i de l'article repressor del 155. El conflicte. La incertesa absoluta. La fractura. La culminació de l'escalada d'errors comesos per les dues parts. El Partit Popular, amb Ciutadans, creu que té la gran ocasió de derrotar i humiliar els sobiranistes. I sap que és la victòria sobre Catalunya, la venjança. El somni del nacionalisme espanyol. I aquí, l'independentisme ha decidit culminar el seu pla, sense majoria social, sense tenir en compte els danys. Embarcant a tota la ciutadania sense un mandat democràtic. Perquè el sobiranisme ni va guanyar el plebiscit del 27-S, ni, malauradament, l'1-O va ser un referèndum amb garanties.

El més trist és que amb aquesta fragilitat, el més probable és que els mateixos sobiranistes hagin frustrat l'oportunitat de la independència per a diverses generacions. Els uns i els altres diuen: "No ens han deixat més sortida que la independència o l'article 155". Fals. Els sectors més durs d'un costat i l'altre buscaven aquest desenllaç des de feia molt de temps, molts anys. Ja hi són. Han desaprofitat qualsevol oportunitat de diàleg. Volien el conflicte i ja el tenen.

Seguir leyendo »

27-O, el dia de la incertesa

Mai havíem d'haver arribat fins aquí. Al dia de la declaració unilateral d'independència (DUI) i de l'article repressor del 155. El conflicte. La incertesa absoluta. La fractura. La culminació de l'escalada d'errors comesos per les dues parts. El Partit Popular, amb Ciutadans, creu que té la gran ocasió de derrotar i humiliar els sobiranistes. I sap que és la victòria sobre Catalunya, la venjança. El somni del nacionalisme espanyol.I aquí, l'independentisme ha decidit culminar el seu pla, sense majoria social, sense tenir en compte els danys.

Embarcant a tota la ciutadania sense un mandat democràtic. Perquè el sobiranisme ni va guanyar el plebiscit del 27-S, ni, malauradament, l'1-O va ser un referèndum amb garanties. El més trist és que amb aquesta fragilitat, el més probable és que els mateixos sobiranistes hagin frustrat l'oportunitat de la independència per a diverses generacions.Els uns i els altres diuen: "No ens han deixat més sortida que la independència o l'article 155". Fals.

Seguir leyendo »

27-O, el día de la incertidumbre

Nunca teníamos que haber llegado hasta aquí. Al día de la declaración unilateral de independencia (DUI) y del artículo represor del 155. El conflicto. La incertidumbre absoluta. La fractura. La culminación de la escalada de errores cometidos por las dos partes. El Partido Popular, con Ciudadanos, cree que tiene la gran ocasión de derrotar y humillar a los soberanistas. Y sabe que es la victoria sobre Catalunya, la venganza. El sueño del nacionalismo español.

Y aquí, el independentismo ha decidido culminar su plan, sin mayoría social, sin tener en cuenta los daños. Embarcando a toda la ciudadanía sin un mandato democrático. Porque el soberanismo ni ganó el plebiscito del 27-S, ni, desgraciadamente, el 1-O fue un referéndum con garantías. Lo más triste es que con esta fragilidad, lo más probable es que los propios soberanistas hayan frustrado la oportunidad de la independencia para varias generaciones.

Seguir leyendo »

Article 155: Catalunya torna a la resistència

Ja estem en el pitjor escenari possible. El Govern del Partit Popular, amb la complicitat del PSOE i Ciutadans, ha posat en marxa la versió més dura de l'article 155. Mariano Rajoy ha activat el botó de la humiliació, de la derrota de Catalunya. I ha activat, també, la resistència de la majoria social de Catalunya. De la que es sent nació, sigui o no independentista. De la que considera com a  seves les institucions que tant va costar recuperar després de la dictadura. De la Catalunya que defensa la llibertat enfront de la repressió de l'1-O i de les detencions de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. De la que defensa els mitjans públics de Catalunya. De la que veu agredida la seva dignitat. De la que ha estat molt crítica amb el procés sobiranista, però que ara sap que és el moment de defensar la democràcia.

Mariano Rajoy ha anunciat el cessament del President de la Generalitat i de tot el seu Govern; la limitació de les funcions del Parlament i la intervenció d'institucions com els Mossos o els mitjans públics. El Govern central ho nega, però aquestes mesures signifiquen la intervenció de l'autogovern. La suspensió de l'autonomia. La culminació de l'operació iniciada fa més de deu anys, quan Mariano Rajoy recollia firmes per tota Espanya contra l'Estatut. Contra Catalunya. Ara, el Govern central ha obert una dimensió desconeguda. Un camí que ningú sap a on condueix. Que manté a la societat catalana entre la indignació i la incertesa. Que obre escenaris d'alt risc.

Seguir leyendo »

Artículo 155: Catalunya vuelve a la resistencia

Ya estamos en el peor escenario posible. El Gobierno del Partido Popular, con la complicidad del PSOE y Ciudadanos, ha puesto en marcha la versión más dura del artículo 155. Mariano Rajoy ha activado el botón de la humillación, de la derrota de Catalunya. Y ha activado, también, la resistencia de la mayoría social de Catalunya. De la que se considera nación, sea o no independentista. De la que siente suyas las instituciones que tanto costó recuperar después de la dictadura. De la Catalunya que defiende la libertad frente a la represión del 1-O y de las detenciones de Jordi Cuixart y Jordi Sánchez. De la que defiende los medios públicos de Catalunya. De la que siente agredida su dignidad. De la que ha sido muy crítica con el proceso soberanista, pero que ahora sabe que es el momento de defender la democracia.

Mariano Rajoy ha anunciado el cese del President de la Generalitat y de todo su Govern; la limitación de las funciones del Parlament y la intervención de instituciones, como los Mossos o los medios públicos. El Gobierno central lo niega, pero estas medidas significan la intervención del autogobierno. La suspensión de la autonomía. La culminación de la operación iniciada hace más de diez años, cuando Mariano Rajoy recogía firmas por toda España contra el Estatut. Contra Catalunya. Ahora, el Gobierno central  ha abierto una dimensión desconocida. Un camino que nadie sabe a dónde conduce. Que mantiene a la sociedad catalana entre la indignación y la incertidumbre. Que abre escenarios de alto riesgo.

Seguir leyendo »

Presó per a Cuixart i Sánchez, l'error que pot ser definitiu

La presó incondicional dels presidents d'Òmnium i de l'Assemblea Nacional Catalana constitueix el clic, el pas, l'interruptor que acciona un nou escenari a Catalunya. Definitivament, després de les càrregues policials de l'1-O i les detencions de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, el conflicte deixa de ser un pols entre l'independentisme i l'Estat, per plantejar-se en termes de democràcia i llibertats, davant de repressió. Aquesta convicció d'una majoria social a Catalunya representa un canvi polític que marcarà l'esdevenir dels propers dies i, possiblement, tindrà efectes irreversibles a mitjà i llarg termini.

Els que han impulsat el procediment que, finalment, ha portat a l'Audiència Nacional a ordenar l'empresonament de Cuixart i Sánchez no són conscients de l'impacte que ha provocat en bona part de Catalunya. I si ho són, demostren que estan disposats a creuar tots els límits per intentar infligir un sentiment d'humiliació i derrota entre l'independentisme. El gran error, l'immens error, és no voler veure que aquesta percepció s'estén molt més enllà del projecte sobiranista. Perquè afecta valors i principis compartits d'una forma molt més plural i transversal a Catalunya.

Seguir leyendo »

Prisión para Cuixart y Sánchez, el error que puede ser definitivo

La prisión incondicional de los presidentes de Òmnium y de la Assemblea Nacional Catalana constituye el click, el paso, el interruptor que acciona un nuevo escenario en Catalunya. Definitivamente, después de las cargas policiales del 1-O y las detenciones de Jordi Cuixart y Jordi Sánchez, el conflicto deja de ser un pulso entre el independentismo y el Estado, para plantearse en términos de democracia y libertades, frente a represión. Esta convicción de una mayoría social en Catalunya representa un cambio político que marcará el devenir de los próximos días y, posiblemente, tendrá efectos irreversibles a medio y largo plazo.

Quienes han impulsado el procedimiento que, finalmente, ha llevado a la Audiencia Nacional a ordenar el encarcelamiento de Cuixart y Sánchez no son conscientes del impacto que ha provocado en buena parte de Catalunya. Y si lo son, demuestran que están dispuestos a cruzar todos los límites para intentar infligir un sentimiento de humillación y derrota entre el independentismo. El gran error, el inmenso error, es no querer ver que esta percepción se extiende mucho más allá del proyecto soberanista. Porque afecta a valores y principios compartidos de una forma mucho más plural y transversal en Catalunya.

Seguir leyendo »

10-O, una oportunitat per al diàleg

Carles Puigdemont, el president de la Generalitat, ha ofert una última oportunitat per al diàleg al Govern central. La fórmula de proclamar la independència, deixar-la en suspens i obrir un període per a la mediació i el diàleg situa el proper pas en mans de l'Estat. A priori, Puigdemont tenia poques alternatives. O proclamar la independència, o la rendició sense condicions. Perquè el Govern de l'Estat mai va oferir una sortida ni a l'independentisme, ni a l'aspiració majoritària dels catalans: un referèndum pactat. Puigdemont, al final, ha decidit oferir una treva. I si l'Estat recorre a la repressió haurà d'assumir tota la responsabilitat.

El 10 d'octubre ja forma part de la història de Catalunya. De la història heroica d'un poble oprimit, segons la crònica oficial de l'independentisme. De la història de la deslleialtat, escriuran des de les trinxeres mediàtiques de la dreta espanyola. I l'esperança és que no formi part de la llarga història de les derrotes, que molts temem amb profund dolor.

Seguir leyendo »