La presó incondicional dels presidents d'Òmnium i de l'Assemblea Nacional Catalana constitueix el clic, el pas, l'interruptor que acciona un nou escenari a Catalunya. Definitivament, després de les càrregues policials de l'1-O i les detencions de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, el conflicte deixa de ser un pols entre l'independentisme i l'Estat, per plantejar-se en termes de democràcia i llibertats, davant de repressió. Aquesta convicció d'una majoria social a Catalunya representa un canvi polític que marcarà l'esdevenir dels propers dies i, possiblement, tindrà efectes irreversibles a mitjà i llarg termini.
Els que han impulsat el procediment que, finalment, ha portat a l'Audiència Nacional a ordenar l'empresonament de Cuixart i Sánchez no són conscients de l'impacte que ha provocat en bona part de Catalunya. I si ho són, demostren que estan disposats a creuar tots els límits per intentar infligir un sentiment d'humiliació i derrota entre l'independentisme. El gran error, l'immens error, és no voler veure que aquesta percepció s'estén molt més enllà del projecte sobiranista. Perquè afecta valors i principis compartits d'una forma molt més plural i transversal a Catalunya.
Les detencions dels líders de les entitats que durant anys han mobilitzat pacíficament a milions de persones difuminen els matisos. Deixen sense arguments als que han defensat la necessitat de trobar fórmules d'encaix de Catalunya a Espanya. Als que han clamat en el desert per un projecte federal. Per l'enteniment. Aquesta és la tragèdia. La repressió de l'1-O i les detencions de líders sobiranistes imposen el blanc i negre. Ja no existeix el gris perquè l'emergència només és una: defensar la dignitat. Fins i tot deixen fora de lloc les crítiques que podria merèixer una anomenada 'societat civil' que, en el fons, és clarament un instrument polític.
I tràgic també resulta que en aquesta simplificació de la realitat molts catalans confonguin cada vegada més a l'Estat amb Espanya. I tirin la tovallola. Perquè, diuen, 'Espanya no té solució'. El Partit Popular ha donat incomptables arguments per avalar aquest neguit. Però des de Catalunya resulta imprescindible recordar que hi ha 'una altra Espanya' que ha tingut el coratge de comprendre i defensar les aspiracions catalanes. I també, des de Catalunya, és el moment de recordar que el PSOE té la responsabilitat històrica de canviar l'axioma i trencar la perversa equiparació entre l'Estat i Espanya.
Les detencions de Cuixart i Sánchez arriben a més a més en plena campanya contra les escoles catalanes. Una altra vegada el Partit Popular, i especialment Ciutadans, posen el focus en la comunitat educativa, a la qual acusen d'adoctrinament dels alumnes i de ser culpables de l'auge de l'independentisme. Amb ignorància, o amb mala fe, activen un nou ressort transversal i plural de la societat catalana: la defensa del model educatiu. Les escoles, les mestres i els mestres, gaudeixen del reconeixement majoritari de la població. I hi ha un amplíssim consens a l'hora d'atribuir a l'escola el mèrit de la cohesió social de la qual ha gaudit Catalunya fins ara.
La dreta espanyola, avui representada pel Partit Popular i per Ciutadans, ha encarat un problema polític com si fos exclusivament una qüestió judicial o, fins i tot d'ordre públic. A partir d'aquesta concepció ha comès una cadena d'equivocacions que ens acosten a l'error definitiu. L'impacte emocional que ha provocat l'1-O i ara les detencions de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez ens situen perillosament aquí, al punt de no retorn. I l'única esperança està ja en la reacció d'Europa i de la societat espanyola, que entenguin que a Catalunya es juguen també els valors democràtics de tots.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
