La 'Syriza catalana' vol tancar els primers acords abans de l'estiu
La refundació d’un nou espai polític d’esquerres a Catalunya, el que es coneix com la Syriza catalana, avança molt a poc a poc. Però avança. El projecte és complex i ambiciós però també és factible. Un dels principals culpables de fer somniar a una part de l’esquerra, que un moment tant decisiu com l’actual sembla desactivada, és el coordinador general d’EUiA i diputat al Congrés, Joan Josep Nuet.
Per fer-ho, utilitza arguments que semblen inqüestionables com per exemple que si l’esquerra no reacciona, passaran molts anys fins torni a governar i es perdrà la capacitat d’influir en un moment de canvis transcendentals. L’únic camí, sosté, és provocar “un veritable terratrèmol polític”, capaç de motivar a l’esquerra i aprofitar la seva “capacitat organitzativa gens menyspreable”. Aquesta és la seva obsessió.
Des del juny de l’any passat, quan la sisena assemblea d’EUiA va acordar l’ambiciós projecte de la refundació de l’esquerra transformadora, Nuet ha tingut “dotzenes i dotzenes de reunions bilaterals” amb diferents partits, moviments, entitats, corrents internes i ciutadans. “La idea no ha tingut cap rebuig, a tothom li interessa”, explica Nuet que reconeix, això sí, que “una altra cosa és l’escepticisme”.
Parlar de possibles coalicions i de nous partits és massa precipitat. El que Nuet exposa als diferents representants de l’esquerra organitzada amb els que s’entrevista és només un primer pas. Un acord de mínims. El segon pas, si res es trenca, ja vindrà més endavant. I l’acord inicial que busca Nuet és molt similar al que va tancar l’autèntica Syriza, la que va néixer a Grècia l’any 2004 i la que s’ha convertit en la segona força del país hel.lè, per davant del PASOK, el partit de l’esquerra tradicional i més moderada.
Es tracta de signar un document amb diferents compromisos polítics. En el cas grec, el document tenia 40 punts, entre ells el de suspendre els pagaments del deute públic fins que l’economia s’hagi recuperat o el d’augmentar l’impost de societats per a les grans empreses com a mínim fins a la mitjana europea. Alguns punts podrien ser compartits, altres completament diferents. Tot està per decidir. El que està clar és que els compromisos ineludibles d’aquest document són acabar amb l’austeritat i oposar-se a les polítiques neoliberals.
Les previsions de Nuet són que abans de l’estiu es doni “un salt qualitatiu” i se celebri, per primera vegada a la història, una primera assemblea amb tots els interessats i es passi de les reunions bilaterals a les multilaterals. En aquesta primera trobada ja es podria començar a elaborar el document amb els diferents compromisos, segons va avançar Nuet a Eldiario.es. El fet que no hi hagi cap convocatòria d’eleccions imminent, almenys sobre el paper, facilita que els partits estiguin més disposats a explorar nous camins.
Crítics del PSC i ERC, més ICV-EUiA i CUP
Després de les diferents entrevistes, EUiA ha arribat a la conclusió que per donar el primer pas es podria comptar amb corrents crítics del PSC, com Avancem, i altres d’ERC que tampoc estan contents amb la direcció del seu partit. També es pot comptar amb ICV, que està obertament a favor d’aquesta idea, i amb la CUP. El nou partit del Parlament no tanca cap porta però, com ERC, és conscient que encara no ha tocat sostre i que a les properes eleccions encara pot créixer més. Nuet reconeix aquesta realitat, que pot ser un problema, però no es rendeix: “La CUP pot aconseguir tres o quatre diputats més i nosaltres també. I llavors serem l’esquerra una mica més gran. I què canviarà? No estem parlant de tenir més diputats al Parlament, estem parlant de crear una nova majoria”.
A més dels partits polítics, també estan cridats els moviments socials i les entitats. EUiA s’ha reunit amb els “sectors organitzats dins del 15M”, com els Iaioflautes, Revolta Global o En Lluita i amb diferents entitats i col.lectius. Però si posar d’acord als diferents partits polítics de l’esquerra ja és complicat, convèncer als moviments socials perquè deixin enrere la seva desconfiança parlamentària sembla utòpic. “Les velles desconfiances són molt potents. Hi ha moviments que només es plantegen la lluita al carrer. Però estem vivint una situació excepcional. Si no construïm una alternativa política, ja podem anar fent manifestacions”.
