7 claus sobre el full de ruta independentista signat per CDC i ERC

El preacord signat aquest dilluns per CDC i ERC, a més d'entitats independentistes com l'ANC, Òmnium i la Federació de Municipis per la Independència, arriba després de mesos d'incertesa sobre el futur del procés sobiranista. Després del 9-N els dos principals partits catalans han estat incapaços de consensuar els següents passos, amb l'excepció d'allunyar les eleccions fins al 27 de setembre. Ara presenten un document que, tot i que deixa fora a la resta de partits, certifica algunes novetats de la nova etapa.

1- És la primera vegada que CDC es compromet per escrit amb un procés constituent i amb una declaració d'independència si hi ha majoria per fer-ho després de les eleccions del 27 de setembre. Tanca així de moment els dubtes que Mas arribés a convocar les eleccions en la data pactada amb ERC, cosa que havia estat qüestionat en les últimes setmanes fins i tot per Junqueras, i torna a perfilar-se com una força compromesa amb el procés independentista.

2- Mas fa moviments que semblen erràtics, però no per al camí independentista. En el seu últim Consell Nacional CDC va optar per no declarar-se independentista, cosa que va encendre les alarmes en el moviment favorable al nou estat. A més, va haver de rebaixar les seves expectatives respecte a les “estructures d'Estat” en els pressupostos de 2015 pel dictat desfavorable del Consell de Garanties del Parlament, que va assegurar que no eren d'acord amb la Constitució. No obstant això el nou full de ruta recull literalment el desenvolupament d'aquestes estructures i el compromís que el procés no quedi “en cap cas supeditat a la vigència jurídica o eventuals impugnacions”.

Tot això és, per descomptat, poc més que literatura en un document. Però si ERC buscava la imatge d'un Artur Mas que retrocedia i feia marxa enrere després del 9-N, el que troba és una CDC disposada a signar pactes que la comprometen a avançar en direcció cap a la independència. És difícil definir com de lluny està disposat a arribar Mas i en quins terminis, però malgrat les marrades i canvis en el programa sempre aconsegueix transmetre una imatge de decisió que amplia el suport a la seva figura entre els independentistes.

3- Certifica un important encongiment dels consensos del procés. El 12 desembre 2013 CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP van signar el primer gran acord per dur a terme el 9-N. La representació d'aquestes forces suposava el 65% de la Cambra. Avui el pacte ha estat signat només per CDC i ERC, el que estreny l'acord a 58 diputats, és a dir, el 43% del Parlament, encara que altres formacions podrien sumar-se al document. Una cosa en què les entitats independentistes estan d'acord després del 9-N és que l'independentisme necessita ampliar la seva base social per poder aconseguir una victòria en un hipotètic referèndum. En aquesta clau, que un nou acord no sumi forces sinó que perdi el 22% de suports parlamentaris és un molt mal presagi per a les possibilitats del procés sobiranista en els propers 6 mesos.

4- Estampar o no la signatura abans de les municipals ha estat motiu de debat a CDC. D'una banda, els alcaldes i les forces locals així ho reclamaven. Consideraven que es veurien reforçats en la campanya local si podien exhibir l'acord sobre un nou full de ruta sobiranista. De l'altra, alguns sectors eren reticents a eixamplar la bretxa amb Unió. Els de Duran es van desmarcar de la taula de partits que s'està negociant l'acord per sotmetre a la decisió de les bases la seva posició respecte a la independència després de les municipals. Que finalment CDC hagi optat per fer-ho ara escenifica una aposta decidida per l'electorat independentista i podria encoratjar nous desencontres amb els seus socis d'Unió.

5- Amb aquest document és difícil assenyalar un clar vencedor en la pugna que mantenen CDC i ERC per l'hegemonia dins del sobiranisme. Si ens remetem a les conferències que tant Artur Mas com Oriol Junqueras van oferir el desembre passat, en què tots dos van explicar els seus punts de vista sobre el futur del Procés, els dos líders han fet renúncies però han aconseguit imposar una part del seu programa.

CDC ha guanyat 9 mesos al Govern i amb estabilitat parlamentària després que ERC aprovés els seus pressupostos, ha imposat el calendari a desenvolupar després de les eleccions, d'altres 18 mesos, i ha aconseguit que l'acord deixi la porta oberta a una eventual oferta del Estat, un pla B que CDC mai ha arribat a descartar. Per la seva banda, ERC ha aconseguit que es deixi de parlar de la llista conjunta i ha aconseguit el compromís signat de CDC amb la declaració d'independència i la unilateralitat del procés sempre que no hi hagi oferta alternativa de l'Estat.

6- El text mira a la CUP, que va marcar la setmana passada un doble carril no necessàriament lligat entre la independència i el procés constituent. Hi ha frases literals de l'ideari de les Candidatures d'Unitat Popular, com quan assegura que “eixos nacional i social són inseparables”. A més aposta per la “recuperació de l'estat social” i la “regeneració democràtica”. El pla de la CUP era poder arribar a acords amb formacions no independentistes però sí federalistes que aposten pel procés constituent, com Podem, per avançar en aquesta línia. El preacord de CDC i ERC sembla admetre aquesta possibilitat en preveure la proclamació del “nou Estat o República catalana”.

7- Les entitats, sobretot l'Assemblea, la de més pes, necessitaven un acord d'aquest tipus per conservar la imatge de capacitat de marcar agenda independentista. El desgast que havia suposat el procés sobiranista pels desencontres entre partits havien relegat les entitats a un segon pla, mitjançant el qual només certificaven les postures de cadascú. L'actual preacord no canvia el fons d'això, però dóna una pilota d'oxigen a les entitats per poder presentar-se com facilitadores de l'acord.

Això és d'especial importància per a l'Assemblea, que encara el relleu de la seva cúpula aquesta primavera amb dos corrents contraposats. El primer aposta per un gir a l'esquerra per apropar-se a ciutadans seduïts per la idea de regeneració democràtica de l'Estat espanyol. L'altra està més propera a les posicions de CDC, favorables a una llista transversal i clarament independentista. El document presentat aquest dilluns tracta també de conciliar aquestes dues ànimes i justifica que les entitats donin suport a candidatures dels dos partits a les municipals, una idea que ja sobrevolava l'ANC i Òmnium.