eldiario.es

Menú

Els estudis superiors, clau per frenar la vulnerabilitat social

Un estudi de la Fundació Jaume Bofill conclou que els estudis universitaris i de FP superior actuen com dics de contenció davant la pèrdua progressiva de benestar, renda y estatus social

L'informe alerta que la distància entre els catalans més rics i els més pobres es va ampliar en un 23% entre 2005 i 2010

- PUBLICIDAD -
Alemania anuncia la puesta en marcha de un programa de empleo para jóvenes de la UE

Un estudi de la Fundació Jaume Bofill conclou que els estudis universitaris i la FP superior actuen de dic de contenció davant el risc de vulnerabilitat social

Ja no compten els estudis de secundària com a garantia de benestar. Un informe de la Fundació Jaume Bofill ( Crisi, trajectòries socials i educació) revela que la "educació terciària", és a dir, els estudis universitaris i la FP superior, estableixen el nou llindar sota el qual creix la "vulnerabilitat social", un terme amb el qual els autors de l'estudi es refereixen a la "pèrdua progressiva de benestar, renda i estatus social al llarg d'un període de temps" -en aquest cas, l'anàlisi va del 2003 fins el 2009. Amb la creixent expansió dels estudis superiors, que a Catalunya ja acredita el 53% de la població jove, l'informe conclou que cal especialitzar-se: la formació professional superior redueix el risc de caure en la vulnerabilitat en un 29%, i el pas per la universitat, en un 70%.

Només hi ha, segons l'estudi, dos factors que siguin més decisius que el nivell educatiu a l'hora de determinar el benestar de les persones: l'edat i, sobretot, el gènere. "La vulnerabilitat social segueix una lògica molt sexista", resen les conclusions de l'informe. Els homes tenen "la meitat" de possibilitats de patir aquesta pèrdua de condicions socials, i ser menor de 49 anys redueix en un 46% aquest risc. L'estudi descarta, però, el factor d'origen social com a condicionant. "Catalunya és una societat molt desigual, però no és classista", va assenyalar ahir un dels autors de l'estudi, el sociòleg Xavier Martínez-Celorrio, durant la seva presentació. La procedència de classe social, així com el nivell d'estudis dels pares, no intervenen en la pèrdua o augment de benestar.

Una Catalunya més desigual

Un dels aspectes més preocupants de l'estudi de la Fundació Jaume Bofill és la creixent desigualtat en què viu immersa la societat catalana, un fenomen que s'ha disparat arran de l'actual crisi econòmica. Entre els anys 2005 i 2010, la bretxa que separa el 20% de la població més rica del 20% més pobre ha augmentat a Catalunya en un 23% -per un 25% a la resta de l'Estat. Amb això, l'informe constata que Catalunya es desenganxa de la mitjana europea en desigualtat per agrupar-se amb els països tradicionalment menys igualitaris, com Gran Bretanya o Itàlia.

Més enllà d'aquesta divisió, però, l'empobriment de la societat ha estat generalitzat. Només fins l'any 2009 -fins on abasta l'estudi-, el 38% dels catalans van perdre poder adquisitiu, i un 19% va baixar un esglaó en l'escala social. Així les coses, Martínez-Celorrio considera que "ja no es pot parlar de grups vulnerables", atès que la vulnerabilitat "afecta el cor de la nostra societat".

Per revertir aquesta situació, els autors de l'estudi -el citat Martínez-Celorrio i Antoni Marín- proposen una bateria de mesures que van majoritàriament dirigides a l'àmbit educatiu. A més de demanar que s'aturin les retallades de pressupost, els autors consideren vital que es garanteixi l'accés a l'educació superior, el dic de contenció davant la vulnerabilitat. Per això, reclamen "un sistema de beques sòlid" per les universitats i més "places" i "oferta de titulacions" per a la FP superior.

Una aposta per la formació permanent

En el capítol d'orientacions, l'estudi emplaça també l'Administració a "incrementar la taxa de participació" en la formació permanent com a palanca de "millora contínua" de les qualificacions. Aquest tipus de formació, a dia d'avui, s'ha revelat "un desastre" -en paraules d'Ismael Palacín, director de la fundació- per un dels seus principals objectius: donar una segona oportunitat a les persones menys formades. Al final són els graduats en FP superior i els universitaris els que acaparen en un 60% la formació no reglada. I en el cas del retorn a la formació reglada, només el 8% dels adults amb estudis bàsics o sense estudis opten s'hi reenganxen. Així, per disminuir la desigualtat, Palacín creu que cal fer un "esforç urgent per afavorir el retorn al sistema reglat" dels que van abandonar prematurament els estudis.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha