De la invisibilitat dels assentaments al Pla de Maquillatge per a l'Eradicació

L'alcalde de Barcelona, ​​Xavier Trias, i els màxims responsables municipals d'immigració rebran aquest dimarts a l'Ajuntament una delegació -sis persones- que representa els habitants de la nau industrial ocupada al carrer Puigcerdà de Barcelona, on hi viuen unes 250 persones, i les entitats veïnals i socials que donen suport al col·lectiu.

Aquesta nau del barri del Poblenou, coneguda a les xarxes socials com la nau #son300, serà desallotjada molt probablement entre els dies 24 i 31 de Juliol de 2013, després que la titular del Jutjat de Primera Instància de Barcelona número 21 hagi posat per davant, un cop més malgrat les seves paraules “progres”, el dret a la propietat privada abans que el dret a l'habitatge i a la dignitat.

La situació dels anomenats assentaments de Barcelona ve de lluny. Abans de la nau del carrer Puigcerdà hi va haver la del carrer Consell de Cent, la de Badajoz, les del carrer Zamora... Fa quatre anys la seva situació era invisible per al poder polític, per a moltes organitzacions de drets humans i fins i tot per a un barri com el Poblenou, que s'ha bolcat últimament en la lluita contra el racisme i per la conquesta de drets d'aquest col·lectiu de persones.

L'acostament de les entitats veïnals a aquestes persones va començar després de l'aparició d'un documental en què es mostrava la situació de les persones que vivien a la nau del carrer Badajoz. Un grup de veïns es va reunir i es va organitzar per proporcionar ajuda humanitària als ocupants, que vivien en situació de forta pobresa. De l'ajuda humanitària i la solidaritat es va passar a la lluita conjunta i col·lectiva pels Drets. Uns mesos després, justament després de l'eclosió del 15-M, al juliol de 2011, la nau de Badajoz es va enfrontar a un desallotjament que deixava al carrer a més de 100 persones. Llavors van portar a terme les primeres assemblees conjuntes en què participaven habitants de la nau -alguns portaven més de 10 anys a Catalunya, altres escassos mesos- i veïnes de diferents edats i entitats, juntament amb advocades.

En aquelles trobades es va debatre molt i es va anar generant un discurs comú, salvant les diferències culturals i intentant treballar les conseqüències quotidianes del racisme interioritzat. Les assemblees van convocar una manifestació contra el desallotjament al carrer Badajoz i per la igualtat de drets en la qual més de 300 persones van recórrer el barri del Poblenou exigint una solució basada en els Drets Humans. Va ser llavors quan els mitjans de comunicació es van fer ressò per primera vegada de la situació.

Però no hi va haver solució per part de l'Administració. La gent del carrer Badajoz es va quedar sense sostre, tot i que, com no serà per capacitat de resistència, van decidir buscar un nou espai. I va aparèixer la nau de Puigcerdà, 127. Davant la falta de solucions dels poders públics, van ser moltes les entitats socials que van recolzar l'ocupació de la finca, en ple desús, perquè els afectats puguessin recuperar un sostre i un espai on treballar la ferralla.

Les administracions van decidir tolerar l'ocupació com una sortida temporal al problema. Agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos van comunicar als ocupants que podien quedar-s'hi temporalment. Intentaven controlar una situació invisible temps enrere que després de mesos d'autoorganització migrant i suport social es va anar convertint en un problema polític de difícil solució sota el marc neoliberal i discriminatori actual.

Van anar passant els mesos i, ara just fa un any, hi va haver un primer intent de desallotjament per la via penal, que es va aconseguir salvar in extremis -24 hores abans- gràcies a la resposta social i veïnal. L'espai compleix ara dos anys d'existència i, com en moltes ocupacions, arriba un nou desallotjament per convertir el lloc en un solar i deixar en aquest cas unes 250 persones al carrer.

La visibilitat que es va aconseguir fa un any, quan es va frenar el desallotjament, va dur l'Ajuntament a moure fitxa. Van presentar el Pla d'Assentaments a la tardor. O, millor dit, el Pla de Maquillatge per a l'Eradicació dels Assentaments. El que han ofert fins al moment han estat sortides d'habitatge i formació per a algunes persones, no més de 20. I sabem que tenen places d'habitatge temporals per a 42. Però hi ha una condició: deixar de recollir ferralla a canvi de res. Així que el pla per ara no funciona, perquè està condicionat al fet que deixin enrere el seu únic mitjà de subsistència, i el de moltes de les seves famílies en els països d'origen o que viuen aquí.

D'això se'n dedueix que de moment no hi ha hagut una veritable voluntat política per part de l'Ajuntament de Barcelona, ​​ni de la Generalitat, ni del Govern central, per buscar una solució real a un dels col·lectius de persones que més està patint les conseqüències de la crisi econòmica.

A partir d'aquí, ¿quines solucions plantegem? Afavorir l'accés a la ciutadania; garantir que, com a mínim, podran seguir recollint ferralla en millors condicions, i facilitar habitatges socials llogats a un preu assequible. Parlem de solucions imaginatives basades en els Drets Humans: la cessió d'espais en desús de les administracions a associacions que gestionen la recollida de ferralla a petita escala, activitat que diversos estudis han reconegut que té efectes socials i ambientals positius, la concessió d'habitatges de lloguer social perquè tinguin condicions d'habitatge dignes, i la generació de mecanismes perquè accedeixin al permís de treball i residència per la via de l'arrelament.

Som conscients que aquesta sortida, teixida des de les naus amb consens amb les entitats socials, serà molt probablement rebutjada. Però lluitarem fins al final.

Això sí, des del principi hem deixat ben clar que no tolerarem que aquest col·lectiu de persones es quedi al carrer, ni que la Delegació del Govern intervingui i intentin deportar-ne alguns d'ells. La imaginació, els vincles creats, i el posicionament ferm per la defensa dels drets humans ens portarà a trobar solucions temporals des de la societat civil en el cas que les administracions continuïn mirant cap a un altre costat o intentant maquillar una operació d'eradicació dels assentaments. La lluita contra el racisme estructural, institucional i social i per la conquesta de drets està en marxa i cada vegada és més present a les agendes dels moviments socials que lluiten pel canvi social.