eldiario.es

Menú

Enderrocament del quart pilar del benestar social. Les reformes de la LAPAD i del règim local

Són retallades conjunturals degudes a la crisi o és que el govern de l’Estat ho aprofita per fer un canvi radical cap a polítiques socials que ens recorden temps passats?

- PUBLICIDAD -
Salud, pensiones, educación y servicios sociales. Cuatro pilares del Estado Social (autor: Jaume Badosa).

Salut, pensions, educació i serveis socials. Quatre pilars de l'Estat Social (autor: Jaume Badosa).

Aquests dies estem assistint a una nova ofensiva contra l’Estat Social. Després de la salut, les pensions i l’educació ara toca el torn als serveis socials. Algunes de les mesures de “racionalització” i “reforma” -nous eufemismes per denominar les retallades de drets socials- que inclou el “Programa Nacional de Reformas del Reino de España 2013”, afecten allò que als polítics els agrada anomenar quart pilar de l’Estat del benestar; és a dir, els serveis socials, construïts en els darrers quaranta anys i que tant han contribuït a evitar situacions de pobresa i desigualtat i a aconseguir cohesió i pau social.

En primer lloc, hem de referir-nos a la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les situacions de dependència (LAPAD), mal coneguda com la Llei de la dependència. Aquesta norma va ser modificada a partir de les primeres mesures legislatives adoptades per fer front a la crisi, com si es referís a un luxe superflu i no a la protecció social d’un col.lectiu de persones molt vulnerables i a les seves famílies. Fins a l’esmentat “Programa Nacional” la llei ja havia sofert cinc retallades (veure taula 1) que afectaven el seu nucli essencial: dret a l’autonomia (si els beneficiaris volen rebre prestació econòmica d’atenció a l’entorn familiar ara ho decideix l’Administració i al cuidador ja no se li paga la seguretat social), reducció de la intensitat dels serveis i de les quanties de les prestacions, augment de les aportacions dels usuaris i reducció del finançament públic estatal, endarreriments en l’aplicació de la llei i en la percepció las quantitats degudes, entre d’altres.

Taula 1. Reformes al text de la LAPAD

Taula LAPAD

Després de la reforma de l’estiu passat, poca cosa quedava d’aquella llei solidària i de les enormes expectatives creades pels polítics, però les retallades del “Programa Nacional” pel 2013 (reducció addicional de 1.108 milions d’euros) donen el cop de gràcia a una norma que, cal recordar-ho, en el seu moment va rebre el suport del partit que ara governa. D’altra banda, aquestes retallades s’han fet d’amagat, enmig d’altres lleis, i la majoria per procediments d’urgència, per evitat el necessari debat social. Realment semblen molt desproporcionats els sacrificis que s’exigeixen a  aquest col.lectiu, que ja pateix tantes necessitats i sofriments, fet que contrasta amb les actituds passives davant el frau fiscal i la corrupció o la tolerància amb les entitats bancàries, a les quals no s’apressa el retorn de les immenses ajudes rebudes per fer front a la crisi que han generat.

El segon front per malmetre el model dels serveis socials es fa també pel camí de la “racionalització”: La “Ley de racionalización y sostenibilidad de la Administración local” que mostra, a més d’una invasió de les competències de les Comunitats Autònomes -ja que totes tenen competències exclusives en serveis socials i algunes en règim local-, un marcat biaix economicista, una enorme ambigüitat competencial i financera i una disminució de l’autonomia local. Tot plegat assenyala el punt i final del model de serveis socials sustentat en la proximitat, els drets i la responsabilitat pública i el canvi cap a l’assistencialisme, la recentralització i la privatització. En concret, la nova llei redueix les competències municipals en matèria de serveis socials a “ l’avaluació i informació de situacions de necessitat social i l’atenció immediata a persones en situació de risc o exclusió social”, que a més sotmet a l’avaluació econòmica i a un “ cost dels estàndards dels serveis” que es fixarà des de l’Estat (veure taula 2). Si amb aquesta reforma pretenen aconseguir un estalvi global de 8.000 milions euros pel període 2014-15, podem fer-nos una idea de la dimensió que poden tenir les reduccions de recursos humans i econòmics i, consegüentment, de serveis.

Taula 2. Principals reformes proposades a la Llei de Bases del Règim Local relacionades amb els serveis socials

Taula LAPAD Avantprojecte

Pel que fa a la privatització, l’avantprojecte assenyala clarament que l’objectiu és “ afavorir la iniciativa privada evitant intervencions administratives desproporcionades”. Aquest procés de regressió es completa amb una altre objectiu explícit, “ potenciar l’acció del voluntariat dirigida a millorar la situació de les persones en situació d’exclusió social o pobresa, mitjançant la col.laboració entre l’Administració, ONG i empreses” que mostra clarament el reton a l’assistencialisme.

Tot plegat genera una pregunta: Són retallades conjunturals degudes a la crisi o és que el govern de l’Estat ho aprofita per fer un canvi radical cap a polítiques socials que ens recorden temps passats?

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha