Alfonso, Jordi i Àngel, testimonis de l'homofòbia que persisteix

L' Alfonso Toledano era un empleat no només apreciat pels seus companys sinó també per l'empresa per la qual treballava, Zurich Services, que li havia renovat el contracte fins a tres vegades durant dos anys. Un dia es va presentar en un acte social de la firma acompanyat per la seva parella, del seu mateix sexe, i des de llavors denuncia que va començar un calvari que va acabar en acomiadament.

En Jordi Dorcas i la seva parella, l' Àngel, van voler passar el cap de setmana en un hotel de Vilanova i la Geltrú . Havien demanat una suite, una habitació de matrimoni. El problema va sorgir quan en arribar a l'establiment, la parella es va trobar que l'habitació de matrimoni no era per persones del mateix sexe. En Jordi i l'Àngel ja han anunciat que posaran una denúncia.

A catalunyaplural.cat parlem amb dues víctimes d'una homofòbia que encara persisteix, i que fins i tot en alguns àmbits, com el familiar, fins i tot repunta, tal com va revelar ahir l'Observatori de l'Homofòbia.

Toledano: “Intenten atemorir-me, però no em faré enrere”

Toledano: “Intenten atemorir-me, però no em faré enrere”

Com va ser el procés que va acabar amb el seu acomiadament?

Vaig treballar a Zurich sense problemes durant molt de temps. Fins i tot havia estat felicitat pels meus superiors repetides vegades. Però tot va canviar des que em vaig presentar un dia a un acte social de l'empresa amb el meu company.

Concretament, què va passar des d'aquell moment?

La directora va canviar radicalment la seva actitud respecte a mi. Durant sis mesos va intentar que marxés de l'empresa voluntàriament. Ho va fer primer amb intents d'humiliar-me i després amb menyspreus i males paraules en relació amb el meu treball.

Pot concretar una mica més en què van consistir les humiliacions?

Sí. Em van dir que havia de fer cada dia un full de càlcul on s'indiqués amb tota precisió quines tasques realitzava.

I ho feia?

Sí, però un dia vaig posar també el temps que dedicava a anar al servei. En veure aquest detall la directora em va trucar i davant de tots em va esbroncar. Deia que li estava prenent el pèl. Ja no vaig poder més, vaig patir un atac d'ansietat i vaig anar al metge, que em va donar la baixa. Dues setmanes més tard em va arribar un burofax que em comunicava l'acomiadament. I no era casual el moment escollit.

En la seva opinió, per què li van fer això?

Jo havia comunicat al meu superior directe que l'endemà parlaria amb el responsable del departament, que en la jerarquia està per sobre de la meva directora. Ho vaig fer perquè volia explicar el meu cas però sense saltar-me la cadena de comandaments. Però un dia abans em van comunicar que em feien fora.

Toledano va posar el cas en coneixement de l'Observatori contra l'Homofòbia, que al seu torn ho va comunicar a CCOO, que és qui ha posat la denúncia legal. La secció sindical de CCOO a Zurich va demanar que el cas arribés a la direcció de Recursos Humans i que s'apliqués en tot cas el protocol del Pla d'Igualtat signat per la firma. “Si hi ha un cap o un company que no té respecte cap a un altre company és l'empresa qui ha de reaccionar en lloc d'acomiadar la víctima”, deia la responsable del sector d'assegurances de CCOO de Catalunya, Helena Beltrán, en roda de premsa.

La situació actual és que el gabinet jurídic de CCOO ha presentat denúncia demanant la nul·litat de l'acomiadament per discriminació sexual al·legant una llarga jurisprudència al respecte.

Per la seva banda, l'empresa ha negat els fets i ha al·legat que la causa real de l'extinció del contracte del treballador ha estat “la finalització de l'obra per la qual s'havia contractat”.

I ara com està el cas?

Intenten atemorir-me des de l'empresa. Fa poc em van enviar un altre burofax en què em insten a aturar la campanya de Change.org. Però jo no penso fer-me enrere, què més em poden fer?

Crida l'atenció que en un sector amb poca tradició de mobilitzacions hi hagi una resposta dels treballadors tan positiva...

La gent s'ha comportat sempre molt bé. Li poso un exemple. Dimecres passat al matí l'empresa, per correu intern, va enviar un comunicat a la plantilla en què instava a tots a sortir en defensa de la posició oficial. No hi ha error possible perquè esmentava el meu cas. Bé, en poc temps tenia una còpia del que havien enviat. Sembla que hi ha nervis perquè la posició de la companyia sap que es basa en tenir bona imatge i aquestes actuacions no la hi donen.

“Hi ha un problema, l'habitació que ens queda és matrimonial”

“Hi ha un problema, l'habitació que ens queda és matrimonial”

- Hi ha un problema: l'única habitació que em queda és matrimonial.

- ¿I on és el problema?

- Doncs que no la podem donar a dos homes. L'habitació matrimonial és només per a un home i una dona.

Encara avui és possible sentir frases com aquesta i patir discriminacions sexuals d'aquest perfil. És el que els ha passat aquest cap de setmana a en Jordi i l'Àngel, quan es disposaven a passar la nit un hotel de Vilanova i la Geltrú, considerada la segona ciutat gai de Catalunya. Indignats per aquest tracte, van demanar el full de reclamacions i van amenaçar amb trucar a la Policia Local per denunciar els fets, gest al qual l'empleat de recepció va respondre: “Si es posen així, els la dono i demà ja me les tindré amb el meu cap”.

La parella va renunciar a l'habitació, que per cert era una suite, i se'n va anar sense trucar a la Policia Local. Però la denúncia ja està a punt i la presentaran en els pròxims dies, segons ha assegurat Jordi Dorcas a catalunyaplural.cat. Dorcas, que és membre del PSC i forma part de la comissió que el partit té sobre Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (LGTB), està decidit a reivindicar els seus drets: “Jo no vull que el facin fora del seu treball, però si no té consciència, que posin a algú que en tingui”, justifica.

Dorcas va denunciar els fets a través de Facebook i va parlar també amb personal de l'hotel per anunciar que presentaria una denúncia per discriminació. Consultat per aquest mitjà, el director de l'hotel, Carles Díaz, ha lamentat els fets. Segons ha dit, no hi ha cap normativa de l'hotel que prohibeixi l'entrada a parelles homosexuals: “T'ho pots creure o no, però és de lògica que sent un hotel i estant a cinc minuts de Sitges, fa molts anys que tenim clients gais”, explica. El responsable de l'establiment diu que va ser el seu avi qui, fa 40 anys, va contractar a la persona que aquell dia estava de guàrdia i que només treballa 4 hores al dia i no el poden acomiadar perquè hi tenen el compromís familiar. “Hem parlat amb ell i encara no entenem el que va fer”, va concloure Díaz, que va assegurar estar molt afectat pel que ha passat.

És més freqüent en bars i discoteques

El cas ja està en mans de l'Observatori contra l'Homofòbia. El seu president, Eugeni Rodríguez, ha assegurat que no passava res semblant des del 1997 i que és molt rar patir discriminació en un hotel, especialment des que es va aprovar la legalització del matrimoni homosexual. Una altra cosa és, segons lamenta Rodríguez, el que passa en bars i discoteques, on la discriminació és més habitual. Eugeni Rodríguez ha considerat que es tracta d '“un atemptat brutal” i d'un “cas molt greu”.