El Barça de Laporta va posar els espies de Método 3 a investigar jutges

Els treballs que entre 2008 i 2010 va realitzar l'agència de detectius Método 3 per al FC Barcelona de Joan Laporta incloïen seguiments de persones -a 900 euros el dia- i revisions clàssics sobre les propietats dels investigats i l'evolució de les seves empreses mercantils, materials que en realitat són accessibles per a qualsevol ciutadà abonant les taxes al Registre de la Propietat o al Registre Mercantil. Però els treballs dels espies incloïen també tot tipus de gestions inabastables per a la gent comuna, com revelar la identitat del propietari d'un nombre determinat de telèfon mòbil -a 250 euros el nombre-, detallar els números als quals cridava, conèixer el nom de l'amo d'un vehicle a partir d'una matrícula, l'accés a correus electrònics privats “aconseguits pels subterfugis adequats”, el detall dels comptes corrents amb què operaven els investigats, l'estructura societària que en ocasions tenien muntada a l'estranger i fins al resultat i les característiques de la seva última declaració de la renda.

I més difícil encara: arribar a conèixer totes les propietats d'un jutge i dels seus familiars, saber amb quina entitat financera va subscriure la hipoteca, quan ho va fer, en quines condicions i amb quina vigència.

M3 Consultoria -filial de Método 3- va realitzar aquest últim treball per al FC Barcelona pel mòdic preu de 12.294,11 euros (IVA inclòs) sobre el jutge Antonio Nuño de la Rosa, de qui depenia la imposició o no d'un aval de 23,2 milions d'euros sobre vuit directius del club, inclòs Laporta. Així es desprèn del material aportat recentment al jutjat número 24 de Barcelona, que instrueix la causa sobre l'espionatge al Barça en els últims anys del mandat de Laporta, pel soci Oriol Giralt, personat a l'haver estat objecte ell mateix d'investigacions.

La factura, que el club efectivament va abonar, es va emetre el 20 de maig de 2008, un moment especialment convuls per al Barça, quan estava ja en marxa el dispositiu que culminaria amb la moció de censura i tot just un mes abans que el jutge Nuño de la Rosa fallés sobre la petició que la Junta Directiva de Laporta avalés amb el seu patrimoni les suposades pèrdues del club. La resolució va acabar sent favorable als interessos del llavors president, encara que posteriorment les instàncies judicials superiors la van esmenar i l'aval mai s'ha arribat a executar perquè la nova Junta del FC Barcelona el va desestimar.

El detall de la factura de 12.294,11 euros per la investigació al jutge Nuño de la Rosa es desglossava de la següent manera, abans d'agregar l'IVA: 8.500 euros per 68 hores d'investigació a 125 euros l'hora, despeses no especificades per valor de 498,37 euros i “suplerts i pagaments a tercers” quantificats en 1.600 euros que devien resultar clau per accedir a determinades informacions fora de l'abast del ciutadà comú.

El fet que l'investigat fos un magistrat-jutge no va intimidar gens ni mica l'afany dels detectius per estripar el patrimoni de Nuño de la Rosa, a qui l'informe lliurat al Barça defineix com “molt proper a Juan Alberto Belloch”, ex ministre de Justícia i Interior i avui alcalde de Saragossa, pel fet d'haver escrit un llibre junts, en 1993. Els detectius van rastrejar totes les propietats del jutge i també les dels seus germans accedint no només a les seves característiques públiques sinó també al preu de compra, la quantia de la hipoteca, la data de la seva formalització i l'entitat bancària que la concedia.

L'objectiu era rastrejar algun tipus de tracte de favor, que l'informe va acabar descartant, i sobretot suposades connexions amb Josep Lluís Núñez, expresident del club i històric rival de Laporta. “No tenen relació amb NyN [en referència a Núñez i Navarro]”, conclou l'informe de Método 3 sobre els germans del jutge. Sobre aquest, el document va més enllà al ser el centre de la investigació com s'adverteix des del principi: “Se'ns contracta per determinar possibles relacions entre Antonio Nuño de la Rosa i Núñez i Navarro”.

L'informe especula sobre la possibilitat que una plaça de pàrquing al carrer Girona de Barcelona, adquirida pel jutge en 1996, fora la prova de la suposada connexió amb Núñez. La base per a això era que les places de pàrquing de tot l'edifici en qüestió “estan gestionades per Núñez i Navarro” i s'adjuntaven fins a quatre fotografies per acreditar-ho. No obstant això, una nota posterior remesa per l'agència de detectius incorporada també al dossier que ara Giralt ha portat al jutge descarta concisament tota la hipòtesi: “S'han investigat els preus de les places de pàrquing i [el jutge] la va comprar a preu de mercat. S'annexen 10 places venudes en l'època ”.

L'informe analitza també algunes actuacions redactats pel magistrat relacionats directament o indirectament amb el Barça, seleccionades entre “multitud de sentències investigades”. Tampoc per aquest costat arriben els detectius a cap pista que els permeti apuntalar la hipòtesi d'alguna connexió del jutge amb els rivals de Laporta.

No va ser aquesta l'única incursió dels espies del Barça al món judicial. Segons els correus intervinguts per la policia quan va registrar la seu de Método 3 després d'esclatar l'escàndol de l'enregistrament de la Camarga, el 2013, el llavors cap de Seguretat del Barça, Xavier Martorell, va sondejar el febrer de 2009 la possibilitat d'investigar a la jutge Carmen Ortiz Rodríguez, el jutjat havia dictat un acte que obligava el Barça a pagar 57 milions d'euros a l'empresa Sogecable. No obstant això, la jutge va canviar de destinació i l'expedient detectivesc va quedar en gairebé res: segons el material confiscat per la policia, únicament consta un breu treball de rastreig dels jutjats per les quals havia passat Ortiz, que va costar al club 2.900 euros, segons la factura emesa el 9 de febrer del 2009.

Segons ha declarat Martorell davant el jutge, les investigacions a Método 3 les s'encarregava ell personalment a partir de “peticions de la Junta Directiva, els responsables d'Àrees esportives o el director general”, que en aquell moment era Joan Oliver. Segons el material aportat per Giralt al jutjat, entre 2008 i 2010 el Barça va pagar almenys 500.000 euros per desenes d'informes sobre directius, empleats, rivals del president, periodistes, polítics i fins jutges. El jutjat número 24 de Barcelona, que instrueix la causa, ha citat a declarar a l'ex detectiu de Método 3 Julián Peribáñez per al proper 5 de juny a petició de Giralt.