eldiario.es

Menú

Ernest Urtasun: “ICV ha estat la força que més ha defensat el dret a decidir fora de Catalunya”

    El candidat ecosocialista al Parlament Europeu, Ernest Urtasun, explica que votar ICV a Catalunya el 15 de maig és sinònim de votar Syriza i defensa una aliança amb les esquerres del sud d’Europa

    Urtasun lamenta el “federalisme descafeïnat” en què està instal\·lat el PSOE, posa en valor el suport de Izquierda Unida al dret a decidir dels catalans i deixa la porta oberta a Equo i Compromís

      - PUBLICIDAD -
      Ernest Urtasun, candidato de ICV a las elecciones al Parlamento europeo. (Foto: ICV)

      Ernest Urtasun, candidat d'ICV a les eleccions al Parlamento Europeu. (Foto: ICV)

      Aquest dilluns complirà 32 anys. Tot i així, entre la militància ecosocioalista, Ernest Urtasun (Barcelona, 1982) es considerat més aviat un veterà. Fa 16 anys que va ingressar a les joventuts d'ICV i ha desenvolupat la seva vinculació al partit en paral·lel a la seva carrera professional, la diplomàcia. Entre el 2004 i el 2008 va ser número 2 de la candidatura ecosocialista el 2009, per la qual cosa ja coneix els secrets del Parlament Europeu, des d’on pretén combatre les polítiques de la Troika. Teixir una candidatura unitària entre les esquerres del sud d’Europa és una de les seves obsessions.

      Noms com el de Saura, Guillot, Coscubiela o Bosch, lluny de donar el seu suport a un candidat de la seva generació, com Salvador Milà, te l’han donat a tu. De fet, tripliques els avals del teu rival. ICV s’ha adonat que s’ha de renovar?

      Penso que ICV sempre ha estat un exemple de renovació. Si algun partit polític pot donar exemple de renovació permanentment, aquest és ICV. Pocs partits a Catalunya poden presumir de tenir lideratges tant renovats com Dolors Camats, Joan Herrera o el mateix Raül Romeva. Una de les fortaleses d’ICV ha estat precisament entendre la necessitat de la renovació permanent, i en aquestes eleccions europees ho hem tornat a fer. Per mi ha estat tot un honor poder fer un procés de primàries amb Salvador Milà, una de les grans figures de la història d’ICV. Gràcies al debat amb ell crec que avui sóc un candidat molt més preparat per afrontar les properes eleccions al Parlament Europeu.

      Has dit que no acumularàs, en cap cas, més de dos mandats.

      Sí. De fet, els darrers tres anys els he dedicat a la meva carrera professional, la diplomàcia, a la que espero retornar després d’un màxim de dos mandats al Parlament Europeu. Crec que avui la nova política exigeix molta mobilitat en els càrrecs i tenir perfils professionals propis al marge de l’activitat política. El meu compromís és que el meu pas per la política sigui temporal.

      Vols recuperar el somni europeu. Com penses fer-ho en un context en què sembla que les polítiques d’austeritat són l’única recepta possible davant la crisi?

      És fals que les polítiques d’austeritat siguin la única sortida possible davant la crisi. És més, Europa tal i com l’hem coneguda fins ara, no té futur amb l’austericidi. Aquestes polítiques estan liquidant el vell somni europeu. Diu Nicky Vendola que Europa és l’herència de dues coses: els valors de la il·lustració i les conquestes del moviment obrer. Quan aquestes dues coses es posen en perill, com s’ha produït amb l’austeritat, llavors Europa ja no és possible. Estem en una fase d’ofensiva brutal del capitalisme contra els drets de la classe treballadora, i aquesta ofensiva s’està emportant el projecte europeu per endavant. A Europa encara avui fa prop del 50% de la despesa social mundial, i és això avui el que el capitalisme vol destruir. Per mi recuperar Europa vol dir precisament recuperar el projecte d’integració per tornar a posar al bell mig de la UE els drets, les llibertats i les conquestes dels treballadors i treballadores.

      En els contextos de crisi, l’extrema dreta té terreny per desenvolupar el discurs populista i atribuir a les minories ètniques o a la immigració els efectes de la crisi. Com es combat aquesta idea?

      La pujada de l’extrema dreta a Europa està molt vinculada al desmantellament del pacte social de la post-guerra. És aquí on trobem l’explicació del retorn del pitjors monstres de la història europea. Estem retornant a la figura del boc expiatori, avui la persona migrada, aquella a qui fem responsable de tots els mals. En aquesta campanya denunciarem la xenofòbia i el feixisme, i insistirem que les persones migrades són ciutadans víctimes com nosaltres de la ofensiva del capitalisme neoliberal.

      Syriza marca un precedent d’èxit en la connexió entre l’esquerra radical i la societat davant les polítiques neoliberals. Quina relació hi teniu?

      Hem d’aprendre molt de Syriza. Les nostres relacions són molt bones, representem mútuament a cada país una mateixa idea. Alexis Tsipras va venir a recolzar Joan Herrera a les darreres eleccions al Parlament, i el mateix Herrera va ser un dels convidats al seu darrer congrés. En aquestes eleccions volem fer una oferta a l’electorat conjunta. Que els nostres ciutadans entenguin que votar ICV a Catalunya el 15 de maig serà votar Syriza, i a l’inrevés. Farem molta campanya junts, i intentarem connectar amb la societat de la manera que ells han aconseguit fer-ho.

      Parles d’una aliança entre les esquerres del sud d’Europa. Perquè ‘el sud d’Europa’?

      Ha estat la perifèria europea la que ha patit amb més virulència les polítiques de la Troika, amb retallades en benestar, sanitat i en polítiques mediambientals. Tenim una problemàtica particular i hem de ser capaços de treballar plegats. Jo crec que una aliança de forces del sud pot ser un dels elements interessants d’aquesta campanya. Hi treballarem.

      En canvi, les aliances amb els verds alemanys us han suposat algunes crítiques. Ells no han tingut cap problema en donar suport a polítiques neoliberals que denuncia ICV...

      Hem tingut discrepàncies de fons, no ho hem amagat mai. Les seves posicions en matèria econòmica han xocat amb les nostres. Un cop passades les darreres eleccions, els Verds a Alemanya es troben en període de reflexió. Estarem atents a veure quina lectura en fan i cap a on dirigeixen el futur. En qualsevol cas, el que sí vull dir és que amb el gruix de la família dels verds europeus ICV està còmode. Compartim la lluita contra la Troika i la austeritat.

      A banda de la tradicional aliança amb IU, quines forces us poden acompanyar? ICV pot ser l’enllaç entre IU i altres famílies de l’esquerra alternativa com Equo o Compromís?

      Sí, volem ser un factor d’unió i fer sumar molts esforços. Per la nostra condició de partit ecosocialista, tenim excel·lents relacions amb partits ecologistes i d’esquerres. En agradaria que en aquestes europees poguéssim sumar tots, verds i esquerra alternativa, primer en una sola candidatura a Catalunya i Espanya, i després en un gran grup unitari al Parlament Europeu. Però amb això no n’hi haurà prou. Necessitem que els partits puguin construir amb els moviments socials que han emergit a Europa en els darrers anys una gran aliança. Serà en la unificació de tots aquestes esforços en què podrem ser capaços de vestir l’alternativa.

      T’agradaria comptar amb les CUP en una hipotètica candidatura més amplia?

      Nosaltres creiem en la unitat de l’esquerra alternativa i en la necessitat de construir ponts. Hem rebutjat, perquè no hi creiem, en la candidatura conjunta pel dret a decidir amb Convergència i Unió. Estem oberts a la resta, a sumar amb tothom qui vulgui a aquest gran front que volem construir amb IU.

      Tems que el debat sobre el procés sobiranista s’imposi al debat sobre Europa?

      En absolut. Al contrari, ICV ha estat la força que més ha defensat ‘el dret a decidir’ fora de Catalunya. Hem aconseguit una cosa que cap altra formació política ha aconseguit fins ara, que és que una força estatal es mulli pel dret a decidir, com a fet IU. Ara bé, nosaltres volem que aquesta campanya vagi sobre Europa. La millor manera de defensar Catalunya a Europa és fer veure a tothom que ens prenem els debats europeus seriosament, com hem fet sempre. I també parlarem de com defensem el dret a decidir, sens dubte.

      El precedent el tenim en Raül Romeva, independentista sense embuts. Tu també ho ets?

      ICV és plural en la qüestió nacional. Jo sóc federalista, però comparteixo projecte a ICV amb gent que és independentista. I amb en Raül Romeva compartim projecte europeu i també la defensa inequívoca del dret a decidir que serà la gran batalla política en el tema nacional dels propers mesos.

      Què et sembla que alguns noms propers a ICV, com el de Villarejo, digui que ICV està “ atrapada” per la dreta de CiU –en al·lusió a la foto conjunta sobre la pregunta de la consulta-? 

      Crec que les declaracions de Jiménez Villarejo son injustes. Sóc un admirador de la seva figura, pero en aquest cas crec que s'ha equivocat.

      La formulació final de la consulta et sembla prou inclusiva? Veus el PSOE preparat per reconèixer el dret a decidir?

      Crec que la formulació permet incloure expressions diferents i ho valoro en positiu. El PSOE ens presenta un federalisme descafeïnat, que no respon a les ambicions catalanes d'avui. No crec que la direcció actual es mogui massa en relació a aquesta qüestió. El PSOE necessita canvis profunds, primer per fer autocrítica del què va fer en la darrera etapa Zapatero i trencar amb les polítiques d'austeritat, i segon per deixar de fer de baluard del règim del 78. Pesno que cal un canvi constitucional profund a Espanya, que ho replantegi tot, que obri la porta a un nou pacte social, per poder decidir la forma d'Estat i permetre l'exercici del dret a decidir de les seves nacions, i tantes altres coses. IU ha entès avui això, esperem que el PSOE ho pugui fer en el futur.

      - PUBLICIDAD -

      Comentar

      Enviar comentario

      Enviar Comentario

      Comentarios

      Ordenar por: Relevancia | Fecha