Felicitats, Puyal, i gràcies

Leer versión en castellano

La telenovel.la quotidiana de la partitocràcia, el dia a dia de l’activitat dels partits polítics, ha arribat a un grau autoreferencial i de divorci de la realitat col.lectiva que qualsevol comentari informatiu a aquest propòsit contribueix a engreixar la seva bola de neu, en comptes de treure’n l’entrellat i orientar els lectors. Això últim ja és pràcticament impossible des de l’interior de la bola de neu, dedicada a retroalimentar-se ella soleta. De què serveixen les boles de neu? La part de l’opinió pública interessada en aquest dia a dia de la política general és difícilment mesurable, però presumiblement cansada de la batussa permanent dels partits al marge de la política concreta, és a dir, de l’administració pública entenedora, pràctica i resolutiva en favor dels interessos de la majoria. En aquestes condicions, prefereixo comentar d’altres temes que em semblen més exemplars, com ara la commemoració el 16 de gener de la transmissió de futbol en català número 2.000 de Joaquim M. Puyal durant els últims 36 anys. Tal vegada els malèvols de sempre pensaran que té poc mèrit haver bastit una carrera comunicativa d’èxit sobre la base de quatre potes tan segures com la recuperació pública del català, el Barça, Catalunya Ràdio i el patrocini de La Caixa. No ho veig així. Les transmissions de futbol en català de Puyal van començar el 1976 a Ràdio Barcelona, de la Cadena Ser, amb un marcat criteri personal d’innovació, excel.lència i professionalitat que es consolidaria a partir del 1985 a l’emissora líder. Joaquim M. Puyal no només representa avui un episodi reeixit de normalització lingüística. Simbolitza sobretot aquella manera entenedora, pràctica i resolutiva de treballar que trobo tan a faltar en el dia a dia de la política oficial. Felicitats, Puyal, i gràcies!