eldiario.es

Menú

El futur incert de l'Arnau

Malgrat el seu pes històric i cultural, els seus veïns i veïnes han presenciat durant els últims deu anys com s’ha deixat morir aquest emblemàtic teatre del Paral·lel fundat el 1894.

La Plataforma Salvem l’Arnau demana que es recuperi l’edifici amb la seva estructura original i es converteixi en un Centre de Cultura Popular lligat a la història del Paral·lel.

- PUBLICIDAD -
TeatreArnauII.jpg

El Teatre Arnau compleix més d'una dècada tancat i amb un futur incert / Foto: Oriol Puig

La compra del teatre Arnau a l’Església Evangèlica Xinesa se segellava el març del 2011. L’Ajuntament de Jordi Hereu va pagar dos milions d’euros. L’antic teatre, tancat des del 1994, ja es trrobava en un estat lamentable. Avui, quatre anys després, l’edifici de propietat municipal segueix abandonat i marginat per la nova reforma del Paral·lel que no ha contemplat cap acció sobre el teatre. L’edifici, amagat darrera una arbreda espessa, ha hagut d’apuntalar la façana per garantir la seva supervivència.

L’abril del 2013, dos anys després de l’adquisició municipal i ja amb un nou govern local, de CIU, el tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, va descartar la possibilitat que fos l’Ajuntament qui rehabilités el teatre, un dels més antics de l’avinguda del Paral·lel, construït a finals del segle XIX, i l’únic que conserva, malgrat el deteriorament, l’estructura original.

L’objectiu del consistori era, si bé no ha fixat mai un calendari per la convocatòria del concurs, trobar un inversor privat perquè assumís la reforma -d’un cost de 10 milions d’euros- i la gestió de l’espai, en una concessió. D’això ja han passat dos anys i l’Ajuntament s’aferra als mateixos arguments. Convocar un concurs per gestionar l’espai amb la condició que es converteixi en equipament cultural.

La Plataforma Salvem l’Arnau ha fet públic un manifest on s’oposa frontalment a aquesta idea i demana que es blindi el teatre com un Centre de Cultura Popular basat en la investigació i documentació histórica i escènica. Un equipament autogestionat, referent de la cultura de proximitat, que s’erigeixi en símbol del Paral·lel per la seva història lligada a l’espectacle, l’oci popular i els moviments obrers que van configurar l’avinguda.

El manifest ‘Recuperem l’Arnau’ també demana la intervenció urgent a l’edifici per acabar amb les goteres de la teulada i humitats importants en el termini màxim de tres mesos. La catalogació patrimonial de l’edifici, l’elaboració d’un pressupost per la reparació integral de l’antic teatre, un calendari de rehabilitació i el compromís de l’Ajuntament alhora d’assumir el cost de les obres, són altres de les demandes de Salvem l’Arnau.

La campanya veïnal contempla la recuperació del teatre com una oportunitat per programar els vells espectacles que van triomfar a l’avinguda del Paral·lel i que ara no tenen cabuda en teatres comercials com la pantomima i la revista. El Teatre Arnau va veure debutar artistes com la cupletista Raquel Meller i va estrenar la cançó ‘El relicario’ de José Padilla.

Malgrat el seu pes històric i cultural, els seus veïns i veïnes han presenciat durant els últims deu anys com s’ha deixat morir aquest emblemàtic teatre del Paral·lel fundat el 1894. Tots els barris que comparteixen l’avinguda del Paral·lel -el Poble-sec, el Raval, on se situa administrativament l’Arnau, i Sant Antoni- coincideixen en la necessitat urgent d’esclarir el futur del teatre. El fet que, durant tots aquests anys, l’acció municipal hagi estat pràcticament nul·la pot fer que l'edifici es deteriori fins a tal punt que es declari impossible de rehabilitar i es tiri a terra.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha