Els colors Toulouse són el rosa i el violeta. El maó dels seus edificis li dóna el to rosat, un maó fabricat amb les argiles del fons del riu Garonnne. I la seva flor típica, la violeta, és la icona habitual en els grafismes per decorar les botigues al nucli urbà, a més d'estar present en gelats i caramels i també en pètals flotants dins de copes de vins escumants.
Són dos colors forts, que mariden molt bé entre si. Una harmonia cromàtica en el mateix to amb què es combinen les diferents vessants de creixement que la ciutat es va traçar per ser una marca cada vegada més consolidada.
Com a destinació turística del sud de França, Tolosa va creixent a passos lents però definitius. Gairebé al mateix ritme en que creix l'aranès com a segona llengua a la regió. Quan pensem en el sud de França, es té en ment Carcassone com a centre neuràlgic de diferents rutes per territoris càtars, poblets pintorescos entre muntanyes i valls.
I Toulouse, que és molt a prop, sol passar desapercebuda. Està molt llunyana en l'imaginari erroni del turista. Però la ciutat s'està preparant des de fa un temps per obligar al viatger a tornar a executar el imaginari cartogràfic i tornar-se imprescindible cada cop que parlem i pensem en el sud de França.
Toulouse té tots els números per ser una de les ciutats que més ràpid creix a França: és una ciutat universitària, té bona qualitat de vida i el turisme no arriba a col·lapsar, en absolut, cap àmbit de la quotidianitat dels seus habitants.
I per si tot això fos poc, hi ha un nucli industrial únic a Europa. Un dels motors més importants del seu creixement son les 700 hectàrees que l'empresa Airbus disposa per ser una de les empreses de fabricació d'avions més grans del món. Molt famosa en el passat per haver creat el supersònic Concorde i també en el present pel seu Air 180, l'únic avió de dos pisos complets de tot el món.
Toulouse sempre va tenir un turisme que podria definir-se com turisme laboral, encara que soni paradoxal. Tècnics i enginyers que s'instal·laven durant uns mesos per treballar en alguna de les fases del muntatge d'un avió (la majoria anglesos, alemanys i espanyols) i que s'allotjaven en hotels, menjaven en restaurants i generaven un impacte econòmic propi de turistes.
Però la ciutat sap que pot aspirar a més i part de la solució va derivar de la mateixa indústria aeronàutica, perquè des de gener de 2015 es pot visitar Aeroscopia, el museu oficial de l'empresa Airbus, una de les principals atraccions turístiques de la ciutat actualment.
Es troba muntat en un dels hangars de la fàbrica, a 10km del centre de Toulouse, amb avions de diferents èpoques que es poden conèixer per dins, des del mític Concorde fins avions militars i un A300B que, a més de la clàssica fila per a passatgers, també compta amb una suite al fons amb llit doble, dutxa i cuina per a serveis executius.
Un museu únic al món i que és la punta de l'iceberg d'una empresa en la qual treballen més de 60.000 persones. Tanta gent, que un dels apel·latius de Toulouse, a més de “Ciutat Rosa”, és el de “Airbus City”, ja que diuen per aquí que tothom coneix almenys una persona que treballa en algun sector d'Airbus.
Molts racons del centre de la ciutat estan en ple procés de reformes. El projecte l'encapçala l'arquitecte i urbanista català Joan Busquets, que ha traçat un pla amb la idea de millorar les condicions de recepció al turisme i evitar que aquest impacte redundi en problemes de convivència amb els habitants, com ja està succeint en ciutats com Barcelona o Venècia.
La riba del riu Garonne és la columna vertebral del canvi, amb la projecció de passejos i de diferents accessos per aprofitar al màxim aquesta zona natural per a activitats recreatives. I, al mateix temps, es busca intensificar un anada i tornada més constant entre les dues ribes, amb la construcció de ponts de vianants i nous molls per a embarcacions.
És estrany que, a diferència d'altres ciutats franceses com Nantes o la mateixa París, a Toulouse no s'hagin tingut en compte l'intercanvi entre les dues ribes que divideix el riu ni s'hagin construït la suficient quantitat de ponts per a aquesta finalitat. Potser hagi influït el fet que a l'altra banda del riu estigui la part inundable de la ciutat, on ningú mai volia viure.
Dos vells edificis encara en peu són testimoni del pas de la tempesta. L'antic hospital Le Grave, on va néixer Carlos Gardel, i el vell Hotel Dieu, antic hospici que albergava als captaires, prostitutes i tot el que en l'Edat Mitjana es considerava “indesitjable”. Tots dos es van inundar en reiterades oportunitats, però ara l'hospital està sent restaurat a través d'un projecte que el convertirà en un centre cultural amb restaurants i bars. El hospici, per la seva banda, és propietat dels laboratoris Pierre Fabre i es manté en activitat per a la investigació farmacèutica.
I cap dels dos va tornar a inundar-se, després d'algunes obres d'enginyeria hidràulica que es van fer a la zona. I amb aquest mega-pla arquitectònic de Busquets es buscarà dotar de nova vida a aquest sector del riu, al mateix temps que es reubicaran els eixos de circulació d'alguns carrers, amb l'objectiu que el trànsit de vianants al casc vell sigui prou més fluid que ara.
A Catalunya Nord, sobretot a Perpinyà (capital històrica de Rosselló) les polítiques de protecció lingüística i de promoció del català funcionen des de fa molt temps. Durant els últims anys, la ciutat de Toulouse, actual capital de la regió d'Occitània, ha seguit aquest corrent i cada vegada cobren més força les iniciatives per ensenyar i promoure l'aranès com a segona llengua.
Als carrers de Toulouse es poden veure cartells amb els noms dels carrers i de les estacions del metro en francès i en aranès. I ja estan funcionant cinc escoles primàries i una secundària, totes bilingües, en un sistema de cooperatives sostingudes pels propis pares dels alumnes, que volen que l'aranès deixi de ser una llengua associada amb els avis i comenci a ser apropiada pels més joves.
De moment, el govern francès segueix sense reconèixer l'aranès com una llengua. Això vol dir que més enllà de permetre la cartelleria bilingüe en algunes ciutats, no hi ha cap suport ni iniciativa concreta de l'àmbit governamental que es destini a la promoció de la llengua.
Com tota ciutat francesa, les botigues de formatges i de vins són visites indefugibles. Hi ha una cada dos o tres carrers, decorades amb la mateixa cura que se li posa a una boutique o una botiga de diamants. Podem estar hores provant i coneixent la immensa varietat d'aquests productes i els seus infinits maridatges.
Dins el mercat Víctor Hugo es concentra el millor de l'oferta gastronòmica de Toulouse. A més d'una gamma inacabable de vins i de formatges, l'exquisit cassoulet i l'ànec en les seves diferents variants de magret i foie, seguint amb conills, peix fresc, embotits, dolços i molt més.
Un altre punt clau en el creixement econòmic de Toulouse té a veure amb la indústria agro-alimentària, tenint en compte que al voltant de la ciutat hi ha moltes hectàrees de camp productiu, cosa poc habitual en les grans ciutats europees. Actualment, s'està treballant en una línia nova d'insectes comestibles, imitant una tendència que ja és costum en molts països del sud-est asiàtic.
La basílica de Sant Saturnino té la particularitat de ser romànica i enorme, més gran fins i tot que la pròpia catedral de Toulouse. Això es deu al fet que és un punt de peregrinació en el Camí de Sant Jaume, potser en homenatge al martiri del monjo Saturnino, que l'any 250 DC va ser lligat viu a un toro i arrossegat fins al lloc on es va aixecar l'església en el seu honor, mort i màrtir.
La platja més gran de la ciutat rep el nom de Plaça del Capitol i alberga l'edifici de l'Ajuntament i, en una de les seves ales laterals, a l'Òpera de Toulouse. Una coincidència arquitectònica poc habitual per a un teatre d'òpera i amb el prestigi musical que té aquest de Toulouse en particular.
A les galeries laterals a la plaça, en els seus sostres, hi ha les anomenades “galerue”, un joc de paraules entre “galerie” i “rue” que denominen a les galeries al carrer. Aquí apareixen pintats els personatges i moments emblemàtics de la ciutat, una manera força original d'explicar la història de Toulouse, amb pintures als sostres.
Al número 4 de la Rue du Cànon d'Arcole va néixer Carlos Gardel com Charles Romuald Gardes, una fita que resulta una paradoxa en la biografia de la veu universal del tango: néixer a la capital europea de la indústria aeronàutica i morir en un accident d'avió.
Vueling vola de Barcelona a Toulouse.
Sobre este blog
Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.
