eldiario.es

Menú

Acabar amb la ultraactivitat dels convenis significa més acomiadaments

- PUBLICIDAD -
El secretario general de UGT Cataluña volverá a presentarse y dice que será su último mandato

Josep Maria Àlvarez, secretari general d'UGT de Catalunya

Un/a oficial de primera del Conveni del Metall de la província de Barcelona té un salari base de 1.380 euros mensuals i una jornada anual de 1.750 hores.

Fins ara, quan el conveni caducava s’aplicava la ultraactivitat, és a dir, la pròrroga automàtica mentre es negociava el següent. Amb la reforma laboral del PP i CiU, la ultraactivitat del conveni s’ha limitat a un any, de manera que moltes patronals estan bloquejant les negociacions perquè els seus convenis decaiguin, és a dir, desapareguin. Sense més.

Tornem al sector del Metall. Si s’acaba la ultraactivitat del conveni i no se signa un de nou –que és el que pretén la patronal- a partir del 7 de juliol un treballador contractat nou passaria a cobrar 645 euros mensuals, és a dir, el salari mínim interprofessional, per una jornada anual de 1.920 hores. Per què hauran de pagar llavors les empreses 1380 + antiguitat + més plusos varis, si per la mòdica quantitat de 645 euros tenen un treballador més barat, més obedient i treballa més dies?

Hi ha gent que pensa que la ultraactivitat no els afecta, que si tens feina no tindràs cap problema, perquè consolidaràs les teves condicions... Però això si resulta que no t’acomiaden a canvi d’algú que té uns costos laborals un 50% menors que els teus. O que pensa que això no va amb ells perquè la vigència del seu conveni no acaba el 7 de juliol –com li pot passar a uns 800.000 treballadors catalans. Certament, no els afecta ara, però les pot afectar l’any vinent o l’altre... i llavors estarà sol.

Però la fi de la ultraactivitat no representa només una pèrdua molt important de drets dels treballadors i un augment d’acomiadaments, significa convertir el nostre mercat de treball en unes relacions laborals més similars a Bangladesh que a Alemanya, és a dir, un mercat de treball i una economia sense regles sectorials i generals, un terreny abonat per a la competència deslleial entre empreses. En lloc de competir en qualitat i innovació, competiran en preu i explotació laboral. Els convenis tenen la funció d’adaptar la realitat productiva a cada sector tot oferint unes regles generals bàsiques d’ordenació, especialment en la petita i mitjana empresa, la part més important del nostre sistema productiu.

I mentrestant, un Govern de la Generalitat que diu que això no va amb ells, que és cosa de patronal i sindicats. Això si, al Parlament i a la premsa tothom reivindica el marc català de relacions laborals, però s’obliden que la columna vertebral d’aquest sistema són els convenis col·lectius, i ara uns estan a punt de desaparèixer i altres de convertir-se en convenis estatals, amb una conseqüent pèrdua de poder adquisitiu i de drets dels treballadors catalans, ja que els convenis negociats a Catalunya contemplen millors condicions laborals que els estatals.

Per si fos poc l’impacte que ha tingut la reforma laboral del PP i CiU -920.000 persones aturades, destrucció de 100.000 llocs de treball en un any, allau d’Expedients de Regulació d’Ocupació, retallades de salaris...-, ara arriba l’estocada definitiva al mercat de treball i al drets dels treballadors i treballadores, la desaparició de la ultraactivitat i, en definitiva, dels convenis i la negociació col·lectiva.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha