La transparència de les institucions publiques és una de les principals garanties de la qualitat democràtica. La gestió pública i l'ús del diner públic ha d’estar sotmès a l’escrutini dels ciutadans. I la obligació de la premsa, del periodisme, és vetllar perquè sigui així. Perquè l’Administració faci un us correcte del poder i dels recursos que els ciutadans han posat a les seves mans. I perquè els ciutadans en tinguin el màxim d’informació.
La manca de transparència de les institucions i la renúncia a l’esperit crític per part de la premsa expliquen, precisament, la corrupció sistèmica que ha patit aquest país. Arrel de la indignació provocada entre els ciutadans, l’Administració s’ha dotat de noves eines de transparència i bona part de la premsa ha pres consciència del seu paper de control cívic del poder. Però aquesta és una batalla que s’ha de lliurar cada dia. Perquè res està guanyat.
Al Catalunya Plural estem vivint una d’aquestes batalles. Fa ara un any vam sol·licitar informació sobre el cost dels alts càrrecs d’una de les principals empreses públiques de Catalunya, TMB, l’empresa de Transports Municipals de Barcelona. I ho vam fer perquè es la companyia que gestiona un servei essencial per la ciutadania i perquè no només es finança amb el que paguen els usuaris, si no també en diners públics.
Des del primer dia, la companyia va optar pel silenci o la opacitat. Vam sol·licitar la intervenció de la Comissió de Garanties d’Accés a la Informació, un d’aquells instruments amb els que s’ha dotat la democràcia per vetllar per la seva qualitat. La Comissió va dictaminar que TMB havia de donar la informació, però un nombrós grup de directius va recórrer a la justícia ordinària per evitar-ho. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar mesures cautelars durant un temps, fins que les va aixecar. El grup de directius va tornar a recórrer la decisió. Ara amb uns arguments que atempten directament contra el dret a la informació. I han aconseguit, de nou, que el TSJC torni a frenar la informació.
En el seu recurs, els directius acusen a Catalunya Plural de sol·licitar aquesta informació per “aconseguir titulars”, “captar sucoses xifres de lectors” i “per un rerefons polític”. Res d’això. Sol·licitem la informació perquè és el nostre deure. I ho fem en nom dels ciutadans. Del seu dret a saber. Som una Fundació, una entitat sense ànim de lucre, que cerca lectors a partir de l’exercici d’un periodisme independent, lliure i crític. I no tenim altre interès polític que contribuir a la qualitat democràtica.
El recurs argumenta que “els interessos dels particulars [dels directius] han d'estar per sobre de l'interès periodístic”. No és així en el cas d’una empresa pública que hauria d’informar dels noms i sous dels seus directius, tal com estableix la resolució de la Comissió de Garanties d’Accés a la Informació. Resolució que TMB porta un any incomplint. La informació que reclamen no afecta “l’honor, la intimitat i la pròpia imatge” (article 20 de la constitució) i per tant ha de prevaldre “la llibertat d’informació”. Si no, el ciutadà tindrà tota la legitimitat a l’hora de preguntar-se quines són les veritables raons per ocultar aquestes dades.
Nosaltres seguirem complint el nostre deure. A l’hora de reclamar transparència a TMB i a totes les altres empreses públiques i institucions del país. És la nostra obligació com a periodistes.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
