eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

CATALUNYA

El vot invisible de les persones sense llar

Les persones sense llar han pensat i definit preguntes als diferents candidats dels partits polítics a través de Twitter, en el marc d'una campanya organitzada per la fundació Arrels

- PUBLICIDAD -
Imatge de la campanya realitzada per la Fundació Arrels

Imatge de la campanya realitzada per la Fundació Arrels Fundació Arrels

Un grup d'usuaris de Twitter han cedit els seus perfils a persones que estan vivint al carrer o que hi han viscut. En el context electoral i amb la intenció de poder donar veu a la xarxa a qui no la té, en una hora i mitja de piulades han arribat a aconseguir fins a 20 milions i mig d'impressions a totes les pantalles des d'on s'hagin llegit els missatges. La xarxa ha arribat a reunir 738 persones durant l'acció que han utilitzat un fil de conversa mitjançat el hashtag #votinvisible i #votinvisible. Tot plegat un volum proper als 3000 missatges escrits.

Les persones sense llar han pensat i definit preguntes als diferents candidats dels partits polítics i també han expressat diferents opinions sobre aquesta situació. Els interrogants anaven des d'aspectes de polítiques generals fins a coses ben concretes i de caràcter més municipal.

Han preocupat especialment les desigualtats al país i s'ha preguntat sobre com es poden fer polítiques per aconseguir cert equilibri social perquè no es doni que cada cop hi ha més persones riques i altres cada cop més pobres. En aquest sentit s'ha suggerit tenir algun tipus d'ajuda econòmica garantida per totes les persones que ajudi a mantenir-se. Les preguntes han anat adreçades a tots els caps de llista amb respostes de la majoria de partits.

Però també hi ha hagut preguntes de caràcter més pràctic que abordaven qüestions com ara de quina manera es podria fer perquè les persones sense domicili fix poguessin empadronar-se a qualsevol població, ja que en aquests moments es centralitzen a Barcelona. Alguna persona que ha viscut al carrer ha preguntat també quina mesura poden prendre els ajuntaments tenint en compte que està prohibit fer les seves necessitats al carrer però en canvi no tenen diners per pagar una consumició a un bar.

La qüestió del sensellarisme i les persones que viuen al carrer no són mai un tema important a les campanyes electorals. Estem parlant d'unes 5433 persones que viuen al carrer a Catalunya, segons dades de l'Agència Catalana d'Habitatge. Ciutadans del nostre país que, amb la simplificació i repetició d'idees durant la campanya, pateixen un estat d'invisibilització malgrat que siguin persones en situació d'absoluta precarietat econòmica, social i personal.

És cert que a tots els programes electorals ja s'han incorporat mesures que tenen a veure amb l'accés a l'habitatge malgrat no aparegui el tema en la majoria dels discursos públics electorals. Però lògicament cadascú ho fa amb un èmfasi i perspectives diferents on no hi ha acord explícit de tothom sobre el dret a l'habitatge com ho és l'educació o la sanitat.

Vist que en els principals debats no s'aborden aquests temes, el dimecres previ a les noves eleccions del 26 de juny, un grup de persones s'han organitzat per mirar de donar veu a ciutadans que viuen al carrer o han estat en aquesta circumstància.
És clàssica la reclamació de "res sobre nosaltres sense nosaltres" que tantes vegades han utilitzat especialment les persones amb diversitat funcional. Aquesta és una demanda històrica de tots els col·lectius que no són tinguts en compte per al disseny de les polítiques socials per les quals ells mateixos hi seran com a destinataris.

Com a mínim, en aquests moments, sembla absurd prendre unes mesures sobre unes persones sense haver-les consultat prèviament. Sense haver arribat a incorporar aquest paradigma de manera generalitzada, la sospita de l'absurditat ha estat fruit de l'avançament de les mirades que adopten els serveis socials vers les persones que atenen.

En aquest sentit, després de la diagnosi del 2015 sobre persones sense llar a Barcelona, l'Ajuntament ha posat en marxa un comitè d'experts on participen persones que han viscut o viuen al carrer. Així ho va presentar la tinenta d'alcalde Laia Ortiz, a principis d'any, ubicant la proposta en el marc del Consell de Benestar Social.

L'acció #votinvisible ha estat coordinada per  Fundació Arrels des d'on s'insisteix en la importància de sistematitzar recomptes de persones que dormen al carrer arreu del país i no només a algunes ciutats tal com va organitzar fa unes setmanes la  Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL). Lògicament calen polítiques de caràcter estructural i global, però aquestes dades serveixen per poder planificar i preveure els recursos que cal destinar a aquest tema. Arrels també suggereix la creació d'un observatori públic i dotar de pressupost al Pla Estatal de lluita contra el sensellarisme serien alguns dels passos importants.
Per altra banda també s'indica la necessitat de tenir accés als medicaments, ja que, segons Arrels, l'esperança de vida de les persones que viuen al carrer es redueix de mitjana en 20 anys. A més, un cop algú deixa aquesta situació necessita tenir accés a recursos que li possibilitin tenir oportunitats i restablir-se social i personalment.

El que sembla clar és que la realitat d'un país no es construeix a partir de la mitjana de la riquesa que té. Hi ha persones invisibilitzades en aquestes estadístiques que habitualment no fan palès la diferència entre el grup privilegiat dels més rics i els que cada dia han de buscar en quin lloc poden aconseguir un espai per estirar-se i intentar descansar unes hores a la nit. I és que mentre hi ha qui pressiona per no cobrar un impost de 2 euros per dormir una nit en un Hotel de luxe també hi ha qui aquests diners no els té ni per pagar-se una aigua en un bar per poder tenir un lavabo per fer les seves necessitats.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha