eldiario.es

Menú

La meitat de peticions de transparència dels principals ajuntaments catalans no reben resposta

El 43,7% de les sol·licituds d'accés a informació als ajuntaments amb més de 20.000 habitants no reben resposta dins de termini

L'informe del Síndic de Greuges sobre el compliment de la llei de transparència destaca Barcelona com el consistori més transparent en matèria de publicitat activa

L'Ajuntament de Barcelona espera aprovar al novembre el registre de 'lobbies' en col·laboració amb més administracions i al gener de 2017 el Codi Ètic i de Conducta

- PUBLICIDAD -
Ajuntament d'Arenys de Mar

Els ajuntaments, en el focus de la llei de transparència CC by-sa Maria Rosa Ferre (Wiki Commons)

Només el 56,3% de les sol·licituds d'informació presentades via llei de transparència –l'anomenat dret a l'accés– als principals consistoris catalans reben resposta dins del termini establert. O el que és el mateix: la seixantena d'ajuntaments catalans que tenen més de 20.000 habitants no compleixen amb aquest apartat de la llei de transparència de Catalunya, aprovada a principis del 2015. Així se'n desprèn de l' Informe sobre Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern presentat al Parlament de Catalunya el passat juliol i elaborat pel Síndic de Greuges de Catalunya.

L'informe destaca que el 53% de les sol·licituds presentades pels ciutadans no han rebut resposta dins de termini. D'aquestes respostes, l'administració que concentra un tant per cent de resolucions més elevat és la Generalitat (100%), seguida de les diputacions (75%). En última posició estan situats els ajuntaments més grans, que compleixen amb els terminis de resposta en un 56,30% dels casos. El Síndic alerta que les dades s'extreuen d'una mostra de l'etapa inicial de l'aplicació de la llei (primer trimestre del 2016), i per això demana "prudència" en la interpretació.

El Síndic de Greuges va elaborar les dades per mitjà del test del ciutadà ocult –procés pel qual passaria qualsevol ciutadà que volgués rebre una informació de l'administració no publicitada– i destaca que el tant per cent de peticions amb resposta està relacionat amb "la dimensió" de la institució.

L'Ajuntament de Barcelona ha centralitzat el dret a l'accés en un únic departament –dins de l'Oficina de Bones de Pràctiques– amb l'objectiu de respondre en els 30 dies que demana la llei; el consistori ha estat qualificat pel Síndic en el nivell més alt. "Són les administracions amb menys mitjans les que tenen més dificultats, Barcelona ha posat més recursos per facilitar la tasca, perquè els té", ha dit el gerent de Recursos de l'Ajuntament, Joan Linares, a Catalunya Plural.

L'informe destaca que determinats continguts no estan disponibles perquè requereixen la posada en marxa de sistemes o la publicació d'informació prèviament inexistent. Una tesi que també comparteix l'Ajuntament de Barcelona, segons fonts de l'àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. L'informe recomana publicitar la llei entre la ciutadania, ja que destaca que s'han rebut poques peticions, a més de més formació entre els responsables de resoldre les sol·licituds d'accés a la informació. 

La llei de transparència és la norma garant de l'accés a la informació pública i el bon govern. L'estudi no només analitza el dret d'accés a la informació de la ciutadania, sinó també la publicitat activa de les institucions. Cal recordar que dret a l'accés i publicitat activa són dues obligacions vinculades però diferents, i que afecta a diferents tipus de dades internes. La primera es refereix a la informació que l'administració o empresa ha de donar a petició del ciutadà i la segona a la informació que ha de ser publicada directament al web.

L'Ajuntament de Barcelona, el més transparent

És en aquest segon aspecte, el de la publicitat activa, on l'Ajuntament de Barcelona destaca per sobre de la resta. L'informe analitza 90 ítems fonamentals de la publicitat activa dels ajuntaments amb més de 50.000 habitants (23 ciutats) i Barcelona en compta 81. La llei de transparència, en l'apartat dedicat a la publicitat activa, valora elements com fer constar al web dels ajuntaments l'adreça electrònica de l'alcalde, les funcions del màxim responsable o la composició dels plens, entre molts altres aspectes.

"La publicitat activa no és més que l'accessibilitat i la interacció de la informació que es dóna a la ciutadania, i l'Ajuntament de Barcelona és punta de llança i exemple per a la resta d'administracions", ha destacat a Catalunya Plural el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, que en una  entrevista a l'abril amb aquest mitjà ja avançava el compromís del consistori amb la "transparència i el bon govern".

Principals ajuntaments catalans i publicitat activa

Principals ajuntaments catalans i publicitat activa Síndic de Greuges de Catalunya

L'informe però critica alguns aspectes relatius al govern de Barcelona. Destaca com a pendent l'aplicació del Codi Ètic i de Conducta presentat el passat mes de març. L'Ajuntament espera poder aprovar l'avantprojecte a principis del 2017. "El Codi Ètic segueix sense aprovar-se perquè volíem el màxim consens: hem rebut esmenes i hem fet retorn. A més l'hem passat al consell assessor [membres externs del govern com l'exdiputat David Fernàndez o l'activista Simona Levi] superant la mateixa llei de transparència", ha explicat Jaume Asens.

Pel que fa al registre de lobbies, una de les prioritats del govern municipal en l'inici del nou curs polític, l'Ajuntament espera tenir-ho enllestit de cara a novembre. Abans s'ha contactat, segons l'àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, amb la Generalitat i la resta d'ajuntaments per tal de fer un registre unificat. Les diferents administracions han començat el procés per a la creació del registre de forma conjunta.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha