Sis anys més de vida per al barceloní que visqui a Sarrià
Viure a la Barcelona rica té premi. Una renda per càpita més elevada, menys densitat de població, menys contaminació, millor assistència sanitària privada i una quasi nul·la pressió turística ajuden a que un veí de Sarrià visqui sis anys més que un veí del Raval. La major esperança de vida també coincideix amb el color polític. Els barris rics són els feus indiscutibles de CiU i PP mentre que als barris pobres, l’abstenció no ha parat de créixer en detriment del vot progressista i en paral·lel a l’increment de les desigualtats que ha provocat la crisi econòmica.
Aquestes són algunes de les conclusions que presenta el mapa interactiu de les desigualtats que ha elaborat Barcelona en Comú i que ha servit a la candidatura d’Ada Colau per dissenyar la seva estratègia durant la campanya electoral. L’aplicació mapadesigualtats.barcelonaencomu.cat permet combinar diferents indicadors -salut, educació, pressió turística, renda per càpita, esperança de vida, entre molts altres- a partir de les dades publicades per diferents institucions i recollides pel grup de treball d’anàlisi de dades de la formació. El creuament d’aquesta informació ajuda el ciutadà a contextualitzar la realitat de Barcelona i certifica, un cop més, la profunda esquerda que separa la ciutat rica de la pobra.
El mapa recull també els efectes negatius que la massificació turística ha tingut en alguns districtes de la ciutat. Un dels més castigats és Ciutat Vella, on hi ha una plaça hotelera per cada cinc residents. En el bloc econòmic, i concretament en el capítol dels ajuts socials, els resultats són molt preocupants. Només una dada com a exemple: al barri de la Marina del Prat Vermell l’atur supera el 20% i en canvi els ajuts socials no arriben ni al 9,4%, fet que confirma que un elevat índex de població ni treballa ni cobra cap prestació.
La presentació del mapa de les desigualtats s’ha fet aprofitant la trobada que Ada Colau ha fet amb representants de la Taula del Tercer Sector. Per a la cap de cartell de Barcelona en Comú, està molt clar que “les polítiques assistencials” aplicades pel govern de Xavier Trias no han servit de gaire i que el que cal és combatre les causes de la desigualtat començant per desenvolupar un pla que prioritzi els barris més desafavorits. “Aquesta ciutat no serà sostenible si no és capaç de reduir la desigualtat. No es tracta d’un problema de gent exclosa, si no d’un problema de ciutat perquè una ciutat desigual es pot trencar”, ha vaticinat Colau.
Navega el mapa de desigualtats o consulta'l en tamany real:consulta'l en tamany real
