eldiario.es

Menú

La caiguda del ‘Berlusconi’ de Benidorm

Expulsat del seu propi partit, el regidor de Ciutadans per Benidorm, Leopoldo Bernabeu, va construir un empori mediàtic a escala local que li va servir d’escambell per a fer el pas a la política i va obtenir tres edils

La revelació de gravacions que parlaven del seu pla per a extorsionar empresaris a Alacant i de l’oferiment d’informació privilegiada a promotors va fer que el detingueren al febrer

- PUBLICIDAD -
El portavoz de Ciudadanos por Benidorm, Leopoldo Bernabeu

L'exportaveu de Ciutadans per Benidorm, Leopoldo Bernabeu.

Com va passar amb el magnat italià Silvio Berlusconi i Forza Italia, l’empresari Leopoldo Bernabeu ha estat expulsat aquesta setmana passada del seu partit, Ciutadans per Benidorm (que no s’ha de confondre amb la formació d’Albert Rivera). Assetjat per diverses gravacions que revelen els seus mètodes per a obtenir ingressos, durant anys va edificar un conglomerat mediàtic que el va catapultar cap a la política amb un discurs dur contra la corrupció i la “casta política” que governava Benidorm.

Però la irrupció del seu partit amb tres regidors a l’Ajuntament va significar, al mateix temps, el seu fracàs polític. Tots els partits, en més o menys mesura, van construir un cordó sanitari contra ell. I el ple municipal va acordar al setembre, amb els vots de Liberals per Benidorm, Compromís-Els Verds i PSOE, declarar-lo persona ‘non grata’. Desposseït del seu instrument mediàtic, la televisió Noticias Te Ves, la seua destinació serà el grup de no adscrits en la corporació municipal. Es tracta de la caiguda de qui es va voler equiparar amb el Ciutadà Kane i va acabar sense governar, en l’ostracisme polític, com l’exprimer ministre italià.

La seua dedicació al periodisme naix de l’ambient familiar, encara que també va provar sort com a alcaldable del PP a Arrasate (Guipúscoa). El 2001 va demanar la baixa en la formació popular. La raó? Va crear el grup Prensa y Noticias, un conglomerat mediàtic que va arribar a disposar de 16 diaris gratuïts, periòdics locals que eren la informació més pròxima i directa que tenien els ciutadans, i per això la majoria dels alcaldes van caure en el joc de finançar amb publicitat els seus diaris. Qui s’hi negava era assetjat amb campanyes virulentes.

Bernabeu va fer un pas més enllà. Encara amb la festa de la rajola en marxa, es va unir al constructor Fernando Moragón per donar a llum el Grupo Noticias. El seu actiu principal era el canal Noticias Te Ves. Amb aquesta eina, Bernabeu va gaudir del monopoli televisiu a Benidorm. Tot plegat, gràcies al fet que va ser l’única empresa que va emetre després d’obtenir una llicència de televisió digital terrestre (TDT) del concurs impulsat el 2005 pel llavors conseller Esteban González Pons i que el Tribunal Suprem ha declarat il·legal. De fet, l’obtenció d’aqueixa llicència s’atribueix al fet que Bernabeu es va beneficiar del favor de l’exconseller Gerardo Camps.

Alimentada pels diners amb publicitat dels governs locals del PP i del PSOE, Bernabeu va aconseguir una certa notorietat a través de la seua tertúlia, en què s’erigia com a fuet contra la corrupció i clamava contra “la casta” de Benidorm. Va ser la plataforma perfecta per al seu salt tan desitjat a la política. Gràcies a això i amb un missatge de caire populista, va aconseguir la sorpresa en el consistori de Benidorm: tres regidors. Embargat i amb molts problemes financers, allò va ser també la seua solució a la seua ruïna personal.

L’extorsió com a mètode

Com el seu admirat Zaplana, les sospites sobre Bernabeu provenen de gravacions. Encara que el seu polític exemplar haja tingut una sort desigual que la de l’empresari de Benidorm. L’aire de ser un adalil davant dels comportaments corruptes es va desmuntar amb la publicació d’uns àudios que revelaven un pla de Bernabeu per a extorsionar, pretesament, empresaris d’Alacant. Segons les gravacions, la mecànica era la següent: ell oferia informació d’assumptes de la ciutat a constructors i promotors abans que es deliberaren a l’Ajuntament i, arran d’aqueix favor, aquests havien de contractar després publicitat en la seua televisió com a contraprestació.

“A mi mai em poden posar cara, perquè llavors som morts… Diran: el senyor regidor extorsiona […]. Tinc documentació privilegiada”, recull un dels àudios. En aqueixes gravacions, se sent Bernabeu alliçonant els seus col·laboradors perquè no es veja implicat en aquestes operacions. “Ni podem dir vinc de part de… ni podem dir… si no em poses publicitat, et talle el coll. Però això s’ha de deixar caure afectuosament”. No obstant això, els seus col·laboradors es van negar a participar-hi. El regidor va negar que extorsionara empresaris i va atribuir la revelació dels àudios com a part d’una campanya contra ell.

Però els seus problemes amb les gravacions no són nous. Uns quants mesos abans se n’havien filtrat unes altres en què Bernabeu Deia: “Quan jo siga alcalde faré el mateix, el mateix… i ho multiplicaré per dos, ho intentaré, sense ensenyar l’orella”. En la gravació, afirma al seu interlocutor, un empresari dedicat al món de l’espectacle: “Que jo m’haja de conformar amb un intercanvi d’entrades, fotre, quan algú podria venir ací amb una miqueta de vista i dir: Pren quatre o cinc quilos, vinga. ‘Peccata minuta’, però visca els seus collons”.

L’exalcalde socialista de la ciutat turística, Agustín Navarro, també va patir aqueixos pretesos mètodes. Navarro va rebre uns quants Whatsapp amenaçadors dient que parlaria en la seua tertúlia de diversos problemes del seu fill. “Et vaig dir que no pararia fins que no acabara amb tu. I com que ets un fanfarró i un pocavergonya no em vas creure. Somiaràs amb mi i et penediràs la resta de la vida del que m’has fet”, en resava un. L’exprimer edil va atribuir aqueixos missatges al fet que no va acceptar posar publicitat institucional en la seua televisió.

Els àudios van ser portats a la Fiscalia primerament pels partits de l’oposició –PSOE, Liberals per Benidorm i Compromís-Els Verds– i després pel govern municipal, a les mans del PP. Una denúncia que va motivar que Bernabeu fóra detingut el mes de febrer passat i, després, posat en llibertat amb càrrecs en relació amb un presumpte delicte de suborn. A més, va acumular una denúncia presentada per socialistes i liberals per un presumpte delicte electoral per la pretesa emissió d’espais electorals durant la jornada de reflexió en la televisió que dirigeix.

Després de la detenció, va fer una roda de premsa en què ho va negar tot i va atacar els seus companys del grup municipal. L’incident va desencadenar l’expulsió acordada pels altres dos edils del partit que va crear. El final polític d’un empresari mediàtic que mai no va tocar la glòria del poder.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha