La investigació espanyola sobre xiprers tallafocs acabarà en plantes de jardí

Uns 7.000 xiprers amb copyright italià portats a Espanya per a fer una investigació sobre incendis forestals acabaran com a plantes de jardí. Han passat més de dos anys –al costat de 3.000 exemplars espanyols més– esperant en un viver de València ser trasplantats a quatre parcel·les per a ser estudiats. La propietària, l’empresa pública Divalterra, més coneguda com a Imelsa (dependent de la Diputació valenciana i investigada per corrupció en l’operació Taula), ha decidit que “no tenen valor científic. Només ornamental”, segons ha contestat un portaveu.

Aquests arbres eren la part final d’un estudi, entre altres aspectes, sobre la capacitat dels xiprers de retenir l’avanç dels incendis forestals. La investigació va nàixer després que una massa d’aquests arbres (plantats en un terreny d’Imelsa) se salvara de les flames en un incendi devastador a Andilla (València) el 2012.

Tot i que la hipòtesi sobre la resistència natural dels xiprers al foc i el valor d’aquests arbres com a barrera contra els incendis ha estat contestada, la investigació ha estat immersa en un programa de la Unió Europea denominat Cypfire. L’empresa valenciana ha participat en aquest programa per mitjà del seu Departament d’Arbres Monumentals.

En la primera fase, Imelsa hi va aportar 187.000 euros (un 14% del pressupost d’1,3 milions, segons l’expedient europeu). El projecte ‘Barreres de xiprers: una mesura preventiva i econòmica contra els incendis forestals’ tindria continuïtat amb “plantacions experimentals de xiprers seleccionades per a diferents usos: tallavent, tallafocs, producció de fusta o lluita contra el canvi climàtic”, segons explicava la Comissió Europea. Es tractava d’aquests 10.000 exemplars ara a València.

Els arbres els va adquirir Imelsa a l’Institut per a la Protecció Sostenible de les Plantes dependent del Consell Nacional d’Investigació d’Itàlia. Per això tenen un copyright científic. Van costar uns 46.000 euros i cada tipus d’arbre ha estat seleccionat per a desenvolupar una línia d’investigació.

L’abril del 2015, amb retard, no s’havia abordat aquesta fase de l’experiment. I, llavors, va saltar l’escàndol del cas Imelsa: la trama de cobrament de comissions en l’adjudicació de contractes en què l’exgerent de l’empresa Marcos Benavent s’autodenominava “ionqui dels diners” i en què el president de la Diputació de València (la propietària d’Imelsa), Alfonso Rus, eixia presumptament comptant bitllets (“Onze mil, dotze mil: dos milions de peles”, se sentia en una de les gravacions que van destapar el cas).

Així doncs, els xiprers s’han quedat al viver. Amb tot, el departament corresponent havia tramitat els permisos per a utilitzar quatre parcel·les de la Diputació per a fer les plantacions i havia obtingut el permís de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per a dur a terme diverses tasques necessàries per a condicionar els arbres. Després de les eleccions locals del maig del 2015, la direcció de la Diputació i, per tant, d’Imelsa va canviar de color polític. Hi van entrar el PSOE i Compromís.

Canvi d’opinió

El nou encarregat de Medi Ambient en la institució, Josep Bort, va donar suport públic al pla i va apostar per la “ conservació de la massa forestal amb plantacions de xiprers”.

Era el setembre del 2015 i l’actual responsable de l’àrea deia: “Es tracta d’una faena progressiva i esperem recollir fruits”. Acabaven de ser publicades les conclusions sobre la inflamabilitat dels xiprers en fase de laboratori en la revista Enviromental Management. Mitjans com la BBC i el Washington Post s’havien fet eco dels resultats de l’estudi dut a terme amb l’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA).

Després d’això, la direcció de l’empresa ha liquidat el projecte. “S’ha valorat que costaria 500.000 euros continuar-hi”, ha justificat Divalterra per a donar-hi carpetada. “La investigació no entra en les funcions de l’empresa”, ha afegit. Es pretén, doncs, enviar aquests 10.000 arbres a fer funcions ornamentals.

No obstant això, l’institut italià origen d’aquestes plantes ha advertit per escrit que aquests arbres es van adjudicar per a desenvolupar investigacions i que qualsevol altre ús queda fora de l’acord de venda.

La missiva remesa a la nova Imelsa al maig, que ha pogut veure eldiario.es, adverteix que es poden emprendre mesures legals si es contravenen aquestes clàusules. “El contracte només impedeix la revenda o la reproducció dels xiprers”, ha contestat el portaveu de l’empresa pública. “Estan destinats a la donació i, per això, a hores d’ara es parla amb diverses organitzacions”.

“No és competència de l’empresa”

La utilitat i la viabilitat dels xiprers com a tallafocs ha estat un projecte contestat per tècnics d’incendis forestals i enginyers. El seu final abrupte, però, també està enquadrat en l’extinció del Departament d’Arbres Monumentals que funcionava des de fa dues dècades a Imelsa. “No s’inclou en les competències de l’empresa i la direcció considera que s’ha de clausurar”, expliquen.

Asseguren que “tot el que té a veure amb arbres monumentals ha de ser tractat pel CIEF de la Conselleria de Medi Ambient”. La veritat és que la llei valenciana de patrimoni arbori monumental del 2006 sí que admet l’acció de les diputacions: “La participació conjunta de la Generalitat, les diputacions provincials i els ajuntaments en la dotació financera i de recursos materials i humans per a dur a terme una protecció i conservació eficaç i efectiva”, explica.

D’altra banda, el fins ara director d’aquest departament, Bernabé Moya, pensa que amb aquesta decisió “s’abandonen els arbres monumentals la protecció dels quals ha comprés també la part jurídica per a crear un marc legal que traga aquests arbres de la indefensió”.

Sobre el fet que aquest departament haja estat funcionant 20 anys, l’empresa ha contestat que “cal preguntar-ho als responsables anteriors”.