eldiario.es

9

Síguenos:

Boletines

Boletines

Sergi Moyano Hurtado

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 1

La cocció de la paella ja té banda sonora

Si hi ha algun tret especial que caracteritza -i pel qual és conegut- l’Institut Arabista Ribera de Carcaixent (Ribera Alta) és sense dubte pels nombrosos premis que ha rebut amb motiu de la seua innovació pedagògica en diversos àmbits. El primer laboratori musical de tot el País Valencià i de tot l’Estat espanyol es troba en aquest institut públic, que ha aconseguit introduir una nova metodologia a les aules a través de les darreres tecnologies. Un dels projectes estrella en què participa el laboratori és ‘Soundcool’, promogut per la Universitat Politècnica de València, dirigit pel professor Jorge Sastre i amb Adolf Murillo com a responsable pedagògic. L’app col·laborativa, que ha comptat amb la participació del cocreador d’ Audacity Roger Dannenberg i que funciona a través dels telèfons mòbils i de les tauletes tàctils, ha suposat una autèntica revolució a les aules.

És a partir de les aportacions d'aquest projecte que naix la 'Paella Sònica', una proposta suculent que ens convida a endinsar-nos en el món gastronòmic, i alhora en la música, a través d'un dels plats que ocupa un lloc de preeminència en la cuina valenciana. La performance es tracta d'una simbiosi que combina diverses àrees del coneixement, que conformen un relat amb elements avantguardistes que aporten noves formes d'expressió artística allunyades de les rutines musicals convencionals. 

Seguir leyendo »

“Guillem és el futur”

Onze d'abril del 1993, una nit bondadosa d'abril. Era dissabte. La plaça de Montanejos (Alt Millars) estava plena de gent. Hi havia joves acampats als voltants, que entraven i eixien dels locals, vinguts de diferents llocs del País Valencià per a passar les vacances de Pasqua. Allí hi eren Guillem Agulló i els seus amics. De sobte, van veure rondar a l'aguait els nazis de Marxalenes, que els van increpar, amenaçadors, proferint càntics feixistes i insults. Davant d’ells, Guillem va intentar plantar-los cara: “Feixistes!”. En aquell instant el van acorralar al carrer de Sant Vicent. Els seus amics van intentar acostar-s’hi per a trencar el cercle, sense èxit. Els de Marxalenes van començar a colpejar-lo brutalment, primer amb els punys i després fent-li colps de peu. I, finalment, de la butxaca d’un d’ells va eixir la navalla, que va penetrar en el cor de Guillem. Els assassins es van acomiadar cantant el Cara al Sol i amb el braç en alt. Guillem, ja a terra, es desagnava, fruit de l'odi, de la violència contra la qual ell va combatre.

Deia Joan Fuster que «la veritat no sempre coincideix amb la justícia» i, en el cas Agulló, aquest aforisme es constata. L’assassinat de Guillem Agulló (jove antifeixista, antiracista i independentista, militant de Sharp i Maulets) és un dels casos que ha commocionat la societat valenciana, per les circumstàncies en què va ocórrer i per la impunitat en què va derivar. Acompanyat d'una campanya de criminalització de la víctima, el jutge va absoldre els integrants del grup de Marxalenes en considerar el crim una baralla entre joves i no un assassinat polític. Només un d’ells, Pedro Cuevas, va ser condemnat i passà quatre anys en presó.

Seguir leyendo »

Mauthausen, el camp dels espanyols, "mai més"

"Mai més". Aquest va ser el jurament que van invocar els deportats supervivents del camp de Mauthausen quan van ser alliberats per l'Exèrcit nord-americà el 5 de maig de 1945, embolicats en banderes republicanes, la gran majoria espanyols antifeixistes que havien lluitat en la Guerra Civil espanyola. Aquest missatge, avui, més que mai, cobra major sentit. No obstant això, per a molts d'ells, l'alegria d'haver sobreviscut a l'infern nazi i haver estat alliberats posteriorment no els produïa cap assossec ja que, amb la seua terra segrestada pel feixisme, encara, l'única cosa que podien fer era continuar l'exili a França. Molts dels excombatents espanyols pensaven que, amb la victòria dels aliats en la Segona Guerra Mundial, a Espanya se li retornaria la democràcia segrestada pel colp militar del general Franco; però això no va ocórrer. El món lliure els va trair i va ofegar tota esperança als republicans espanyols de tornar a la seua pàtria volguda, al seu país enyorat, devastat per la fam i la postguerra.

"El camp dels espanyols", pel qual és conegut Mauthausen, va ser creat el 1938 i va estar actiu fins el seu alliberament el 1945. Malgrat que es desconeix el número de víctimes exactes, s'ha comptabilitzat que en Mauthausen-Gusen van morir al voltant de 120.000 persones, de diferents nacionalitats i credos. Van ser 9.200, els espanyols que van ser deportats als camps nazis (d'aquests, 7.500 van ser destinats a Mauthausen, dels quals en van ser massacrats més de 5.500). Tots ells formaven part dels centenars de milers de republicans que van creuar la frontera en els últims mesos de la Guerra Civil i que van ser internats en camps de refugiats que la França democràtica va improvisar en el sud del país, com el de Argelès-sud-Mer o el de le Vernet d'Ariège, entre d’altres. "El Govern francés ens va tancar en camps de concentració com si fórem bèsties. Allí moríem de fam, de fred i de tot tipus de malalties. No esperàvem aquest tracte del país de la 'Llibertat, igualtat i fraternitat", explicava el presoner Ramiro Santisteban.

Seguir leyendo »

Mauthausen, el campo de los españoles, "nunca más"

"Nunca más". Este fue el juramento que invocaron los deportados supervivientes del campo de Mauthausen cuando fueron liberados por el Ejército norteamericano el 5 de mayo de 1945, envueltos en banderas republicanas, la gran mayoría españoles antifascistas que habían luchado en la guerra civil española. Este mensaje, hoy, más que nunca, cobra mayor sentido.

Sin embargo, para muchos de ellos, la alegría de haber sobrevivido al infierno nazi y haber sido liberados posteriormente no les producía ningún sosiego ya que, con su tierra secuestrada por el fascismo, aún, lo único que podían hacer era continuar el exilio en Francia. Muchos de los excombatientes españoles pensaban que, con la victoria de los aliados en la Segunda Guerra Mundial, a España se le devolvería la democracia secuestrada por el golpe militar del general Franco; pero esto no ocurrió. El mundo libre los traicionó y ahogó toda esperanza a los republicanos españoles de volver a su patria querida, a su país añorado, devastado por el hambre y la postguerra.

Seguir leyendo »