“Guillem és el futur”

El pare de Guillem Agulló mostra una fotografia del seu fill

Onze d'abril del 1993, una nit bondadosa d'abril. Era dissabte. La plaça de Montanejos (Alt Millars) estava plena de gent. Hi havia joves acampats als voltants, que entraven i eixien dels locals, vinguts de diferents llocs del País Valencià per a passar les vacances de Pasqua. Allí hi eren Guillem Agulló i els seus amics. De sobte, van veure rondar a l'aguait els nazis de Marxalenes, que els van increpar, amenaçadors, proferint càntics feixistes i insults. Davant d’ells, Guillem va intentar plantar-los cara: “Feixistes!”. En aquell instant el van acorralar al carrer de Sant Vicent. Els seus amics van intentar acostar-s’hi per a trencar el cercle, sense èxit. Els de Marxalenes van començar a colpejar-lo brutalment, primer amb els punys i després fent-li colps de peu. I, finalment, de la butxaca d’un d’ells va eixir la navalla, que va penetrar en el cor de Guillem. Els assassins es van acomiadar cantant el Cara al Sol i amb el braç en alt. Guillem, ja a terra, es desagnava, fruit de l'odi, de la violència contra la qual ell va combatre.

Deia Joan Fuster que «la veritat no sempre coincideix amb la justícia» i, en el cas Agulló, aquest aforisme es constata. L’assassinat de Guillem Agulló (jove antifeixista, antiracista i independentista, militant de Sharp i Maulets) és un dels casos que ha commocionat la societat valenciana, per les circumstàncies en què va ocórrer i per la impunitat en què va derivar. Acompanyat d'una campanya de criminalització de la víctima, el jutge va absoldre els integrants del grup de Marxalenes en considerar el crim una baralla entre joves i no un assassinat polític. Només un d’ells, Pedro Cuevas, va ser condemnat i passà quatre anys en presó.

Però malgrat aquest oprobi, Guillem Agulló i Lázaro, pare del jove assassinat, està satisfet de tots aquests anys de lluita per la veritat. 25 anys suportant burles i amenaces dels qui odien. Però també troba aixopluc en el suport o, més encara, l'estima dels qui 25 anys després criden: “Ni oblit ni perdó”. Molts no el coneixien, ni tant sols havien nascut quan l’assassinaren. Reivindiquen, però, la seua memòria i això, a Guillem, als seus 68 anys, l’empeny i el recomforta. Hui, malgrat que el van matar, el seu fill és més viu que mai: la victòria, doncs, ja és seua.

-Enguany fa ja 25 anys de l'assassinat de Guillem, com encara aquesta data? Quin és el balanç d'aquests 25 anys de lluita?

-El balanç és positiu, malgrat totes les dificultats que hem hagut de passar per a poder arribar fins on hem arribat. La qual cosa vol dir que hi ha moltíssima gent al nostre voltant i tenim una solidaritat immensa, sobretot dels joves. I hem arribat satisfactòriament bé. Jo explicaria els motius, però són motius molt personals i potser no els compartiria molta gent, però jo crec que sí, eh? Ha sigut una lluita persistent, dolorosa, cabuda, tenaç… Allò que dius, “si no ho faig jo, no ho farà ningú”, però resulta que hi havia molta més gent que ens acompanyava.

-Per què el jutge no contemplà la motivació política de l'assassinat? Pensa que la campanya d'intoxicació i criminalització influí en la sentència del judici?

-No sols això, sinó que hi havia una intencionalitat política que això no es produïra perquè no tocava en democràcia. I resulta que aquesta democràcia és una democràcia tocada de mort, perquè va ser l’hereva del franquisme, sense més conseqüències que un pacte de punt i final. I si s’ha anat consolidant amb el temps, ho ha fet sense base social, ni moral, ni ètica, ni de reposició, ni de normalitat de les relacions de convivència, després d’una guerra civil que va provocar 145.000 morts soterrats en les cunetes. El punt i final només ha passat a Espanya. Vull dir, pacte de la transició: silenci, no restitució de les víctimes de la guerra civil i jubilacions d’or per a aquells que varen signar els pactes del silenci. Ni s’ha tornat l’espoli fet pel franquisme ni s’ha recuperat la memòria de les víctimes.

-Preveu que hi ha possibilitats de reobrir el cas? El govern hi podria intervenir?

-Si pot intervenir o no... Si no ho ha fet, ja ha arribat tard. A mi ja em té igual. Nosaltres hem guanyat aquesta batalla. I, per tant, l’han perduda ells. La credibilitat de l’Estat democràtic ha perdut davant d’una injustícia tan greu com va ser l’assassinat de Guillem.

-Hem vist en l’actualitat sentències com les dels rapers, o el cas d’Altsasu, on s’aplica la llei d’enaltiment del terrorisme i de delicte d’odi, i en canvi veiem com els nazis de l’atac a Blanquerna ixen absolts. Hi ha una doble mesura? Què hi ha darrere de tot això?

-Doncs hi ha una protecció evident. Són el seu braç armat (de l’Estat) per a controlar la gent que discuteix l'estatu quo i que posa en dubte el sistema injust que provoca una democràcia capitalista. I per tant, tenen favors, estan subvencionats i els activen i els desactiven en funció dels seus interessos. Ara toca activar-los, perquè s’ha de mediatitzar, perquè s’ha d’acollonir la gent jove (que està protestant massa)… I com que els poders fàctics, que controlen les ments i les voluntats de la població, no poden, activen grups terroristes com l’extrema dreta. T’ho dic així de clar. Hi estic convençudíssim. A Guillem el mataren per això, perquè formava part d’un moviment incipient al País Valencià i ell n'era el líder, el que tenia tots els números de la loteria perquè li passara. 

-Recentment l’Ajuntament de València, després d’un llarg procés, li ha dedicat un carrer a Guillem. Creu que és una forma de fer justícia?

-A veure, no és un carrer. És una plaça. Nosaltres volíem un carrer i és una plaça en els Vivers, als afores de la ciutat, que si no vas a propòsit no la veuràs bé. Has d’anar als Vivers per a saber que allí hi ha una plaqueta en commemoració a la memòria de Guillem Agulló, un antifeixista, un antiracista… No diran mai un independentista al País Valencià -al Principat sí que ho diuen-, perquè ací tenen por a la dreta i que això els provoque una pèrdua de vots. T’ho dic sincerament, tal com t’ho dic. Però benvingut siga! Perquè, a més, són els meus amics, jo els conec de tota la vida, tota aquesta gent que ha decidit ficar-li la plaça. Una plaça que, per cert, es dedica a Guillem, ja que a Barcelona s'havia presentat una moció per posar nom a un carrer, que encara no està posat. Potser el senyor Ribó es passaria per allà, per Barcelona, per a dir: “Primer el fique jo i després tu”. Eixes coses es parlen “a cau d'orella”. Però no t’ho puc demostrar tampoc.

-En la seua opinió, les institucions i, en concret, el govern valencià del canvi han fet tots els possibles per recuperar la memòria de Guillem?

-Hi hagué un acte, el de les Corts Valencianes, que a nosaltres ens va emocionar molt que es produïra. Perquè era un reconeixement públic per part de la institució principal del país en memòria de Guillem. Es va crear un premi contra la intolerància que, a més a més, ens ompli de goig i satisfacció. Això és més important que tota la resta (que li puguen ficar o no els carrers). Perquè és la institució de les Corts la que proposa això. I he de dir que Enric Morera (el president de les Corts, que és qui va llegir el manifest) es mereix tot el respecte i l’admiració de la família. Tot això, cal dir-ho, malgrat que allí baix la gent del PP, tot i que signaren l’acord, no van estar presents, perquè els dol haver de reconéixer públicament el dolor que ha patit aquesta família, perquè són cruels i dolents. El PP ha volgut rentar-se la cara, però nosaltres sabem molt bé qui són: els que protegeixen, els que emparen i els que tenen en la seua filosofia polítiques d’extrema dreta.

-Quan veu imatges com les del 9 d'octubre, en què el feixisme va tenir presència al carrer, creu que hi ha un paral·lelisme entre la situació actual i la situació dels anys 90?

-El procés català condiciona molt el que passa al País Valencià. Com que ací a València es van fer uns quants reconeixements de solidaritat amb el poble català i els empresonats i contra tota la criminalització que fa l’Estat espanyol del procés català i tota la repressió que actua impunement davant d’un poble lliure i determinat a decidir el seu futur, perquè ací no es calcaren posicionaments més o menys semblants, el 9 d’octubre va ser un dia clau en què les forces actives d’extrema dreta manifestaren la seua oposició a qualsevol inici d’acostament ideològic, cultural o territorial dels Països Catalans. No, no és un assaig de repetir els anys de la transició, és un esforç últim que fan per a mediatitzar. Però tenen la batalla perduda, perquè posteriorment nosaltres vam fer una manifestació multitudinària en contra d’aqueixa operació on cridàrem ben fort que “València serà la tomba del feixisme”. De totes maneres, la gent que estava manifestant-se el 9 d’octubre eren quatre i els altres venien de fora en autobusos, amb policies infiltrats… Tot un merder que ve a demostrar que al País Valencià ens costarà aconseguir per via pacífica -perquè no hi ha cap altra via- la nostra llibertat com a poble.

-El discurs feixista ha calat en la societat valenciana actual?

-No. Majoritàriament la societat valenciana és una societat madura, responsable i sap el perill que corre si torna a manar la dreta i perdre tot el poquet que hem aconseguit a poc a poc. Jo sóc conscient que la societat valenciana no ha de jugar a la confrontació, ha de jugar a construir realitats polítiques que afavorisquen el benestar dels valencians. Perquè sap que el finançament no és just, que sempre ens donen per sota del que aportem, i tenim dificultats per a tirar endavant. Però, vaja, és una estratègia d’Estat que ja està marcada des de les posicions ideològiques perquè el País Valencià, ni les Illes ni Catalunya estiguen bé. És a dir, som països espoliats per a benefici del centre de la península.

-Què sent quan, passats 25 anys, escolta els joves d'avui cridar 'Guillem Agulló ni oblit ni perdó'?

-Se’m posa la carn de gallina, no puc evitar que això passe… (sospira). Perquè Guillem és un referent i l’han convertit en un mite. Però si és un mite, és perquè els altres (els feixistes) també, d'altra banda, el criminalitzen. Vull dir, Guillem és el punt positiu, però també el negatiu en la visió de l’Espanya centralista, feixista, hereva del franquisme, que no vol que avancen en cap posicionament de llibertat. Per contra, Guillem és la llibertat, la solidaritat, l’antifeixisme, l’antiracisme, a favor del feminisme, a favor de gais, lesbianes… El pluralisme és més representat per la memòria de Guillem. Jo estic orgullosíssim com a pare que això siga així. Ja s’apanyaran els que el criminalitzen. Cada dia que diuen ‘Guillem jódete’, la seua consciència els courà per ser tan bèsties, tan burros i tan feixistes. Per cada un que diga ‘Guillem jódete’, n’hi ha 50 que diuen ‘Guillem Agulló, ni oblit ni perdó’.

-Heu rebut amenaces?

-Doncs ara no em consta. Però a Burjassot, prop de casa, hi ha una alguna pintada. Hem rebut amenaces constantment durant molts anys. Segurament no els ha eixit bé, ha provocat reaccions contràries. I hui estan una miqueta més tranquils. Però el 9 d’octubre cridaven “¿Dónde están, no se ven, los amigos de Guillem?”

-Quin missatge els donaria als joves que s'identifiquen amb els ideals que tenia el seu fill?

-Doncs que són els ideals del futur. És a dir, no és possible que avance una societat si no ets solidari, si no ets antiracista, si no ets antifeixista. No és possible que es construïsca una societat neta de principis sense aqueixos ideals, és impossible. Com pots construir un futur eliminant l’adversari i fent desaparéixer aquells que pensen de diferent manera? Guillem és el futur.

-Recuperar la memòria per avançar cap al futur, no?

-Exacte, i la memòria consisteix a traure de l’oblit els republicans que estan soterrats en les cunetes, de tots. Passa també per recuperar la memòria de les víctimes del masclisme ferotge i feixista… Tot això és necessari que anem superant-ho, que anem construint-ho, que anem millorant-ho. Cal fer un memorial de totes les víctimes d’aquest sistema capitalista injust.

-Manté l’esperança en la joventut?

-És clar, sempre. És el futur. El futur són els joves. Els joves han de ser crítics, han de lluitar contra el poder establert, han de construir un món a la seua mida sense condicionants dels interessos del capital, ni d’altres interessos que no tenen res a veure amb ells... El jovent és víctima d’aquest sistema, una de, una de les víctimes més poderoses, perquè és un motor transformador i revolucionari.

Etiquetas
Publicado el
10 de abril de 2018 - 23:07 h

Descubre nuestras apps

stats