Sobre este blog

Valentí Puig es despulla

Interessant el biaix ideològic del llibre de Valentí Puig, Dioses de época (1993-2006), Destino 2021. En un moment donat, diu que li agrada més l’escena político-intel·lectual dels Estats Units que no la d’Europa, perquè la troba “menys ideològica”. Idò, que es diria a Mallorca. Però si ell és de cap a cap un ideòleg! Cal anar a pams, però. Valentí Puig explica la seua vida -poc-, les seues idees, recupera mínimament retocats articles d’època, es confessa, i exhibeix conviccions ideològiques.

De la vida personal només ens diu que tingué una joventut una mica caòtica a Mallorca, de nits insomnes, molt beure, i trobades en llocs insospitats a altes hores. No consta cap compromís polític, com el que apassionava la joventut d’aquell temps (Puig és del 1949). També explica els successius trasllats de casa a Barcelona (primer al Putxet, després a Balmes) i el definitiu a Madrid. Es va casar finalment per l’Església, després de vint anys, amb la seua senyora. I recupera convenientment “la fe dels nostres pares”. Havia entrat a treballar a l’ABC.

De la vida publicística i pública ja n’amolla molt més. Es presenta ideològicament sense embuts ni disfresses. És un liberal-conservador, pro-americà i partidari de l’ordre, enemic a mort del nacionalisme, però no creu que hi haja un nacionalisme espanyol. És un gran partidari de la monarquia i d’Espanya, en la línia històrica de Maura-Cambó. Va tindre una trajectòria complexa, com a periodista. Començà a la premsa de Palma. Corresponsal de l’ABC a Londres. Puntal de la redacció d’El País a Barcelona. Col·laborà a la revista El Temps, i els sues articles aparegueren recollits al volum Vicis del temps (Tres i Quatre, 1990), amb un pròleg més que elogiós de l’editor Eliseu Climent, on diu que la seua és “una prosa plena de claredat, de fluïdesa i de precisió, en la millor línia d’un Josep Pla o d’un Fuster”. Rebé -i no seria per casualitat- propostes seductores de Lluís Prenafeta, amb dinars al reservat del Via Véneto, per fer-se càrrec d’El Observador. Finalment fou delegat d’ABC a Catalunya, encarregat d’aproximar el diari als cercles de poder econòmic i simbòlic de Barcelona. Gestionà patrocinis de l’ABC amb el Palau de la Música en època de Fèlix Millet. Coneix el paisatge i el paisanatge de molt a prop.

Descubre nuestras apps