Plan International llança “Pas a pas”, un documental amb joves valencians que reclamen el seu lloc en la reconstrucció després de la dana

“Se'ns ha dit moltíssimes vegades que opinem, hem opinat i diguem que no se'ns ha fet molt de cas”. La frase, en boca d'una de les xiques de Massanassa que apareixen en “Pas a pas”, resumeix l'esperit d'aquesta nova peça audiovisual produïda per Plan International, un documental d'uns deu minuts en el qual adolescents i joves de Catarroja i Massanassa recorren els seus propis pobles un any i mig després de la dana i mostren, amb les seues pròpies paraules, què s'ha reconstruït i què continuen esperant.

Sense guió preparat i sense veu en off, són els i les protagonistes els qui marquen el recorregut: l'institut que encara funciona en barracons, els parcs que ja no existeixen, la plaça on el fang encara deixa empremta, el local de la societat musical tancat, la papereria del poble que no tornarà a obrir. “Dos mesos després de la dana van dir que els barracons ja estaven llestos, però van tardar mesos a posar-los. Fa molt va fregir a l'hivern i molta calor a l'estiu. Si posem tots l'aire condicionat a l'estiu, salta la llum”, diuen xiques de Catarroja en el documental.

La peça forma part de la metodologia qualitativa de l'informe “De l'urgent a l'important: la joventut en la reconstrucció després de la dana”, el tercer estudi que Plan International dedica a l'impacte de la catàstrofe en la joventut valenciana, presentat aquesta setmana passada al Castell d'Alaquàs. És, a més, una mirada poc habitual en la cobertura mediàtica de la dana, ja que mostra la dels qui la van viure des de l'adolescència i la viuen hui des de l'aula prefabricada, la plaça buida i la necessitat de ser escoltats.

“Pas a pas” dona veu a la generació que es va bolcar a netejar el fang durant els primers dies i que hui denuncia haver quedat fora de les decisions sobre la reconstrucció dels seus propis pobles. “Al principi nosaltres els joves érem herois, tots van comptar amb nosaltres, però ara ja som una altra vegada els últims micos”, sentència un xic de Benetússer en un dels testimoniatges de l'informe que dona context al documental.